MUNTANYES DE LLIBERTAT

Per Benet Palau, Imma Rius 1 i Imma Rius 2

És una bonica travessa que transcorre entre Catalunya i el Departament de l’Ariège.

Nosaltres vam començar la travessa a Catalunya des del càmping de les Bordes de Graus (zona de Tavascan). Es tracta d’un recorregut bastant exigent, sobretot la segona etapa, però molt agraït. El pes de la història es deixa notar a l’última etapa en pujar el port de Tavascan (o com l’anomenen a l’Ariège port de Materat) situat a 2220 m. d’alçada. Durant l’ascensió és inevitable pensar amb les persones que passaren d’un costat a l’altre fugint de la mort i cercant la llibertat. El port es puja força bé malgrat el desnivell. El paisatge és espectacular.

Dia 19 d’agost, 1ª etapa (desnivell +1570m -670m): sortim del càmping de les Bordes de Graus i passem per les bordes de Noarre. Després anem remuntant fins el coll de Certascan i un cop allí pugem al cim. Fa bon temps. Amb nosaltres puja un grupet de quatre persones que també comencen la travessa de Muntanyes de Llibertat. Alhora coincidim amb altre grup que inicia la travessa de la Porta del Cel. La primera etapa que va fins al refugi del Certascan és comuna. Al refugi, que és ple a vessar, el guarda ens serveix un bon sopar.

Dia 20 d’agost, 2ª etapa (desnivell +550m -2020m): sortim del refugi de Certascan. El temps és insegur i al cap de mitja hora de caminar comença a ploure fort. Estem a l’inici de l’etapa més dura i el elements no volen ajudar-nos. Un cop passat l’estany Romedo de Dalt ens separem del grup que fa la Porta del Cel. La pluja disminueix però hem perdut el contacte amb l’altre grup que fa el mateix recorregut que nosaltres. Torna a ploure fort i pedrega. Ens dirigim al coll de Guiló per a passar cap a França. L’ajut del GPS es fa indispensable. Un cop passat el coll el temps s’estabilitza però caminem en mig de molta boira. El fort pendent i la neu que encara queda ens obliga a buscar un pas estret per una rimaia. D’aquesta manera evitem posar-nos els grampons. Un cop superat tot plegat, la baixada es fa per un terreny complicat: pedres, vegetació que amaga forats traïdors i aiguamolls. Hem de travessar el torrent moltes vegades. Al final d’aquest tram ens toca travessar el riu pel mig de l’aigua perquè el pont se l’ha endut una riada. En arribar a la cascada d’Ars quedem impressionats de l’espectacle. Malgrat la duresa del terreny arribem relativament d’hora al refugi de Le Presbytère que es troba al poble de  Aulus les Bains. El guarda ens encén el foc i ens fa un bon sopar. Ens acullen molt bé. Allí trobem els companys que han arribat per carretera després d’abandonar l’etapa per la pluja.

Dia 21 d’agost, 3ª etapa (desnivell +950m -940m): aquesta etapa resulta més còmoda que l’anterior però sense oblidar que cal fer un desnivell de gairebé 1000m. El terra està molt moll i fangós. El paisatge de l’Ariège és ple de verdor. Caminem amb força boira. Després del coll d’Escots trobem el restaurant de l’estació d’esquí Guzet-Neige i dinem a la terrassa. Podem prendre una cerveseta. Quin luxe! Arribem al poble de Bidous i ens dirigim al refugi de l’Escolan. És un edifici molt bonic rodejat de flors. L’estada es fa agradable i recuperem forces per a afrontar la darrera etapa.

Dia 22 d’agost, 4ª etapa (desnivell +1620m -1025m): sortim de l’Escolan comencem aviat la remuntada cap al port de Tavascan. Primer anem força estona entre boscos i prats verds i humits. Seguim acompanyats per la boira i fa mota xafogor. Poc a poc l’alçada va fent canviar el paisatge. Arribem a un plató on estem rodejats de pics. El port de Tavascan és davant  però encara haurem de superar un desnivell important. El paisatge comença a ser especialment bonic. A mesura que ens enlairem, es va fent cada cop més espectacular. Les cascades van quedant sota nostre i un mar de boira s’estén entre les valls franceses tot deixant treure el nas als pics més allunyats. Seguim avançant, després d’un llarg flanqueig, arribem a la cabana de Materat moments abans de creuar el port. Fa fred i ens hem d’abrigar. A l’altra banda està força ennuvolat. Comencem el descens i ens aturem al costat de l’Estany del Port i Xic per a dinar. Tenim temps de menjar una mica i comença novament a ploure. Quan arribem a les bordes de Noarre baixem fins les bordes de Graus per un camí diferent del que agafarem en la primera etapa al pujar. Encara ens espera la sorpresa de contemplar la cascada de Noarre. Al final del dia llueix el sol.

Més info: http://www.muntanyesdellibertat.com