Activitats Efectuades

Dies 12 i 13 de desembre 2009

Les Encantades (dissabte)
Pessebre al Tossal de l'Àliga (diumenge)
 


 
Dissabte: Les Encantades (Alt Urgell)

 

A les 8 del matí del dia 12 de desembre, ens trobem a la Casa de Cultura un grupet de gent disposada a fer una mica d'exercici sota la direcció de l'Associació Excursionista Montmell.
Els organitzadors han previst un programa de cap de setmana, que començarà el dia 12 amb una primera excursió a les Encantades, a l'Alt Urgell, i que culminarà l’endemà amb una segona sortida, molt més multitudinària, per anar a posar el pessebre al tossal de l’Àliga.
Primerament ens dirigim cap a Oliana, on fem una parada per esmorzar i després continuem fins al punt de sortida.
L'objectiu es arribar a les Artigues o les Encantades -petit massís d'agulles semblants a les muntanyes de Montserrat i que tenen, entre d'altres formacions curioses, dues roques que sembla que s'estan fent un petó.
Iniciem, doncs, la sortida amb una ascensió continuada de poc mes d'una hora. L’experiència dels organitzadors fa que la pujada sigui bastant assolible, ja que el ritme de la caminada s'adapta a les possibilitats dels participants mes inexperts. Durant l’ascensió, tenim a mà esquerra un barranc impressionant flanquejat per les Encantades. Ens fixem que, damunt d'una de les roques, hi sobresurten tres petites siluetes estàtiques, i deduïm que son isards que han detectat la nostra presencia. Tot i la gran distancia física, ens miren fixos i immòbils, potser espantats, potser curiosos... La veritat es que, aquí, estem en el seu territori... Creiem que també hi deu haver senglars per la gran quantitat de glans que anem trobant.
 
 
Després de la pujada, arriba l'hora de caminar en terreny mes pla. Passem per un bosc que fa que l'excursió, ara, sigui com una passejada, passem per petits senders fets possiblement per excursionistes i, finalment, arribem a una esplanada on podem contemplar la preciosa vall que hem deixat enrere, paisatge de pessebre. Des d'aquí veiem el lloc d'on hem sortit... Sembla mentida... TOT AIXÓ HEM PUJAT?? Reposant una estoneta ens adonem que, enmig de l'herba que trepitgem, hi ha una petita collita de fredolics. En aquest lloc constatem
el que havíem deduït, els arbres estan coberts de fang vermellós des de l'arrel fins al voltant d'un metre d'alçada: es veu que els senglars, després de rebolcar-se en els bassals, es refreguen per les soques i les deixen pintades així.
 

 

Decidim baixar i aquí la cosa es complica, perquè, a estones, el terreny es relliscós. Primer, però, ens fem una foto de grup posant-nos d'esquena a la vall. Des d'aquest punt veiem un grup de rapinyaires que sobrevolen les roques, natura en directe una altra vegada.
Una curiositat: les agulles encantades que sembla que es facin un petó no se'l fan! Des d'una perspectiva diferent es veu que no es toquen: per poc, però no...
En arribar als cotxes dinem i ens dirigim a l'alberg d'Organyá, on comenca a arribar tot un munt de gent que, l’endemà, pujarà al Tossal de l’Àliga per deixar el pessebre de l'AEM.
La sortida, tan maca, es va veure recolzada pel temps, favorable i ideal per a l'excursionisme.
Gràcies als organitzadors!

Àngels García
 
 
Diumenge: Pessebre al Tossal de l'Àliga
 
 

Diumenge al matí ens llevem i esmorzem fort, sortim al fred del matí i després d'una estona en cotxe arribem a l'Alzina d'Alinyà (1437 m). Comencem a caminar (8:42) amb un fred que pela i enfilem el camí de pujada al Tossal de l'Àliga. Pel camí anem trobant neu i glaç, el motiu perfecte per a la canalla per jugar, i els hem de fer afanyar si volem arribar. El camí es fàcil, però en constant pujada. Arribem a dalt (1737 m, 10:22 h, km 3,575) per posar el Pessebre, fet amb el producte de la nostra terra (vinya i raïm) que ha fabricat la família Comerma-Guasch amb molta originalitat. Des d'aquí tenim unes bones vistes del Cadí, tot nevat. En començar el descens m'assabento que un nen s'ha menjat el cap del nen Jesús!!!!
 
 

A les 10:50 assolim el punt mes alt del recorregut, 1765 m, km 3,960.
De baixada fem una paradeta per descansar i menjar una mica prop del coll de Fumers (1747 m, 11:15 h, km 4,661).
Durant tot el trajecte hem anat trobant unes antigues construccions de pedra per emmagatzemar les patates collides pels pagesos -això diu en Pere Anton-. Amb el fred d'aquí dalt es deuen conservar molt be.
Arribem ais cotxes (12:55 h, km 8,375) i enfilem cap a Organyá per dinar. Hi ha molta gana.

Toni
 
 

Clica sobre les imatges de sota per veure més fotos
 
Les Encantades
 
 
Pessebre 09
 
 
 
 
 

ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA MONTMELL

Mestre González, 6    43712 Llorenç del Penedès       aemontmell@tinet.cat