Des de fa uns anys, per a aquestes dates, la secció de caminadors “Espardenyes de Vetes” organitza una caminada nocturna al cim del Montmell, bé de fet, com que el dia és tant llarg en aquesta època, la que realment és nocturna és la baixada després de gaudir d’una meravellosa posta de sol des d’aquesta “Talaia” tant nostra.
A l’hora de la sortida hi ha moments de dubte ja que a Llorenç acaba de caure un bon xàfec d’estiu. Com que sembla que s’aclareix el cel decidim tirar amunt, això si, convençuts de que quedarem ben xops per la vegetació mullada però per sorpresa nostra  a cal Magí Vidal, punt d’inici de l’excursió, no hi ha caigut ni gota.

Resseguim el  senderet que flanqueja l’obaga del Montmell, sempre sorprenent per la exuberant vegetació. Després de passar per l’ermita de Sant Miquel arribem a la creu, aquí veiem com el sol està a punt de tocar fons. Una estona més pel camí carener i arribem al cim amb l’última claror del dia, tot i estar a les portes de l’agost ens hem de tapar i arrecerar per protegir-nos de l’aire fresc.

La baixada, ara si que se’ns ha fet fosc, la fem pel camí directe del pi de les tres soques, sort de la llum dels frontals perquè tret d’alguna cuca de llum, poca cosa més podem veure en aquest racó del Baix Penedès encara força protegit de la contaminació lumínica.
La vetllada, com ja és habitual, s’acaba amb una sardinada a la plaça de Papiolet.

Xavi