EL NOSTRE BARRI
Programa
de les festes del Roser de 2005
Tarragona, octubre 2.005
|
Quan
comencen les festes del nostre barri? Hi ha un dia assenyalat en el calendari
que marca l'inici dels actes; però les festes no comencen ben bé
aquest dia, no. Les festes comencen quan s'apropen les dates i els veïns
ens aprestem a col·laborar, els uns més avui, els altres més
ahir o potser demà, per tal que any rera any les festes es puguin seguir
celebrant. Per uns dies els actes que s'hi duguin a terme centraran l'atenció
dels tarragonins en aquest indret tan atractiu de la nostra ciutat.
Perquè
es tracta, sí, d'un indret molt atractiu de la nostra ciutat. No només
atractiu pel seu aspecte, sinó també per la història que
amaga. I d'història n'amaga molta: per més que ens hi esforcem,
sempre quedaran coses per dir d'uns carrers tan antics com són, entre d'altres,
els de la Merceria, Baixada del Patriarca i les Places de les Cols, del Fòrum
i la dels Cabrits, carrers que podríem anomenar 'vells' donat que el seu
nom es troba ja consolidat en el Llibre de Fogates (1497) i més endavant
en el Llibre del Mig Tall (1715). Veiem algunes curiositats històriques.
Un bon pulmó que
dóna espai al nostre barri és la plaça del Fòrum.
En ella, en virtut de la seva amplitud, s'hi duen a terme diverses activitats
quotidianes, com ara els dos mercats, d'aliments i d'andròmines, que acull
el barri, i bona part dels actes populars de les festes. Doncs bé, la plaça
del Fòrum no ha estat sempre com és ara. En realitat tampoc no ha
estat sempre una plaça. Es va formar en enderrocar-se els carrers de Santa
Teresa i de Tras Carniceries, bastits al seu torn sobre antigues construccions
medievals i abans romanes. Actualment l'equilibri que en ella es produeix entre
passat i present és un fet. Malgrat tot, malgrat aquest equilibri, almenys
a mi mai no m'ha deixat de sobtar veure com les activitats diàries més
prosaiques es barregen amb alguns fragments del mur del antic recinte del Fòrum
romà.
El carrer
Baixada del Patriarca també té la seva història. En ell es
trobava la volta de santa Maria i també la residència arquebisbal
anomenada Castell del Patriarca, en la qual temps enrera habitaren els prelats.
Per aquest motiu el lloc és esmentat en molts itineraris de reis i virreis.
Així, durant la vinguda del virrei vigent l'any 1591 trobem registrat el
següent: "...i per lo carrer de la Merceria, passaren per la volta de
Santa Maria i al pla de la Seu...". També es va donar el cas, el 23
de novembre de 1610, de l'entrada en un mateix dia de dos virreis a Tarragona
i a aquest mateix Castell del Patriarca, l'un que se n'anava i l'altre que venia.
El que marxava cap a Madrid era l'Excm. Senyor Hector Pignatelo, duc de Monteleón
i virrei de Catalunya, i el que arribava aleshores era l'Excm. Senyor Pedro Manrique,
bisbe de Tortosa, elegit com a nou virrei de Catalunya.
El
carrer de la Merceria és potser un dels més representatius del barri,
no només perquè enllaça les dues places, la de les Cols i
la del Fòrum, sinó també perquè en ell s'hi troben
les conegudes voltes. L'any 1843 el carrer va ser denominat 'carrer de les Corts',
però el nom no arrelà. Al respecte de les voltes, és curiós
observar el següent fet: en els gravats del segle XIX de l'arqueòleg,
polític i gravador francès Alexandre de Laborde, sembla haver-hi
uns altres pilars, a la manera de contraforts adossats, i fins i tot unes altres
voltes. ¿Van existir realment aquests altres pilars i voltes, o són
mera figuració de l'artista?
Completarem
aquest breu recorregut pel barri a la Plaça dels Cabrits. Sembla que la
denominació pot provenir d'un estable de cabres que l'any 1517 posseïa
en Pere Ribelles prop la volta de santa Maria. El nom data almenys del segle XVIII,
perquè en el llibre de notes de l'Arxiu de la Catedral on es ressenyen
les absoltes practicades en l'enterrament de l'arquebisbe Despuig el 24 de març
1764 es llegeix: "... al carrer dels Cabrits a mig carrer a la part de la
volta de Santa Maria...".
En
fi, com anunciava, simplement breus apunts, breus pinzellades d'història.
Potser seran suficients per obrir la curiositat d'alguns. Per la meva part és
una invitació a conèixer millor el barri i un desig que ens sumem
tots a la festa.
Ambròs Domingo i Murtra
