Comencem a caminar per la pista de cara a muntanya i, ben dirigits pel Manolo i el Joan, emprenem la carena de la Serra del Puig de la Cova, passant per antics marges i seguint les fites que no fa masses dies ells mateixos van recuperar.
     El sender és dret i no massa net, la carena presenta una barrera de roca que no deixa veure la canal que d’una manera fàcil permet arribar al llom més ample que dóna accés a la caseta de guaita forestal que hi ha al cim del Puig de la Cova (663m).     

Esmorzem i fem petar la xerrada (que si hi ha gent malalta, que si les carrosses de Carnaval, que si hi ha poca neu...) tot plegat forma part d’una manera molt saludable de fer relacions socials.
     Avui hi ha gent nova i molt jove a la colla, i entre tots intentem que s’ho passin d’allò més bé. Tot veient el majestuós Montmell davant nostre, comencem a baixar seguint unes marques de color vermell, que (no sense alguna punxadeta) ens porta a la Cova de la Plana Joana (490m), que és la cova més gran de la zona, i on antigament els pastors hi portaven els seus ramats en casos de pluja o per evitar la forta calor.