LA BOQUERIA

Desembre 2012

Els noms dels carrers canvien. Si en una generació hem pogut veure dos, tres o més canvis de nom en alguns carrers (no fa pas tant que el passeig de sant Antoni era el paseo de la Victoria, la plaça de la Font era la plaza de José Antonio, i així un llarg etcètera), què no ha d’haver succeït amb el pas dels segles?

No només els noms dels carrers, sinó que els propis carrers, els espais, també canvien. Allà on hi havia un descampat fa no més de vint anys ara hi ha cases i més cases integrades per complet a la ciutat. I també allà on hi havia cases de vegades aquestes cases desapareixen per obrir nous carrers o altres elements urbanístics. Desconec si existeix; però seria molt interessant la confecció d’un plànol de la ciutat que reflectís la modificació dels espais al llarg del temps.

Quan sentim ‘La Boqueria’ a tots ens ve al cap el famós mercat de Barcelona, baixant rambles avall, un lloc fabulós per comprar-hi menjar de tota mena i també per passejar. Però també a Tarragona, com segurament a d’altres ciutats, va existir La Boqueria (o La Bocaria, o La Bocharia, o encara La Boquaria).

Joan Salvat i Bové, en el seu llibre Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana (Ajuntament de Tarragona, 1961), refereix que la zona de la Boqueria ocupava els actuals carrers del Trinquet Vell i de la baixada Peixateria. Aquesta denominació s’estén, segons sembla, des del segle XIII fins el segle XVI.

És clar que al segle XIII, a la baixa edat mitjana, ni el carrer del Trinquet Vell ni la baixada Peixateria tenien la configuració que tenen ara. En realitat al capdavall de l’actual baixada de la Peixateria, tot just a la vora d’on es troba actualment l’edifici construït el 1865 on té la seu la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, edifici que abans havia estat el parc de bombers i que originàriament era la Peixateria nova, tenim constància de l’existència de la plaça de la Boqueria. Aquesta plaça també devia ocupar molt probablement part les ruïnes del circ romà que avui dia tornen a ser al descobert, després d’estar temps amagades sota edificacions diverses.

La denominació d’aquesta plaça de la Boqueria va anar canviant també amb el pas del temps. Per exemple, plaça de les Coves den Caravaça (perquè així es denominaren a l’edat mitjana i fins el segle XVI les coves formades per les voltes del circ romà), i també plaça del Cós del Bou. De fet, en aquesta plaça és on es duien a terme a Tarragona les festes amb bous, i d’aquí ve el nom del carrer Cós del Bou, datat ja el segle XIV; però això ens allunya del tema.

Què significa ‘boqueria’? D’on ve aquest nom? Avui dia ‘Boqueria’ no és un terme català. ‘Boqueria’ és, de fet, un terme molt proper al terme francès ‘boucherie’ que traduïm per ‘carnisseria’. Tot i que hi ha diferents tradicions, algunes prou folkòriques, sobre l’origen del terme, trobem en provençal ‘bocaria’, d’on prové tant el francès ‘boucherie’ com el terme ‘boqueria’. I ‘bocaria’ ve de ‘boc’, de manera que la Boqueria era un espai on es venia la carn a la ciutat, i en particular la carn de boc, això és, de cabra mascle.

Podem imaginar, doncs, l’espai com un seguit de parades en les quals la gent hi anava a comprar carn. Es tractava d’un mercat, per dir-ho així, de segona classe, perquè la carn de boc no era de les més apreciades. A més, juntament amb la carn de boc també s’hi venia carn d’ovella i les entranyes i rebutjos d’altres animals de carn més apreciada (com ara la vaca, el bou o el corder).

La Boqueria no era una part noble de la ciutat. A més de la venda de carn, sembla ser que allí s’hi reunia la gent per beure i per jugar a les cartes. A partir de 1368 i amb la construcció d’un mur de la ciutat a la Rambla vella, es pretén fer fora del recinte emmurallat tota activitat vinculada a la Boqueria i, de fet, es troben referències a l’espai amb la denominació ‘bocaria vella’ a partir de principis del segle XV. Amb tot, seguia tractant-se d’una zona poc noble de la ciutat, a la qual es vol traslladar, per exemple, l’activitat vinculada amb la prostitució. El mateix Salvat y Bové (p. 67) cita el Llibre d’actes del Consolat tarraconense de 1386, on s’expressa l’acord “A la proposició feta que plagués al honorable consell que volgués elegir alguns locs hon estiguessen algunes fembres, las quals son bagasses secretes no maridades, que son en la ciutat es stat declarat per lo dit honorable consell que les dites estiguen hon solia esser la Boquería o en aquells lochs que als dits hon. Consols serà vist esser faedor”.

Avui dia no en queda cap rastre de tot això. En les ruines de la capçalera del circ no sabem identificar cap traça de tota l’activitat que es va dur a terme a la Boqueria. I això és el que té la memòria, sense la memòria, sense els llibres d’història, tot allò que ara no és, és com si no hagués existit mai. Però hi era.

Ambròs Domingo i Murtra