|
AMENÓS 12-10-08 Amichs:
Un colp a casa i sense xupitos pel mig, he
estat valorant la proposta d'anar a Vilafranca del
Penedès el proper dia 1 de novembre, i no em sembla
que escaigui gaire incloure-la com a visita oficial
per les següents raons:
1.- És lluny, fins i tot en una altra
província.
2.- Ens ocuparà tot el matí.
3.- És en dissabte un dia poch tradicional en
les nostres rondes tret de l'excepció del Mellado.
4.- No a tots ens agraden els castells.
5.- Tenim una bona llista d'espera de bars i
suposa descartar-ne un.
6.- És sortir-se molt de la nostra pauta
habitual.
Així que jo proposo que qui vulgui anar a
Vilafranca del Penedès el dia de Tots Sants que hi
vagi i apliquem el mateix criteri que aquest mes
d'octubre: esmorzar de castells no puntuable la
primera setmana i esmorzar oficial la segona, o
sigui esmorzar el 9 de novembre allà on toqui.
Ja sabeu quina és la meva opinió
Salut companys!
AMENÓS
07-09-08
Fantàstich fasolman! el saber no ocupa lloch!
Una mica de llum al nostre humil coneixement no ens
anirà malament. S'admeten més teories...
Si me quieres escribir
ya sabes mi paradero
santfarts.org
primera linea de fuego.
FRANCESCH 06-09-08
ZONA SÀPIENS (nº 71)
LA PREGUNTA DE... Maria Rubiralta, Barcelona
Quin és l'origen del popular "caragillo" i del seu
nom?
En un país com el nostre on està tan divulgada la trilogia
del
"cafè, copa i puro", la frontera entre un cafè i un
caragillo és tan
fina que de fet, actualment utilitzem una paraula
per al segon que fins
el 1939 només designava el gotet de licor que
acompanyava el cafè.
Trobar un origen individualitzat al cigaló sembla,
des d'aquesta
perspectiva, ben trivial: la barreja de dues coses
que es prenien l'una
després de l'altra. La mescla pot haver sorgit del
costum informal de
posar la beguda alcòholica en el mateix vas o tassa
en què t'has begut
el cafè: com que de cafè, poc molt, sempre en queda
un pòsit al fons,
l'embrió de la combinació ja està sevit.
UNA DOSI DE VIRILITAT
Ens farem ressò, no obstant això, de les dues teories sobre
l'origen del nom de la mescla que han tingut més
èxit, perquè és
probable que n'hagin motivat la pregunta. L'una,
prové d'uns catalans
que desprès de prendre el dinar en un restaurant
demanaven apressats el
cafè i la copa junts, i que textualment deien "posa'm
el cafè i la copa
que ara guillo" (i d'aquí, carajillo). Aquest fals
origen, més
humorístic que una altra cosa, ja fou recollit com a
tal per Josep M.
Espinàs en un aplec de falses etimologies.
L'Atre diu que el costum ve de quan les tropes espanyoles van
ocupar Cuba; allà s'hauria començat a combinar el
cafè amb el rom.
Aquesta teoria atribueix l'origen del mot a una
corrupció del
"corajillo" que donava aquella beguda als soldats
que se la prenien.
Més interessant és fer notar que tots dos raonaments són
edulcoracions que han aconseguit crear una cortina
de fum davant
l'evidència que, tant en castellà com en català, la
paraula que
s'utilitza és un diminutiu d'un mot popular usat per
referir-se al
penis: cigala en català, i carajo en castellà.
L'origen, aquest més versemblant, provindria del costum de
servir
aquesta beguda en gotets alts i prims, de forma
fàl·lica.
No deixa de ser curiós que per demanar juna cosa tan
clarament
associada amb la cultura masculina hagis de
referir-te a un penis
petit. O potser precisament hi té relació: prendre's
el cafè i el
destil·lat barrejats seria com predre una dosi de
virilitat (molt
escasa, per cert, si s'ha de jutjar per l'estès que
està aquest
costum).
