Sobre les set del matí del diumenge dia 18 de març, un grup de 15 persones ens trobem  davant la casa de Cultura per emprendre la sortida cap a Font-rubí de Dalt. El motiu que ens porta a aquest indret és per fer una caminada per la serra del Bolet, serralada que fa de partió entre les comarques de l’Alt Penedès i l’Anoia. El dia és preciós, amb un sol esplèndid, però amb els camins plens d’aigua, de la pluja que va caure el dia anterior.
La serra del Bolet està situada al municipi de Mediona, que rep aquest nom del llinatge dels barons que dominaven aquestes terres i també les de Sant Quintí de Mediona.

Comencem la caminada fins a la masia de Mas Vallet, al peu de la serra, visitem la cova de l’Omella, on podem contemplar les seves grans dimensions i que ha servit al llarg del temps per diferents funcions. Seguim per la casa nova del Bolet, aquí podem comprovar com l’esforç del pagès que conrea aquests camps dóna el seu fruit, tot i les condicions adverses a què ha de fer front. Ens dirigim a la cova del Bolet, el punt de màxim interès de l’itinerari. Aquí tenim dues opcions, seguir la pista de muntanya o adreçar pel pas del lladre i l’atractiva agulla de Font-rubí. Aquest pas és un pèl complicat, però després de parlar-ho amb el grup decidim passar-hi. Amb paciència i molta precaució ens el fem nostre, finalment respirem tranquils, l’esforç ha valgut la pena. És el moment de parar una estoneta i agafar forces per continuar la caminada. Tornem a emprendre la marxa i a uns vint minuts ens trobem amb la cova del Bolet, coneguda per les seves troballes i les seves llegendes. Les diverses intervencions arqueològiques que s’hi han realitzat des dels anys quaranta, han proporcionat una informació molt valuosa sobre els diferents grups humans que han ocupat i utilitzat aquesta cavitat al llarg del temps. En ella s’hi establí fa 10.000 anys una petita comunitat de caçadors i recol·lectors que vivia, sobretot, dels recursos que els oferia el bosc d’alzina, caçaven cérvols i conills i recollien fruits silvestres.

Després d’anys s’hi establí un grup que tenia ramats d’ovelles i que també coneixia l’agricultura, aquests en van deixar ceràmiques. A partir d’aleshores la cova fou ocupada intermitentment.
Després varem passar per la Masia de Mas Bolet. Sota mateix ja la bonica font de Conillos on l’aigua surt de la boca d’un peix de ceràmica.
Finalment, vam pujar a la plana, fins l’alt de l’Avellà de 790 m., el punt més alt de la serra, on pots gaudir d’unes vistes espectaculars.
Sobre les 2 del migdia vam arribar el lloc on teníem els cotxes, força cansats però a la vegada molt satisfets d’haver fet la “Serra del Bolet”.
Des de aquí, voldria fer una crida a totes aquelles persones que tenen ganes de caminar i al mateix temps els agrada la natura, que s’animin a participar en aquestes sortides que organitza l’AEM.

Florenci