Enguany recorrem el sector sud i oest del municipi. En aquesta ruta ens adonem de la tremenda explotació que pateix el nostre territori, ens barra el pas (curiosament) una gran via de comunicació (AP-7), s’ha perdut una font, els polígons industrials i les urbanitzacions s’han menjat terrenys agrícoles desconfigurant el traçat de camins antics, gasoducte i canonada d’aigua de l’Ebre solquen subterràniament el sòl emergint de tant en tant a la superfície, marges i barraques de pedra seca enderrocats, abocadors incontrolats o descontrolats,  etc. Però malgrat tots aquests infortunis veiem un paisatge de vinya, recorrem camins ancestrals i gaudim de la visió de les muntanyes que encerclen la nostra comarca i les masies i pobles que l’habiten.

Sortim del poble per un camí en desús que passa a prop de la desapareguda Font del ferro i seguim pel camí de Batllori encara més oblidat perquè actualment no porta enlloc: està tallat per l’autopista AP-7, però que ens mostrarà la vessant  de Sabartès  que no acostumem a veure.
L'heretat de Sabartès està situada al sector de ponent del terme de Banyeres, molt a prop  de Llorenç. La masia va ser construïda a mitjan segle XVIII, i va pertànyer a la família Canals i, posteriorment, a Ramon Morenes, comte de l'Asalto. Va ser ell qui va encarregar les reformes de l'edifici per adquirir el seu actual aspecte de palau senyorial. Actualment és propietat de les Bodegues Sumarroca. El conjunt està format per diversos edificis, tancats per un mur amb torres als extrems, de caire casteller. De l'edifici principal en destaquen les dues torres prismàtiques i les galeries porticades. La casa és voltada de jardins, a un extrem dels quals hi ha la vivenda dels masovers.
Travessem la carretera del Vendrell i esquivant una zona recentment urbanitzada, ens dirigim a Cal Catà per anar a buscar el començament del
camí de la Casa Murada, excel·lent mostra de camí antic i que ha estat recuperat i netejat per l’Ajuntament de Llorenç, esperem que es pugui conservar per molt de temps en bon estat i que tots en podem gaudir.
Al límit del terme de Banyeres, hi ha la masia d'origen medieval (Segle XIII a XV) coneguda com casa Murada. Està declarada Bé cultural d'interès nacional i en l’actualitat allotja un estudi de gravació. Destaca especialment la seva torre tronco piramidal, molt ben conservada. Està feta amb encofrat de tàpia i té a la base una volta apuntada, i diverses finestres de tradició gòtica, una d'elles geminada. Pel que fa a la casa, feta també de tàpia, té portal de punt rodó adovellat i diverses obertures gòtico-renaixentistes. El barri és tancat amb un mur, al costat del qual hi ha una capella d'època moderna.