Roger Costa és antropòleg i col·laborador del
Cenbtre de Promoció de
la Cultura Popula i Tradicional Catalana
AMENÓS,
01/06/08
Amichs:
Vista l’onada de
creativitat desbordant que ens ha aclaparat en el
transcurs de les darreres setmanes amb motiu del
nostre cinquè aniversari i la iniciativa de les
samarretes, potser estaria bé aprofitar alguns
dissenys per fer altres coses en un futur a mig plaç:
adhesius, bolígrafs, ratolineres, etc. Així donchs,
la meva proposta es deixar passar la cel·lebració
que tindrà lloch el proper dia 27 i després, si de
cas, ens ho rumiem donchs entench que la qualitat
d’algunes obres que hem pogut veure en aquest espai
així ho mereix i seria una llàstima que no
s'aprofités tot el talent dels santfarts, que és
d'altra banda grandiós, fabulós i colossal.
Ens veiem al racó de
l’Abat, el 27!
Lo riu és vida, no al
trasvassament!!
BRESCO,
24/04/08
Ei Nens,
aqui teniu un nou disseny per la samarreta!
bresco
ALBERT,
09/04/08
Hola companys!!!
Us faig arribar una proposta de la samarreta
conmemorativa.
La qualitat segurament no és massa bona, però suposo
que s'aprecia la idea. Ho he fet amb l'AutoCad,
conegut programa de diseny de samarretes i us ho
passo amb PDF. He volgut fer un petit homenatge a la
pràcticament desapareguda "arengada", plat que no
faltava en cap taula del inicis de la colla.
S'accepten crítiques. A veure si entre tots fem
força opcions i en triem una de ben guapa.
Salut
Albert
FRANCESCH,
26/01/07
Me acaban de pasar este mail que no tiene desperdicio. No os perdáis la
respuesta....que es lo mejor.
Esto salió publicado en La Gaceta de Salamanca, aunque hay gente que dice que también lo ha leído en El Mundo...yo no lo he visto allí publicado...pero
os garantizo que lo buscaré. Por cierto parece ser que el
tal Juan Carlos Espartero es el seudónimo de un periodista madrileño que se llama José Romía. Pasadlo a quien creías que pudiera interesarle
LOS BURROS CATALANES
Vengo de pasar unos pocos días de vacaciones en la bonita provincia
de Gerona. Nada del otro mundo, un descansillo, calor como en todas partes,
extranjeros, fútbol y malas paellas. Eso sí, me he encontrado con un hecho peculiar o, como dicen los catalanes, "diferencial".
Parece que desde hace unos meses, numerosos coches de esta provincia lucen en su parte trasera un curioso distintivo. Nada más y nada menos que
un burro. Y no es un burro cualquiera, sino uno de raza.
Se trataría de una raza de burros autóctona. Percibo las sonrisas maliciosas de los lectores pero les pido un poquitín de paciencia: aún hay
más.
El sopor estival suele aburrir y el espíritu periodístico no duerme nunca del todo, por lo que decidimos investigar esta peculiar moda.
Nos pica la curiosidad averiguar a santo de qué algunos conductores tampoco nos engañemos, poquitos, quizás un uno por mil- han pegado un
burro en su coche. Tras unas cuantas preguntas a los lugareños, finalmente un jovencito casi imberbe y con la cara llena de unos granos que traicionan
una afición al chocolate que raya el vicio, nos responde:
...es el burro catalán. Simboliza Cataluña". (Aquí hay que aclarar que el acento de este consumidor compulsivo de Clearasil es espantoso. ¿Será verdad
que los españoles que viven en las provincias catalanas cada vez hablan peor nuestra lengua? )
Ya tenemos una explicación, pero no hemos avanzamos mucho: no tenemos
ni idea de lo que quiere decir que el burro signifique Cataluña.
Preguntamos de nuevo al chico. "Sí, hombre, com el "toru" significa España, el "burru" significa Cataluña". Atónitos, miramos al chico sonriente, poco
consciente de su atropello a la lengua constitucional. Lo dice de verdad, no hay atisbo de ironía en su tono. Evidentemente, nos mondamos de risa en
susaccidentadas narices.
Sin duda, el año Dalí ha afectado a estos compatriotas del nordeste.
Dicen que en esta región sopla un viento que vuelve algo majara.
