De bon matí, sortim en autocar per anar fins al Pont de Muntanyana al Pallars Jussà, allí enfilem cap a les proximitats del congost, a la central elèctrica baixen els més caminaires per allargar una mica l’etapa, els demés ho fem un tram més endavant. Seguim avall per la vora del riu Noguera Ribagorçana i passat el pont penjat del torrent de la Maçana, aprofitem per esmorzar i reagrupar-nos.

A partir d’aquí el riu s’engorja ràpidament en el profund tall que aquest ha fet a la serra del Montsec dividint-la en dues parts, el Montsec d’Ares i la seva paret de Catalunya i el Montsec de l’Estall amb la paret d’Aragó. A mesura que ens endinsem en el congost les parets es van aproximant fins al punt que, amb una amplada de no més de 25 m i una alçada de vora 500 m, ofereixen un espectacle imponent. En tot aquest tram el camí està excavat a la roca , un cable a la banda de la paret dona més seguretat ja que aquest no és massa ample i l’alçada que hi ha fins al riu és important, sobretot ara que el nivell de l’embassament de Canelles es baixíssim. Sota nostre veiem el solc de l’antic camí, també excavat a la roca, que va quedar submergit després de la construcció del pantà i ara torna a estar al descobert. Abans de sortir de l’engorjat, per un camí costerut equipat amb cadenes, pugem fins a la cova Colomera, una balma de grans dimensions en sintonia amb la resta de l’entorn. A partir d’aquí les vores del riu es van obrint, ja som a la comarca de la Noguera.

Mentre ens enfilem pel camí que ara puja decididament, podem contemplar grups de voltors que, amb el seu vol circular, busquen algunes restes per l’àpat del dia, nosaltres anem bellugant, no fos cas...!. Al cap de poc arribem a Mas de Carlets, antiga construcció que en els darrers anys ha servit de refugi a escaladors i excursionistes, a l’ombra d’un gran roure hi ha una petita font on es pot triar... aigua freda a l’hivern o calenta a l’estiu. Una mica més enllà si mirem al darrere, podem contemplar els grans cingles del vertent meridional del Montsec, ara ens queda travessar el barranc de la Pardina que, ajudat per la calor, es converteix en el tram més feixuc del trajecte. Un cop superat, arribem a la Mare de Deu de la Pertusa, petita ermita del segle XI construïda al cim d’una esmolada aresta rocosa. D’ací fins a Corçà tan sols queden un parell de kilòmetres.

Al poble ens retrobem amb el xofer de l’autocar, ell ha hagut de fer un tomb de més de 70 km per venir a recollir-nos, aquest és un dels motius pels quals el congost ha estat més d’un cop al punt de mira de l’administració per a fer-hi una carretera, per sort, gràcies a la pressió popular i a l’elevat cost que comportaria el fet de foradar tanta roca, fins el moment la zona es manté lliure de fums i sorolls, esperem que per molts anys.

Per acabar d’arrodonir aquesta jornada, ho celebrem amb un bon dinar al restaurant de Corçà.

Travessa del congost de Mont-rebei

 

Activitats Efectuades

 

◄ Tornar

VEURE LES FOTOS