ELS
TRES PRIMERS GRANS CIMS DE LA MEVA VIDA
Hola amics, sóc l’ Aleix Sevé Vallvé de Llorenç i tinc 8 anys.
Aquest
estiu acompanyat del meu pare hem pujat tres cims del Pirineu català:
Puigmal, Pica d’ estats i Pedraforca.
El
meu pare l’Enric , que ja em coneix prou , m’anima perquè creu que no tindré
cap problema en fer els cims, doncs ja fa uns quants anys, que faig excursions
i sortides amb bicicleta a la muntanya.
Ara
porto dos anys practicant atletisme al CLUB ESPORTIU PENEDES. Vaig per tot
Catalunya a corre crossos i m’ ho passo molt be amb
els meus amics.
Ara
us explicaré, una mica, la meva aventura, en els tres cims que he fet aquest
estiu.
PUIGMAL
El
divendres 13 de Juliol per la tarda,
després de preparar les motxilles i un bon sopar, sortim cap a Queralbs, on
farem nit a l’ estació del cremallera.
El
cim del Puigmal el pujarem desde Queralbs però no sóc gaire conscient del
desnivell que hi ha, el pare em va dir que son uns 1600m de desnivell positiu.
A
les 5:30 del matí,sona el despertador, tinc son!, però de seguida ens vestim,
fem un bon esmorzar i ens preparem per començar la caminada. A les 6:00 sortim
cap a Núria.
El
camí de pujada es molt bonic , passem per boscos i pel costat del riu i veiem
uns isards que corrien davant nostre. I en 2:50 ens plantem al santuari de
Núria, sense gairebé donar-nos compte.
El
meu pare em pregunta si estic cansat i jo li dic que no, aleshores continuem
l’excursió cap al cim.
Al
tram final fins arribar al cim, pateixo una mica, però el pare m’ anima per
poder arribar a dalt.
A
les 10:30 arribem al Puigmal, després de 4 h30’ d’ esforç, on hi fa fred i està
emboirat i ens trobem bastanta gent.
Tot
seguit ens fem unes fotos , mengem una mica i comencem a baixar cap a Núria.
Davant
del Santuari,ens vam trobar que estaven muntant la sortida de la cursa de
l’olla de Núria, que es corria l’ endemà i vam parlar amb un noi que coneixia
el meu pare, que era de l’organització i em va felicitar.
Després
d’un bon plat de pollastre amb patates i descansar una mica, vam començar a fer
camí cap a Queralbs, on teníem la furgoneta.
PICA D’ ESTATS
El
dissabte 4 d’ Agost per la tarda, sortim de Llorenç cap al refugi de vall Ferrera,
on hi farem nit al parking.
El
meu pare em comenta que les prediccions meteorològiques per demà no seran gaire
bones, ja que hi poden haver tempestes cap al migdia. Serà important tornar a matinar, per aprofitar les
primeres hores del matí.
A
les 5:45 del matí comencem a caminar amb el frontal, direcció al refugi de Vall
Ferrera, passant per un camí empedrat.
Seguim
camí amunt, ja veiem la vall per on s’ enfila el camí de pujada a la Pica. Tot
seguit, arribem al estany de Sotllo, on varis
grups d’ excursionistes han fet
nit amb tendes, per fer el cim. Desde on veiem la pica davant nostre.
Comencem
a pujar per una tartera on trobem una família amb dos nens més petits que jo i
arribem al port de Sotllo , on passarem cap al cantó
Francès. Baixant el coll, ens trobem varies plaques de neu i a mi em fa molta
gràcia tocar la neu.
Al
cap d’ una estona de pujada arribem dalt del cim, on uns nois em feliciten amb
aplaudiments i ànims i em poso molt vermell.
Tot
seguit ens fem unes fotos , mengem una mica i comencem a baixar cap al Refugi,
on ens prenem unes begudes per celebrar que he fet el cim.
PEDRAFORCA
Pujant
cap a Berga, a mig camí, ens agafa una tempesta molt forta i ens fa dubtar si
continuem fins al refugi, decidim que la pluja no es cap impediment i
continuem.
A
les nou de la nit arribem a Gresolet,on continua plovent i gairebé no tenim
lloc on aparcar perquè hi havia molts cotxes. Ens anem a dormir ben sopats,
sense tenir clar si demà podrem pujar al Pedra.
A les
5:20 del matí, sona el despertador, es de nit i el pare em comenta que es veuen
les estrelles i això es molt bona senyal per nosaltres.
Un
cop vestits i esmorzats, agafem les motxilles i comencem a caminar pel mateix
camí que passa la cursa cavalls de vent. El
camí es molt relliscós degut a la pluja i em costa una mica de pujar. Al
arribar al refugi Lluis Estasen, fem una petita
parada per menjar una mica i de dins al refugi surt un noi que ens pregunta si
anem a fer el cim i ens demana si ens pot acompanyar, nosaltres li diem que sí.
Es diu Xavi i es de Terrassa.
Iniciem
la pujada pel camí del coll de Verdet, molt dret i entremig de boscos, però com
que anem parlant amb el Xavi, no se’m fa tant pesada la pujada. Arribats al
coll de Verdet, em poso el casc d’ escalada del tiet Vicenç i escolto molt atentament els consells del
meu pare, perquè anem a començar una grimpada una mica complicada. En la
grimpada m’ ho passo pipa i al cap de no res ja som al cim.
El
Xavi ens fa una foto a tots dos junts , mengem unes galetes i unes ametlles per
agafar forces per la baixada.
Baixem
per una tartera, que se’m fa curta, de lo divertit que m’ ho vaig passar,
encara que vaig caure dos o tres cops i
que les bambes sem van omplir de pedretes.
Al
arribar al refugi ,ens vam menjar uns entrepans de truita que estaven boníssims
i el Xavi ens va presentar la seva família.
Un
cop dinats i despedits vam continuà cap al refugi de Gresolets. Quant hi vam
arribar, el guarda em va preguntar quants anys tenia i es va quedar molt parat
quant li vaig dir que en tenia 8 , aleshores ens convidar a unes begudes , em va felicitar i em
va fer una foto per penjar al facebook, però no la va penjar.
El
meu pare ja te pensades algunes propostes més per l’ estiu que ve , ja us les
explicaré
Aleix Sevé Vallvé