Activitats Efectuades |
Activitats Efectuades |
Dia 4 de desembre 2011 |
|
|
||
  |
||
Avui és diumenge dia 4 de desembre, després d’una dormideta a l’autobús, tot escoltant música, el conductor ens descarrega al camí d’accés a la Roca, vora Gallifa. Quina mandra! Quina son! Baixem lentament, estirant les esquenes encarcarades i abrigant-nos bé. Comencem la marxa, endavant que queda molt de camí per a fer! Caminant pel corriol, miro a banda i banda el paisatge boscos, una catifa de fulles marca el camí, quan les trepitjo, fan un soroll de trencadissa que m’encanta. Mirant les cares de felicitat dels més menuts, somric, pensant que avui pot ser un gran dia. |
||
  |
||
|
||
| El camí s’enfila amunt, comencem amb molta alegria però al cap d’una bona estona tots anem amb la llengua fora. Quan ja començo a sentir el meu estómac gemegar i penso que ja convindria donar-li una alegria amb una mica de menjar, algú diu: Ei, i si fem una paradeta a recuperar energia? I dit i fet ens ajaiem tots a terra a recuperar forces. Al cap de mitja horeta, amb l’estómac ple, seguim caminant, amb algun quilet de més, la pujada es fa més dura. Al cap d’una bona estona arribem al lloc on hi ficarem el pessebre, l’Ermita de Sant Sadurní de Gallifa. | ||
  |
||
|
||
| Fem una parada, asseguts al terra xerrant, menjant i rient, ens esperem, impacients, per a veure quina en tenen de preparada els “Palaus”, ja que aquest any són els encarregats de fer el pessebre (que no és cosa fàcil). Passen uns minutets i anem tots a veure el pessebre davant el portal de l’Ermita. Quina sorpresa! ara entenc les rialles de la gent!. És un pessebre vivent, amb caganer i tot, molt original, amb uns personatges molt ben escollits, cadascú representant molt bé el seu paper, d’acord amb el seu tarannà, ah! i amb un nen jesuset molt gustós! Tot això acompanyat d’una ampolla de mistela i una coca boníssima. | ||
|
||
|
||
Després d’aquest moment d’alegria, tots entusiasmats per aquest pessebre tant particular, continuem la marxa, ara sí, sense mandra ni son, tot pensant en el dinar que ens espera al restaurant. Tot fent saltirons entre terra, pedretes, fulles i roques (molt semblants a les de Montserrat) arribem al desitjat autocar. De seguida som tots a taula. Finalment, després d’aquesta “caminadeta” (600 metres de desnivell) pugem a l’autocar i som-hi cap a casona que hi falta gent! Recordant la jornada penso que ha estat un d’aquests dies que, tot i la mandra, ha valgut la pena aixecar-se d’hora. L’any vinent tornarem a posar el pessebre, a veure en què ens sorprendran, t’hi apuntaràs? Mireia |
||
Clica sobre les imatges de sota per veure més fotos |
||
|
||
ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA MONTMELL Mestre González, 6 43712 Llorenç del Penedès aemontmell@tinet.cat |
