Arribem a Horta de Sant Joan, i abans de començar esmorzem per agafar forces. La canalla comença a explorar el territori i no triguen atrobar un crani del que sembla una ovella. Comencem a rodar i als pocs metres ja trobem el primer túnel, amb un voral per on circula l’aigua. Comencem a un ritme ràpid, les ganes fan que la canalla trepitgi amb força els pedals. Poc a poc anem fent camí i en menys d’una hora ja ens trobem a l’estació de Bot on fem la foto de grup. Durant tot el trajecte anem trobant molta gent en bici i a peu en els dos sentits, sembla que estem a les Rambles de Barcelona!

Continuem passant per túnels ben foscos i per ponts per damunt el riu Canaletes, amb unes impressionants vistes. A les 2 hores de camí fem una aturada per menjar uns fruits secs i descansar, la Maria i la Sílvia, les més petites, ens segueixen al mateix ritme sense deixar-nos marxar. Ja arribem a veure el riu Ebre i en una hora ens aturem a l’assut de Xerta, on parem per dinar. En acabar anem a la recerca d’un bar a Xerta per fer un cafè i un gelat pels nens. Després de voltar pel poble reiniciem la marxa i trobem el camí tallat per la carretera, només hem de baixar un marge d’uns 2 metres de desnivell, per torns i amb cura tots salvem el desnivell, la majoria a peu i alguns més experimentats damunt la bici, i continuem la marxa.

Ara el camí transcorre entre el riu Ebre i camps de tarongers, i és més pla i recte. Uns minuts abans de les 5 de la tarda arribem a Tortosa i final de trajecte. Els conductors dels cotxes tornen en taxi a Horta de Sant Joan, per tornar a recollir-nos... 2 hores després! Tenim temps per anar fins el pont del tren per damunt l’Ebre, però està tancat i en reformes, potser més endavant s’hi podrà passar, i temps de buscar un bar i la canalla no parar de jugar.

Toni

Només uns 50 kms.

Quan em vaig llevar em vaig posar el culot, un jersei a sota del mallot, els mitjons i unes bambes. Vaig baixar i em vaig trobar el pare i l’esmorzar fet, et preguntaràs: per què tot això? És perquè el pare i jo anem a fer la “Via Verda”, que fa uns cinquanta kilòmetres. No vam menjar molta cosa perquè allà ja esmorzaríem i dinaríem. Vam anar als jardinets i ens vam trobar a: la Júlia, la Lídia, la Sílvia, l’Aida, la Maria, el Sergi (el cosí de la Júlia i la Lídia) i jo. Vam carregar les bicis als cotxes i vam anar a Horta de Sant Joan. Jo em vaig dormir, però gràcies a això el viatge se’m va fer el doble de curt. Per fi, ja vam arribar, mentre que els pares desplegaven i treien les bicis, nosaltres (els nens i nenes) vam anar a xerrar una mica, jo em vaig trobar un crani d’una ovella, li vaig dir “el crani Fernando” amb l’ajuda dels meus amics.
Vam començar a pedalejar, el camí era molt llarg, però no costava perquè tot era pla, baixades i una pujada molt empinada. En general va anar molt bé. Però els cotxes estaven a Horta de Sant Joan (uns 50kms d’on estàvem), els pares van trobar un taxi, i els van portar allà. Unes hores després van tornar amb els cotxes, vam carregar les bicis i vam marxar.

Pau