Por otra parte, Gerona no ha vuelto a ser la misma desde que libró su batalla heroica bajo el mando de Álvarez de Castro en 1809. Esa es su
primera y última aparición en la historia de España. Quizás por eso los gerundenses han tenido que hacerse notar por rarezas: Dalí, por ejemplo, o
José Pla, ese catalán franquista a quien tanto adoran sus paisanos. O por su avaricia legendaria que les ha hecho destruir su propia costa, antaño
bonita, ahora una babel de hormigón sobre rocas y apartamentos apretados escalonándose sobre cada cala.
En su último delirio han inventado un burro autóctono y lo levantan como enseña separatista frente al toro que tantos -por supuesto muchísimos más-
conductores llevamos con orgullo.
Pensando en el asno, volvemos a reír una vez más. El chico de los granos nos mira con desconfianza. ¡Están locos estos catalanes!
¿Quién querría sentirse representado por un burro? Un animal zafio, estúpido, soez. Un animal... burro. De raza, claro, pero de raza de...
burros.
El toro hace sentir orgullo. Es un animal noble, de bella estampa, valiente, luchador. ¿Y qué oponen al toro los gerundenses?
Nada más y nada menos que un burro.
No nos lo podíamos creer pero es verdad. Desde que Pujol no los controla y tienen ese gobierno anarquista y rentepopulista, Cataluña ya no es lo
que era. ¿Habrá asnos en nuestro archivo? ¡Un burro! ¡Ja ja ja...!.
¡Estos catalanes..! Nos sentamos en una terraza de Playa de Aro y cada vez que vemos pasar un coche con el curioso adhesivito brindamos y reímos:
¡Ahí va otro burro!
Juan Carlos Espartero
Sr. Juan Carlos Espartero,
Atónito, estupefacto y sumamente indignado me he quedado tras la lectura de su articulo "Los burros Catalanes" aparecido en la Gaceta de
Salamanca.
Es un tremendo compendio de despropósitos que tan solo alguien que publica bajo seudónimo, y que goza de
una buena dosis de incultura, mezclada con una tremenda mala leche y un odio especial por
Catalunya, es capaz de escribir.
En primer lugar me sorprende la desafortunada descripción que efectúa, con una saña impropia, de los granos del imberbe joven.
No se si se debe a su propio complejo juvenil, todavía no superado, por la inexistencia del
Clearasil cuando más lo necesitaba, a la falta de inspiración del momento, o tal vez a su creencia de que en Catalunya se consume
el 99% de la producción de Clearasil. Debe ser esto último lo que le indujo a mofarse tan
cruelmente de un joven con un problema de acné, que le aseguro que tiene su reflejo en
otros muchos jóvenes del resto de España, y que le aseguro que si han
leído su articulo, por darle algún nombre a lo que ha escrito, se sentirán todavía
más acomplejados.
Si ha venido a nuestra tierra a reírse de nosotros por nuestro acento al intentar, amablemente, responder a sus castellanas preguntas, le
agradeceréque la próxima vez que quiera descansar se vaya, por ejemplo, a Andalucía donde podrá encontrar a un fiel reflejo de joven imberbe y con acné
diciendocosas como "er toro" o "er burro", aunque la frase completa traducida al
Castellano de un andaluz sería algo parecido a lo siguiente: "Zí, hombre, como er toro zignifica Hepaña, er burro zignifica Cataluña.".
Podrá escribir un artículo igual de jocoso recreándose en como los andaluces destrozan su tan amada lengua de Cervantes, lengua
Constitucional.
Por cierto, por si todavía no se había enterado, tan constitucional es el Castellano como el Catalán, en Catalunya ambas son lenguas oficiales, y lo
>único que Vd merece tras leer su escrito, es que el día que vuelva avisitarnos, Dios no lo quiera, le contestemos en Catalán: lengua oficial
en Catalunya, que los Catalanes tenemos todo el derecho a utilizar.
También puede quedarse en Madrid, o mejor debiera decir "Madriz", que es como los más castizos pronuncian el nombre de tal ciudad. Al menos en
>Catalunya decimos "Madrit", que fonéticamente se asemeja mucho más.
En cuanto a su descripción de la trayectoria histórica de Girona (si, con i latina, porque le recuerdo que en los mapas oficiales de España hace
ya años que Girona se escribe con i de inculto), simplemente decirle que la Costa Brava es uno de los parajes más envidiados por buena parte de la
España central, que muchas veces se tiene que conformar con estancias en Benidorm o Marbella, bonitos ejemplos de buen hacer arquitectónico.
