Comença la pujada més llarga i tècnica de la ruta fins a Cal Soler del Roset. Cadascú agafa el ritme que més li convé: es tracta d’arribar a dalt, sabent que encara falta molt i has de reservar forces. Els núvols fan acte de presència en quantitat similar als cotxes dels boletaires, que trobem a gairebé totes les clarianes del bosc, mentre baixem cap a la Plana Mataina (carretera de Ranxos de Bonany – Pontons) i encarem la urbanització La Ponderosa (olé pel nom autòcton!).
     Esmorzem al bar. Vi i cafès ens refan de l’esforç i sortim veient que el sol ens acompanya. Pujada al Coll de la Rimbalda, baixada fins a la carretera passant per l’antic Hostal del Lladre (quina confiança dormir aquí...). Darrera pujada important fins al Coll de la Fita o del Llop (799m d’alçada). Bon descens fins a Cal Nofre i camí molt bonic fins al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, passant pel collet dels Apòstols. Foto de grup i baixada fins a les Fonts, lloc pintoresc i esplèndid amb impressionants exemplars de roures molt vells. Mengem unes barretes energètiques i ens preparem per tornar. Despedim a la Cristina i al Lluís, i tot fent tertúlia parlem de les Fonts de Sant Magí.

És demostrat que l’aigua de les fonts no és idònia per a coure llegums ni per a fer arrossos... curiositat que ens sorprèn per ser una aigua amb fama de miraculosa segons la gent de Tarragona.
Desfem el camí en direcció al Coll del Llop i tot gaudint del paisatge i la tardor veiem uns núvols amenaçadors que desprenen unes cortines d’aigua força sospitoses (Ai ai ai! Quin neguit!).
     Pels voltants de l’Hostal del Lladre, una punxada a la bicicleta del Joan Solé ens permet aprofitar per a posar-nos els impermeables, pel que ens ve a sobre (sembla que Sant Magí s’ha rebotat pels comentaris de la seva aigua miraculosa...). El Xavi desa la màquina de fer fotos gràcies a les bosses del Gabri (home preparat) i marxem, resignats, amb la pluja.