| ies torredembarra - filosofia | ||||||||||||
|
||||||||||||
hume > textos > pregunta 3 1.Quina és la diferència a què es fa referència en el text a propòsit de les intencions dels pensadors de l’edat moderna respecte dels de l’antiguitat? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Hume que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text.) 2.Què vol dir ‘treure només les conclusions que autoritzi l’experiència? Per què es parla amb menyspreu de les hipòtesis? 3. Què vol dir, en el text, que “l’únic fi de la lògica és explicar els principis i operacions de la facultat de raonar, i la naturalesa de les idees”? 4. Quina és la llacuna que Leibniz observa en els sistemes de lògica i que l’autor vol mirar d’omplir? 5.Quina és la distinció entre idees i impressions? Quin paper hi juguen les passions? 6.Per què diu l’autor que sí hi ha idees innates? Contradiu això l’empirisme? 7.Per què diu l’autor: “i si sospita que un terme filosòfic no porta cap idea annexa (com és massa habitual) sempre pregunta de quina impressió deriva aquesta idea?” 8.Per què diu l’autor que “és evident que els raonaments sobre qüestions de fet es basen en la relació de causa efecte”? 9.Per què diu l’autor que no pot descobrir res en la causa més enllà “d’aquestes tres circumstàncies de contigüitat, anterioritat i conjunció constant”? 10.Per què diu l’autor que en la inferència que va de la causa a l’efecte “s’hi basen les creences en la història, i d’aquí deriva tota la filosofia, exceptuant-ne només la geometria i l’aritmètica”? 11.Segons l’autor, quin problema tindria un Adam? 12.Per què diu l’autor que “l’enteniment s’anticiparia a la vista i trauria una conclusió adequada a l’experiència passada”? 13.Per què diu l’autor que “tot raonament d’experiència es basa en la suposició que el curs de la naturalesa continuarà sent uniformement el mateix”? En particular, per què es tracta d’una suposició? 14.Per què un Adam no podria mai “demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent uniformement el mateix”? 15.Per què diu l’autor que “no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada”? Quins són, els poders desconeguts de què parla? 16.Per què diu l’autor que no és “la raó la que ens guia en la vida, sinó el costum”? 17.Per què es distingeix, en el text, entre “concebre” i “creure”? 18.Per què diu l’autor que “amb relació a una qüestió de fet, per més forta que sigui la prova de l’experiència, sempre puc concebre el contrari, encara que no sempre ho pugui creure”? 19.Quina és la hipòtesi que l’autor descarta com a falsa? Què pretenia explicar? Per què la descarta? 20.La segona hipòtesi que presenta per comprendre en què consisteix la creença, a saber, “si la creença consistís en una idea que afegim a la mera concepció, podríem creure qualsevol cosa que concebéssim simplement afegint-hi aquesta idea”, és acceptable? 21.Per què diu l’autor, en relació amb l’experiència de la bola de billar, que “la presència d’aquest objecte visible, i la conjunció constant d’aquest efecte particular, fan que la idea, pel que fa al sentiment, sigui diferent d’aquelles idees vagues que ens vénen al cap sense cap presentació”? 22.Segons l’autor, ¿en què consisteix “la manera o sentiment que diferencia la creença d’una concepció vaga”? 23. Per què diu l’autor que “les idees a què assentim [en relació amb la connexió causa-efecte] són diferents, pel que fa al sentiment, de les altres idees”? 24.Per què diu l’autor, amb relació a l’exemple que proposa, que “si una concepció no fos diferent de l’altra pel que fa a la sensació o sentiment, no hi hauria cap diferència entre elles”? 25.Per què diu l’autor que “quan la causa es fa present, la ment, per hàbit, passa immediatament a concebre i a creure en l’efecte habitual”? I per què diu també que “aquesta creença és una cosa diferent de la concepció”? 26.Per què diu l’autor que “o bé no tenim cap idea en absolut de força i energia, i aquests mots estan mancats de tota significació, o no poden significar res més que aquella determinació del pensament, adquirida per l’hàbit, a passar de la causa a l’efecte habitual”? A on el condueix aquesta disjuntiva? 27.Per què diu l’autor que “quan creiem una cosa que té existència externa, o suposem que un objecte continua existint quan ja l’hem deixat de percebre, aquesta creença no és res més que un sentiment de la mateixa espècie”? 28.Per què diu l’autor que “la ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de forma inherent”? 29. Quina crítica fa l’autor a la noció d’igualtat? En quin sentit aquesta crítica afecta la geometria? 30.En què es basa l’autor per sostenir que “els objectes que exciten aquestes passions [l’orgull i la humilitat] són molt nombrosos, i aparentment molt diferents entre ells”? 31.Per dirimir si la voluntat és lliure, per què compara l’autor les accions de la ment amb els esdeveniments en el món material? 32.Per què diu l’autor, amb relació a les operacions les decisions que prenem, que “si les accions no es troben constantment unides amb els seus motius propis, aquesta incertesa no és major que el que podem observar cada dia en les accions de la matèria”? 33.Per què diu l’autor que “com que sovint hi ha una conjunció constant de les accions de la voluntat amb els seus motius, així mateix la inferència dels uns als altres és sovint tan certa com qualsevol raonament relatiu als cossos”? Quina relació guarda això amb la llibertat de la voluntat? 34.Per què diu l’autor que “fins els partidaris més acèrrims de la voluntat lliure han d’admetre aquesta unió i inferència respecte de les accions humanes”? Per què s’hi podrien oposar? 35.Per què diu l’autor que “hi ha un lligam secret o unió entre certes idees”? |