Por cierto ese viento que vuelve majaras a los turistas, porque los de la tierra ya se han acostumbrado a él, tiene un bonito nombre, se llama
"Tramuntana".
Dalí es un genio reconocido muldialmente. Lo que Vd llama rareza todo el mundo coincide en calificar como genialidad. ¿Nos habrá salido Vd crítico
de arte también?. Dalí fue un claro ejemplo de resistencia al régimen fascista y dictatorial, que me da la sensación que Vd tanto añora, yo lo recuerdo
>cuando niño, ahora tengo 44 años, aparecer en la única cadena deTelevisión, en blanco y negro, con una barretina en la cabeza y con un
>acento Catalán de esos que Vd tanto odia, en el momento más negro de nuestra historia, en que el Catalán y todo lo Catalán pretendía
>erradicarse.
En cuanto a los adjetivos que dedica al burro, zafio, estúpido, soez, más bién parece que estan pensados para definirle a Vd mismo. Si, el toro
es un animal noble, por eso en Catalunya, los Catalanes, odiamos y renegamos de la mal llamada fiesta nacional. Más que una fiesta es una carnicería,
una salvajada indigna para tan noble animal. En Catalunya respetamos a los animales, por eso hemos aprobado una ley pionera en cuanto a la protección
de los mismos, por eso Barcelona se ha declarado ciudad antitaurina.
En fin Sr. Espartero, o José Romía, o como quiera que se llame, creo que podría escribir un libro sobre su desafortunado escrito pero "es tard i
vol ploure" que decimos aquí. Tan solo quiero decirle, para concluir, que escritos como el suyo fomentan la afición de enganchar "Burros" en los
coches Catalanes, tal vez lo que le da más rabia es ese afán nuestro de amar nuestra identidad diferencial. Le aseguro que si una mierda me
identificase como Catalán, la llevaría enganchada en la trasera de mi vehículo con total orgullo y pasándome por el forro los comentarios de
cuantos nos odian.
Sr Espartero, la España "una grande y libre" ya no existe. España es un país plural, y el respeto a esa pluralidad es de demócratas bien nacidos.
Si Vd. no entiende nada de lo que ve, cállese y aprenda, o al menos escriba sobre los pueblos y quienes los habitan con respeto.
Carlos, de Sant Cebrià de Vallalta (a ver como pronuncia el nombre de
>mi pueblo, que me voy a reir un rato)
ALBERT
06/11/07
NBASTA
YA!!
N
Ja
n’hi ha prou benvolguts companys,
Alcem-nos tots i sortim al carrer forquilles en
l’aire en senyal de queixa i malestar. Aquí no tenim
rodalies i no passa res, paguem autopistes i no
passa res, els papers no tornen de Salamanca i no
passa res, l’estatut ens l’estan capant per tot
arreu i tampoc passa res. L’últim que ens podia
passar és que anem a esmorzar de restaurant i no ens
puguin oferir més que llom, llangonissa, bacalla o
sípia a la planxa, acompanyat tot això sí, amb unes
magnífiques patates fregides dignes de Ca’n
McDonalds.
Tovallons de roba, coberts i copes de les bones,
vestien una trista i nua taula mancada de unes
simples tovalles de paper. L’únic que en podríem
treure de positiu, fou la presència d’una excel·lent
grassiosa que ens va permetre engollir el caldo DO
Terra Alta, que ens posaren a taula.
Seguint
la veda oberta pel nostre amic Menchón, (que cabrón
que soc) proposo un semàfor vermell gros com un
cabàs pel Restaurant La Puda. No hi ha dret.
Salut i fins aviat amics.
Albert
AMENÓS
04/11/07
Amichs:
Sento no haver pogut acompanyar-vos a l'estrena de
la Puda que tanta expectació havia despertat,
tanmateix sembla que no m'he perdut gran cosa vistes
les puntuacions. Que n'aprenguin!
Ens veiem a Vila-seca de Solcina!!
Una abraçae a
tots
Visquen los
rovellons!!! Visquen los panellets!!!
