Recorregut: Pantà de Camarasa (300), cova del Tabac (600), cim de l'Extrem de Mont-roig (761), Barranc del pla de Fugues, Embasament de Sant Llorenç de Mongai (300).
Dificultat: Fàcil, amb trams del camí de mala petja.
Distancia: 12 km aprox.
Desnivell: 450 m aprox.
Horari: Unes 4 hores

A les 7 del matí del dia 15 de desembre, un total de 61 persones omplim un autobús de dos pisos, totes a punt per una excursió que ja és tot un clàssic anual de l’AEM: la portada del pessebre. Aquest any hem anat a la Serra de Mont-roig, a la comarca de la Noguera.
     L’excursió comença a la presa de l’embassament de Camarasa, que recull l’aigua del riu  Noguera-Pallaresa abans d’unir-se al riu Segre. Fa força fred i hi ha una boirina que dóna un ambient especial a l’entorn.
     Travessem per damunt la presa, i per un caminet voregem l’embassament per l’oest, tot endinsant-nos a l’obaga. Aviat el camí s’adreça i puja fins sota les parets de l’Extrem, amb algun tram equipat amb cadenes i esglaons de ferro. El sol ja ens saluda, i la boira ens queda per sota, creant un paisatge de mar de núvols encisador.
   

  Superant l’últim ressalt amb esglaons, arribem a la impressionant Cova del Tabac, on fem parada i esmorzem. Aquesta cova té forma de triangle, amb una boca d’uns 40m per 50m d’ample. La fondària és de 148m, i amb els llums frontals i llanternes que dúiem vam poder arribar al seu fons. Antigament s’extreia la pols fina del terra de la cova per barrejar-la amb tabac i fer-ne el rapé.
    

Amb la panxa plena, desfem un trosset de camí fins trobar el senderó que ens durà, planejant cap a l’oest primer, i després enfilant cap al nord, pujant obliquament, cap al cim del Punta de l’Extrem de Mont-roig. Les vistes són impressionants, ja que estem per damunt de la boira, i el sol llueix amb força. Plantem el pessebre biodegradable (fet amb verdures!) i ens fem la foto de grup. També sona alguna nadala modernitzada...
     La baixada la fem per la mateixa barrancada, però aquest cop prenem el sender que ens va portant cap al Pla de les Fugues, tornem a endinsar-nos a la boira i el fred. Tot i així, aviat trobem una pista més ampla que ens permet relaxar-nos i xerrar en grupets, fins arribar a la carretera de Sant Llorenç de Montgai, on acabem l’excursió.
L’autocar ens duu a Camarasa, on celebrem la ruta i la companyia amb un dinar de germanor.

Ferran