ESLOVÈNIA

Us recomanem visitar Eslovènia. És un país molt muntanyós i recobert de boscos. És bastant turístic  però quan surts dels quatre llocs més coneguts i t’endinses a la muntanya només trobes eslovens. Són amants de la muntanya i en totes les rutes de caminar que vam fer vam trobar-ne molts de totes les edats, en grups petits i grans, parelles amb nens de pocs anys i gent molt gran en cims i camins no gaire fàcils. En una població de poc més de 2 milions hi ha més de 60 mil federats. Són molt simpàtics, la majoria parla anglès i sempre saluden dient: Dobro dan, que significa bon dia.

Costa eslovena
Eslovènia té molt poca costa, uns 50 km només. Té ciutats històriques vinculades a l’antiga república de Venècia. Nosaltres només vam visitar Piran, situada en una península, que té un centre històric amb una plaça, P. Tartini, que anys enrere havia estat un port interior. A la part alta hi ha la catedral de Sant Jordi amb un campanar separat de l’església que recorda el de Sant Marc de Venècia. Des del campanar i les muralles hi ha una vista molt maca del centre.

Regió del Karst
Aquesta zona (Kras en eslovè), amb milers de coves, ha donat nom als processos geològics que formen coves, avencs, dolines i altres formes producte de l’erosió i el modelat per l’aigua de les roques calcàries.
Nosaltres vam visitar les coves de Škocjan declarades Patrimoni Mundial de la Unesco. Són realment espectaculars. Es pot fer un recorregut per una part que s’ha de fer en grup i una altra que es pot fer per lliure. Val la pena fer les dues.
El mateix dia a la tarda vam visitar el Castell de Predjama, construït dins d’una balma, però que és molt turístic.

Liubliana
És una ciutat molt verda i agradable amb el centre peatonal a les dues bandes del riu que es pot veure en poques hores.

Alps de Kamnik
Des de Bistrica amb un telefèric vam pujar a Velika Planina. És un altiplà amb cabanes de fusta que fan servir els pastors i en algunes venen formatges. Hi ha també una petita església. És maco però hi ha molta gent degut a la facilitat d’accés. En un petit restaurant (Zeleni Rob) vam menjar štruklji, unes boles de massa dolça farcides de mató que estaven boníssimes.
Una mica més amunt de Kamniška Bistrica, on s’acaba la carretera van començar la pujada a Kamniško sedlo (sedlo vol dir coll), on hi ha un refugi al peu del Grintovec, el cim més alt d’aquesta serralada. Hi havia força gent però eren tots eslovens de totes les edats.

Alps Julians (Parc Nacional del Triglav)
Llac de Bled
Tot i ser molt turístic val la pena veure la imatge del llac amb l’illa al mig i el castell al fons. Es pot fer la volta al llac caminant o en bicicleta i banyar-s’hi. La temperatura a l’estiu és de més de 25ºC.
Des de Bled vam anar a pujar a un cim, Debela Pec, que té molt bones vistes sobre el massís del Triglav.
També a prop de Bled vam visitar les Gorges de Vintgar, que són molt maques però molt turístiques. Hi havia moltíssima gent, sort que va ploure i en va desaparèixer més de la meitat.

Llac de Bohinj
El càmping està a peu del llac, com el de Bled, però és molt més caòtic i sol estar molt ple. Per agafar plaça s’ha d’anar de bon matí i segons va marxant la gent es pot agafar lloc.
Vam visitar també les gorges de Mostnica i una cascada que hi ha al final de la ruta marcada. Les gorges són molt maques i no hi havia gaire gent, però a la cascada a finals d’agost i amb un estiu força sec, per al que sol ploure allà, rajava molt poca aigua.
Continuant per la carretera del pàrquing de les gorges fins al final (es paga 10 € per dia) es pot aparcar i pujar per una ruta marcada als llacs del Triglav. Des del primer refugi es pot pujar per diferents camins per arribar als llacs i es pot fer una ruta circular. Es passa un petit refugi que és una típica cabana de fusta de pastor (Visevnik). Als llacs hi ha un altre refugi (Triglavskih Jezerih) des d’on queden 5 hores fins al cim del Triglav.

Kranjska Gora
De camí cap a Kranjska Gora, al vessant nord del Parc Nacional del Triglav, vam parar a Mojstrana a veure la cascada de Peričnik. Per haver estat un estiu tan sec rajava molta aigua i és divertit passar per darrere de la cortina d’aigua. Prop del poble hi ha el naixement del riu Sava Dolinka, és una zona d’aiguamolls i ben be al naixement es veu com uns petits cràters al fons del llac d’on brolla l’aigua.

 

Vall del Soča
Una carretera construïda durant la Primera Guerra Mundial per presoners russos puja fins al port de Vršič. Al coll es pot aparcar i fer dues rutes. Nosaltres vam fer la més fàcil, la del cim de Sleme, que té molt bona vista sobre aquesta part dels Alps Julians.
Passat el port baixant per la vall del riu Soča es pot veure el seu naixement, tot i que per l’època de l’any no feia gaire goig. En canvi les gorges que es poden resseguir per un camí parl·lel al riu són molt maques i tenen molt racons fantàstics per banyar-se tot i que l’aigua està gelada.

Mangart
Per acabar les rutes de muntanya van pujar al cim del Mangart, que queda just a la frontera amb Itàlia. Es puja per un camí equipat amb unes vistes espectaculars. Hi ha dues opcions, la via italiana i l’eslovena, però tothom recomana la italiana perquè és molt més segura. Hi ha gent que porta equipació de via ferrata però en realitat no cal, quasi fa més nosa que servei.

Per no fer el viatge de tornada tan llarg vam fer nit a Avinyó i vam aprofitar per visitar la ciutat.

 

Cristina i Lluís