FRANCESCH,
11/09/07
Avui, dia
senyalat, com a diada festiva, una jornada,
que paradoxalment, els catalans, amb el nostre
sentit del humor, celebrem amb festa i xirinola, la
perdua dels nostres drets com a Poble lliure i
sobirà.
Resulta que el
Fill de 1000 pares del Villar i el seu sequit, no
deixen jugar a al Selecció catalana contre els EEUU,
un partit, com diu Roche prodria considerar-se entre
amicsm, o sigui que de sentit nacional, no més es
perque es pavoneigin els nostres polítics, i que en
el camp, s'ens posi la "gallina de piel", veien les
Estelades i els cantics de la gent. Però pocs
jugadors, sino cap cantan el nostre himne, i un
partit que apart de fer calaix pe la federació no
serveix per res. Jo vui seleccions, si, però
oficials, no vui, esplca contes, que ens omplin el
cap de moixonets, i deprès ens donguin pel darrera
com pràcticament sempre.
Mirem sino, el
que ens està fen el Sr. ZP, Es fa una reunió per el
trespàs de rodalies, i segurament sortirà dient:
HE-MOS CON-SE-GUIDOO,
ESTABLE-CÉR UN CALEN-DA-RIO, QUE EN EL PLA-ZO DE 5
ME-SES, HA-CER UNA REUNION PARA SEN-TAR LAS BA-SES
DEL TRASPA-SO EN NO MAS DE CIN-CO A-ÑOOS, PERO ES-TOY
EN CONDICIO-NES DE ASEGU-RÁR QUE EN UN A-ÑO LOS
LAVAVOS DE LAS ESTACIONES, ESTA-RAN TRAS-PASADAS A
LA COMUNI-DAD AUTÓ-NO-MA.
I sortià el
CABORIES, i dirà, es normal que els catalins, estem,
aduc una mica enfadadus, peró tenim lo millor i no
tenem de protestar,, perque vendra Rajoy i en dara
bastonades, Zp es el millor i el PSOE també.
Visca España, ay
no Cataluna
JORDI GÓMEZ,
27/08/07
BON
ESMORZAR AMB MOLT BONA COMPANYIA.
EL
JOVENT DE TARRAGONA ENCARA SOM VIUS.... LLASTIMA QUE
ALGUNS ESTEM EXILIATS I NO PODEM VENIR TANT SOVINT COM
VOLDRIEM !!!
UNA ABRAÇA PER TOTS
I sALUT.
FINS
AVIAT ( STA. TECLA ? )
JORDI
GÓMEZ (TERRASSA)
BERTRAN 08/08/07
FRANCESCH,
03/07/07Quina equivocació mes agradable, la
del diumenge. No hi havia prou esqueixada per tots! Menys
mal, perque això hem va fer provar els millors fasols
cuinats en molts anys: Torradets, doradets, esponjosos,
suaus i amb el punt just de sal, benïts mals de ventre,
produïts per aquestos fasols. Vaig notar que dins el meu
paladar donaven voltes senseres, sense volguer pasar a la
gola, per por a desapareixer, i que aquella exquisitesa,
marxès, com un bon somni. Però no, alló era real i molt
real. Les meves ansies ban ser cumplides i esperem, per lo
menys per a mi, que el pròxim esmorçar, els fasols no perdin
la cualitat.
Salut i república
Fantàstich fasolman! ja era hora que algú li tregués
les teranyines a aquest raconot d'opinió. Per cert us comunico
que els qui veien perillar el Mellado de Constantí estiguin
tranquils, de moment, donchs segueixen amb la seva frenètica
activitat i només faran vacasions les 3 primeres setmanes
d'agost.
