Amb una temperatura de vuit graus sota zero ens trobem al coll de les Esplugues, prop de Siurana, una vintena d’eixerits excursionistes amb ganes de treure’ns el fred i la son de les orelles. Seguint els senyals grocs i blancs del PR, anem per un corriol, passant pel Racó d’en Carletes, en direcció al Grau del Tallat.
Nosaltres deixarem aquest PR, i seguirem pel camí de Baix de la Gritella. El camí és un corriol que tot i que no és massa bo, es pot seguir bé. La vegetació és típica de bosc mediterrani i trobem restes de marges i d’alguna carbonera.

Comencem a pujar el Grau de l’Esteve o de l’Aleu, és un pas ben marcat entre les roques que ens porta a la part alta dels cingles de la Gritella. Esmorzem a prop del cingle en una zona de lloses planes que ofereixen una panoràmica molt bona del pantà de Siurana, la serra del Montsant,etc. El dia és molt clar i el sol ens reconforta del fred del matí.

Seguim el camí fins el pla dels Bassots i prenem la pista en direcció a Prades, i arribem a l’indicador del grau del Julivert, aquí la cosa agafa un caire una mica més d’aventura, doncs el corriol és força imprecís i obliga a fer més d’una i de dues “avanzadilles” als més agosarats de la sortida, però tot torna al seu lloc i s’arriba al grau del Julivert per poder anar cap el Camí Baix de la Gritella. El descens és espectacular: trobant els passos clau per entre els cingles, tornem al bosc, la baixada és directa i no s’hi val a badar, però AI LAS!, la crisi ha arribat al món excursionista! Els senyals vermells que seguim desapareixen i, novament, els sherpes, els rastrejadors, els orientadors, els GPS, els mapes i (per què no dir-ho) alguna que altra pregària es posen en marxa per localitzar el camí.

El descens és espectacular: trobant els passos clau per entre els cingles, tornem al bosc, la baixada és directa i no s’hi val a badar, però AI LAS!, la crisi ha arribat al món excursionista! Els senyals vermells que seguim desapareixen i, novament, els sherpes, els rastrejadors, els orientadors, els GPS, els mapes i (per què no dir-ho) alguna que altra pregària es posen en marxa per localitzar el camí.
Un cop solucionat l’entrebanc tornem pel Camí Baix de la Gritella fins el Grau del Tallat, vistes molt “xules”, foto de grup i cap  al cotxe que tenim ganes de dinar.
Gràcies a tots per la paciència i fins la pròxima.

Pere Anton