LA FAÇANA DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 2.001, núm. 20, pàgina 26

En el nostre breu comentari aquesta vegada no traspassarem la gran portalada de la "casa Gran", sinó que ens quedarem a fora, al mateix davant, per descriure els motius adossats a la façana de l'edifíci.

L'any 1852 el Consistori determinà traslladar-se del carrer Major -on es trobava des de principis del segle XVI- a l'antic convent de sant Domènech de la plaça de la Font, encara que en un primer moment no pogué ocupar tot l'edifici perquè l'església del convent no fou cedida fins l'any 1858. L'any 1862 es va iniciar la restauració de l'immoble amb els projectes dels arquitectes provincial, Sr. Francesch Barba, i municipal, Sr. Francesch Rossell. Com a conseqüència d'aquesta reforma es va enderrocar la antigua façana i es va substituir per l'actual, que va ser acabada tres anys més tard, l'any 1865. La part escultòrica d'aquesta façana, coronada per l'escut de la ciutat, va ésser encomanada a l'artista tarragoní Bernat Verderol amb la proposta que recollís alguns dels elements més destacats de la història de Tarragona.

Així, en un gran medalló del frontó hi veiem els caps dels germans Escipions, inciadors de la Tarragona romana. En el relleu de la dreta del rellotge es representa a Juli Cèsar rebent als ambaixadors cossetans, aussetans, ilergavons i lacetans, això és, als ambaixadors de les regions que li oferiren ajut en la guerra contra Pompeu. En el de l'esquerra es recorda a Isabel II confirmant els títols de "Fidelísima y Ejemplar" concedits a la ciutat per Felip IV, amb motiu de les guerres dels anys 1644 i 1645. Les estàtues dels costats del balcó central són les de l'arquebisbe sant Oleguer i de Robert d'Aguiló, anomenat "príncep de Tarragona", principals personatges de la restauració de la ciutat. Els medallons del damunt d'aquestes estàtues són dels emperadors August i Adrià, destacats en temps de l'Imperi per donar esplendor a la nostra Tarraco.

I si mirem més amunt, a la balustrada superior estan representats personatges il·lustres relacionats per algun motiu significatiu amb la ciutat. Aquests personatges són: Paulo Orosio, historiador del segle cinquè, que es creu fill de Tarragona; Lluís Pons d'Icart, que visqué al segle XVI, autor l'any 1572 del Libro de las Grandezas y cosas Memorables de la Metropolitana y famosa Ciudad de Tarragona; Vicens Garcia, conegut per "el rector de Vallfogona", poeta i natural de Tortosa; Pere Virgili, metge i natural de Vilallonga, fundador del "Liceo médico de Cádiz"; Antoni Gimbernat, nascut a Cambrils, gran cirugià, escriptor i inventor de diverses tècniques per operar; Antoni Martí Franquès, famós botànic i naturalista fill d'Altafulla; Pròsper de Bofarull, natural de Reus, autor del llibre Vindicta de los condes de Barcelona; Joaquín de Santián, Arquebisbe de Tarragona i promotor de l'abastiment d'aigua a la ciutat i Joan Smith, brigadier de l'armada i primer director l'any 1800 del port de Tarragona, projectat amb anterioritat -l'any 1790 per Joan Ruiz d'Apodaca.

Són aquests detalls que avui en dia amb el tràfec diari de la feina a la majoria ens passen desapercebuts. Serveixin aquestes líneas per recordar-nos quan ens trobem gaudint de la recent reestructuració de la plaça de la Font, asseguts en alguna terrassa o en algun banc, o simplement passejant, que ben al davant nostre, obert de bat a bat a la façana de l'Ajuntament, tenim tot un "llibre d'història" per contemplar.

Ambròs Domingo i Murtra