La pujada es fa ràpida i distreta, corriols per dins del bosc i canals enfarinades de neu que ens ajuden a superar els cingles rocosos.
Parem a esmorzar a la cova del Caterí, impressionant cavitat, aquí estem arrecerats i ens recuperem amb l’escalfor del sol.

La ruta continua, flanquejant per les faixes rocoses, fins arribar al peu del cim on hi accedirem amb una distreta grimpada equipada amb cadenes i esgraons de ferro.
Dels de dalt del cim podem veure l’orografia del Montsant i, al mateix temps, prendre consciència, de lo fàcil que pot ser, perdre’s per aquestes contrades.
Continuem, seguint el Pere Anton que ens fa de guia, anem baixant desnivell fins trobar la pista principal del barranc dels Pèlags. Deixem la pista per pujar al portell del Peret i d’aquí al vertiginós mirador de la Roca del Llençol, on veiem l’ermita de Santa Magdalena i els nostres cotxes, diminuts, com si estiguessin muntats sobre una maqueta.