Després d’haver passat la nit a l’alberg Borda Jovell de Sispony, ens dirigim cap a l’estació d’esquí d’Arcalís, deixem els vehicles una mica abans del final de la carretera.
Travessem el torrent i comencem la pujada cap a l’Estany Primer de Tristaina que voregem per la dreta, mes endavant, trobem els altres dos estanys del circ de Tristaina, el del Mig i el de Mes Amunt, el més gran dels tres.
Arribem a un replà sota mateix del Pic de Tristaina, des d’aquí es veu clarament l’aresta que volem seguir per pujar al cim, si féssim cas de les aparences, giraríem cua ara mateix, però sabem que el pas per l’aresta no és tan difícil ni perillós com sembla. Ara el pendent es va redreçant i arribem a una congesta de neu, mentre fem una breu pausa s’inicia una batalla de boles de neu.
Després, tartera fins a un collet i aquí comença la cresta. Parant atenció per no perdre les fites, anem superant els ressalts de roca sense massa dificultats fins arribar al cim. Sota nostre, al vessant francés, tenim l’Estany Forcat i més enllà un mar de núvols, a ponent i molt a prop, la Pica d’Estats i darrera es pot veure l’Aneto amb la seva gelera, més al sud tenim el Coma Pedrosa i per la banda de llevant el Font Blanca.
Després de refer-nos una estona toca baixar, ho fem per l’aresta oposada a la pujada i pels pendents del vessant sud fins a la congesta de neu on es desencadena una segona batalla de boles molt més aferrissada que la primera. Des d’aquí i desfent camí, tornem als cotxes.
|
