L'ALTAR MAJOR DE LA CATEDRAL

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.995 núm. 8, pàgina 16

Passa el temps i ja van caient en l’oblit els dies en què, segons el costum introduït en els darrers anys del segle XIII, el cor de la Catedral es trobava situat al mig de la nau central. Fen una mica de memòria pels pocs que no ho hagin conegut, direm que hi havia dues fileres de seients d’estil gòtic –en l’actualitat en resta la filera superior i no ben bé completa-, la fusta dels quals, segons se sap, provenia de Poblet i Flandes. Per fer aquest cadiratge l’Arquebisbe Pere d’Urrea va contractar el primer de maig de 1478 l’artista saragossà Francisco Gomar pel preu de setanta-cinc mil sous. No oblidem que també hi havia un gran faristol, obra del fuster Magí Torrents, que servia de peanya a un Crist, talla del mestre Miret.

Aquesta introducció ens porta a seguir comentant que, desprès d’una polèmica que va donar-se entre l’opinió pública, el prelat Benjamín de Arriba y Castro es va proposar i va dur a terme el trasllat del cor a l’altar major, per a la qual cosa va ordenar una sèrie d’obres, com ara treure una reixa de ferro d’uns setze metres que separaba l’altar de la resta de la Catedral. L’altar es va situar en el seu emplaçament actual, ja que abans estava situat a poca distància del retaule, possiblement en el lloc on se celebraven antigament els sacrificis a Júpiter Capitolí.

El retaule de l’altar major és un dels més bells i monumentyals que ens resta de l’escola d’escultura medieval catalana, i gràcies a la restauració feta per l’equip dirigit per l’artista local Eustaqui Vallès, es pot contemplar avui en dia millor i més perfectament en els seus detalls. Va ser l’arquebisbe Iñigo de Valterra qui va tenir el propòsit de substituir el retaule vell que existia per un de nou. Els projectes foren renovats en la prelatura de Pere de Çagarriga, però va ser més tard quan l’arquebisbe Dalmacio Mur va col·locar i va beneir solemnement la primera pedra, el 9 d’abril del 1429. El retaule s’havia encarregat el dia 8 de març del 1426 a l’artista Pere Johan.

Pere Johan era fill de Jordi de Déu –o Jordi Johan-, autor dels relleus del timpà de la Catedral, i nét de l’escultor Jaume Cascalls, autor de les estàtues dels profetes de la façana de la Catedral. Va néixer a finals del segle XIV i, com es veu, va destacar per herència i per capacitat en el seu art com el millor mestre del seu temps. La comanda se li va fer, com hem dit, l’any 1426, i la va acabar el 1433. El retaula, tot d’alabastre, és una visió de la vida i martiri de sata Tecla, amb requadres d’escenes del Nou Testament.

Ala part dreta de l’altar es troba també el sepulcre de l’Infant Joan d’Aragó, Patriarca d’Alexandria mort l’any 1334, sota la prelatura del qual fou consagrada la Catedral el mes de juny de 1331. Com a cosa única, té fama el fet que l’estàtua de la sepultura reprodueix molt fidelment la fesomia del personatge.

Ambròs Domingo i Murtra