Aquest any ha sigut un any atípic en quan a la meteorologia i ens en adonem més quan hem de travessar els riuets que baixen dels cims impedint-nos el pas pels llocs habituals. La pujada és constant per entre boscos i prats fins arribar al coll,  trepitgem una congesta de neu i ens enfilem per tarteres fins al cim del Pic de la Font Blanca. Allà dalt gaudim d’una bona panoràmica i ens refem menjant una mica, però... els núvols comencen a créixer i la previsió no és molt bona a partir de migdia.

Comencem a baixar. Sentim algun tro  llunyà. Es fan apostes per endevinar quanta estona estarem a mullar-nos. Arribem als cotxes i encara estem secs; els núvols giren al nostre voltant i sembla que descarreguen a la vall, per tant decidim dinar allà mateix. Avui han guanyat l’aposta els optimistes que deien: ”Si s’aguanta així, no farà res...” no falla mai aquesta previsió!!

Montse