A les 8 del vespre comencem a pedalar uns 21 ciclistes, aprofitant la llum solar que ja comença a afluixar. Iniciem el camí cap a la Casa Murada, passem l’AP2 i voregem l’IDIADA fins enllaçar el GR92 que ve de Santa Oliva. Arribem a Bonaterra, on travessem la Riera de La Bisbal per un pas peatonal elevat, i més endavant la carretera de El Vendrell a Valls. Aquí comença la pujada cap a l’Escarnosa i Albinyana. Tot apretant fort els pedals anem guanyant alçada, els menys preparats i en Bernat s’ho prenen amb calma, I així va bé, doncs la pujada és forta en alguns trams. En arribar al km 11 ja veiem el bonic poble d’Albinyana amb la llum del sol darrera el Puig de Sant Antoni. Fem una baixadeta i arribem a l’escola d’Albinyana, i ara pugem per carretera i per dintre el poble fins l’esglesia, el punt més elevat de la ruta. Des d’aquí ja portem els llums posats, doncs ja comença a fer-se fosc de veritat, i iniciem el descens cap a Les Peces per un camí vora vinyes i bosc que surt del cementiri. En arribar anem cap a La Societat on ens espera el sopar, en arribar els clients del bar ens miren com si fossim extraterrestres… o bojos.

Després de sopar uns entrepans i un cafetó, tornem a pujar a les bicis, tot i que alguns vendrellencs no tornen amb nosaltres, ja que s’ha fet tard i tornen a casa, són uns 7 o 8. Ens dirigim cap a La Miralba, travessem la carretera amb cura i anem cap a La Bisbal, passant pel Torrent de la Llàntia i la Riera de La Bisbal, cap al futur polígon de El Corte Inglés. Ja falta poc per arribar, i en Bernat aguanta i pedala com un profesional! Arribem al camí de Papiolet i de Cal Prosset, i poc després acabem a Llorenç amb un aplaudiment general, sobretot dirigit al més jove i valent de tots.
Finalment hem tornat a gaudir dels camins i de la nit, tot i que no hem vist la lluna, sense cap problema i amb molta alegría. Fins l’any vinent!

Toni