Així que amichs santfarts ja sabeu que ens toca: mangiare
bene, cagare forte e non avere paura della morte.
benvolguts companys, ja tenim estatut, ara ja se que tinc
dret a menjar, a veure aigua, fins i tot una cerveseta de
vegada en vegada, ting dret a pixar a cagar, sempre i quan
lo faigi en un lloc recomanat per l'estat español, ja que no
tenim dret a fer els lavabos , sense el permis de las
cortes, ja que valen molts de cales, i no podem ser mes que
els altres, per fi m'he assabentat que tinc dret a una
vivenda, ja que fins ara viviem al carrer, però no podem dir
res sobre els aeroports i els ports, ja que segons els son
punts estrategics del estat, i deueixo que per ells la
generalitat es una altre estat, que no pot tindre aquestes
competencies.
be, en definitiva, que per fi som lliures de pagar els
nostres impostos al estat o a l'hacienda pública, i que la
nostra generositat arriva fins a tal punt, que ens agrada
pagar les convidades que mengen les regions d'españa a costa
nostra. Per fi hem sigut inteol.ligents, i hem canviat la
nostra manera de fer, aquesta vegada no volem follons i ja
ens està be.
Vinga companys salut i
VIVA ESPAÑA NUESTRA MADRE PATRIA!
a lo de las faltas es per modernitzar el nostre idioma i
sigui dinamic como el nostre estatut.
i una rectificacció, si poseu colla vella, em sembla que
anirem a esmorçar al cony d'alguna pilinguis. Som els
XIQUETS DE TARRAGONA
Fins al darrer dia s'ha mantingut l'emoció, per tant podem
parlar d'una ronda completa en tots els sentits. Hi ha hagut
de tot, expulsions, contratemps i un frec a frec a la part
alta de la classificació que s'ha resolt amb victòria de
L'Avi Tòful, un nou vingut al selecte grup dels guardonats.
Al final hem acabat tal i com va començar amb una minsa
participació de només 5 santfarts, coses de l'estiu, però la
nova temporada promet ser disputada, més si tenim en compte
el plus del vi, un detall que fins ara es passava per alt.
Per tant, als santfarts, ja no ens les donaran amb formatge
i podeu estar segurs de que si aquest aspecte s'hagués
valorat a la darrera ronda la classificació final hauria
pogut variar sensiblement. Per tant al Top 12 només dir-vos
una cosa: afineu amb el vi i mitja victòria serà vostra, és
un bon consell.
Salut, molt bona ronda i felicitats a l'Avi Tòful!
Si amichs, ja es veia venir. Era difícil tancar la temporada
sense una expulsió en tota regla. La mestressa anava
atabalada, no tenia pa i i tampoc tenia ganes d'escoltar els
nostres arguments. Cónclave improvisat i zaaaaaaaaaaaaaaas!
expulsió fulminant La Defensa Agrària cau de la llista i
dona una oportunitat a un bar desconegut fins el moment: el
Magda. La puntuació l'ha deixat en un digne sisè lloc, no
està malament per començar. S'enfila la recta final deixant
per la clausura el Mellado un bar amb pasta de campió tot i
que sempre s'ha limitat a acariciar l'estel però L'Avi Toful
no li està posant les coses fàcils. El desenllaç no pot ser
més emocionant, no us desespereu! el proper 3 de setembre
coneixerem la nova estrella dels Santfarts.
Estimats santfarts. El darrer esmorzar va ser molt especial,
especialment pel nombrós grup d'agremiats "nastiquerus" de
que disposem. Encara que no soc molt aficionat al fútbol,
vull solidaritzar-me amb l'alegria de l'ascens d'aquests
membres de la nostra secta i donar les més sinceres
felicitacions. Esperem que no sigui la darrera i que en
vinguin moltes més. També els vull transmetre la felicitació
mitjançant SMS que des de la llunyana Sevilla ens a arribat
de l'amic Paco Bailac, sevillista fins a la mèdula i
simpatitzant feliç del Nàstic. Us imagineu un derbi Sevilla-Nàstic
al Sanchez Pizjuan la propera temporada? Qui sap... Temps al
temps. Visca el Gimnàstic de Tarragona!
Hola companys;Només us faig arribar un consell que m'han donat
experts en el tema. Donatque a tots els congregants ens agrada
la cervesa i ara que resulta que enQuimet en pot veure sense
que se li posin els ulls "fosforit" i elsmugrons com a
magranes, us remeto aquest arxiu que ens aconsella el
millorlloc on desar les cerveses a la nevera, per tal de
trobar-les en el seuestat més òptim.Salut i fins aviat.
Webmaster en funcions: L'arxiu ha
estat reenviat a tots els membres de la comunitat perquè per
qüestions tècniques no es podia penjar en aquesta web.
|
