|
|
|
| |
  |
| |
La Picossa (Mora d'Ebre, Baix Ebre)
El passat dia 13 de Desembre ens vàrem trobar de nou una bona colla de grans, petits i joves disposats a seguir la tradició anual de posar el pessebre en algun racó del nostre país.
Per anar escalfant motors, i aprofitant l’avinentesa de proximitat amb el destí final, (Paüls), varem pujar al cim de la Picossa, aprop de Mora d’Ebre.
Així doncs, iniciem la nostra aventura des de l’ermita de St. Jeroni, encara dubtant que ens presentarà aquesta terra aparentment àrida i erma.
Agafem un camí ample que va a les Solanes i al cap de poc enfilem per una senda que puja per la dreta. Tot seguit trobem la font del Tomo i a partir d’aquí ens endinsem en el bosc tot oblidant aquell supòsit d’aridesa que teníem en el nostre imaginari fins arribar a una zona d’avencs propera a la cinglera. Aquí fem un petit respir, i admirem els avens, un pou de gel i en una petita paret preparada per escalar-hi on els més petits i els que no ho són tant si entretenen una estona.
Seguim pujant i tot gaudint de la verdor i humitat del camí com aquell qui no vol la cosa sortim a la Cova de la Porca, Caram, qui ho diria!!!...una cova aquí al mig ben amagada!,... es clar que el nom... Segons la tradició de la contrada rep aquest nom perquè aquesta cova fou refugi d’una dona desterrada del poble per la seva vida llibertina,...Sigui pel que sigui a nosaltres ens és ben igual i ens hi passem una bona estona buscant per tots els racons i imaginant com seria la vida en una cova com aquesta fa, potser, 50 anys.
|
  |
|
Continuem per la senda amunt fins arribar al coll. A la dreta grimpant una mica pugem a l’estel de ferro, des d’on tenim una vista panoràmica fantàstica. No ens hi entretenim gaire perquè la Nuria ens espera al coll, encara que sembla que finalment no li hem deixat prou estona d’intimitat per fer la “mudança de la ceba”. Desde la collada de nou seguim el camí fins al piló geodèsic del cim de la Picossa, aquí tornem a gaudir de la vista, tenim el delta de l’Ebre ben dibuixat al nostre davant. Fem quatre ganyips, les fotos de rigor i tirem avall perquè sembla que es desperta el cerç.
De seguida deixem la carena per anar baixant per una zona boscosa tot saltant marges, i davallem i davallem per un bosc obac i espès, caram qui ho diria! de nou. Finalment arribem a l’ermita de St. Jeroni, punt de partida, agafem els cistells i ens situem a les taules per fer un bon àpat! El temps ja ens ha deixat prou treva, així que amb els núvols sobre els nostres caps però tips i satisfets ens dirigim rumb a Paüls.
Eugènia |
| |
| |
 |
| |
A posar el pessebre a la Moleta del Camp (Paüls, Baix Ebre)
Aquesta excursió és l’escollida per a dur el pessebre d’enguany. A l’Alberg Paüls Lúdic, on hem passat bé la nit, ens vestim i alimentem per la caminata abans d’agafar els cotxes i dirigir-nos al punt de partida.
A dos quarts de deu, sortim a peu de Sant Roc. Un grup d’excursionistes esmorzen vora les fonts, sense gosar ocupar les taules malgrat que estan buides (les famílies paülsenques no fan ús del seu dret, tan d’hora).
Tot remuntant el Barranc de les Canals, passem per la Font de Galdiri, amagada en la frondositat de les alzines. Just abans d’arribar al Coll de les Canals, trobem el testimoni d’una feble nevada. Ara entenem perquè, tot i la forta rampuada, no suem gaire. Tot canviant de vessant, baixem cap a la Cova dels Porros. Protegit en la humida balma, el pessebre que han fet els Benito-Pellicer amb carabassetes exòtiques i panotxes mutants queda curosament instal·lat.
Amb gran sentit de la prudència, els més xicarrons retornen sobre els seus passos. Cal que aprofitin ara, que ho tenen de baixada. Seguiran una petita variació en el camí, assessorats pel Pere Anton.
|
| |
  |
| |
Quan tornem a treure el cap sobre el Baix Ebre, una mica més amunt, el vent ens aplana. La visió dels pins inclinats i deformats adverteix de la severitat de les ventades. Sempre sota i a ponent de la carena, les roques ens ofereixen un espectacle de líquens, plantes rupícoles i estalactites de gel. La ruta és exigent, hi ha petites grimpades, la roca està relliscosa i la comitiva s’encalla.
Per fi, arribem al cim de la Moleta del Camp. Gaudim de la gran vista sobre tot lo Delta, Serra de Cardó i els Ports. El vent no ens deixa entretenir-nos, i abans de baixar en direcció al Coll del Camp, ens despedim de les Roques de Benet, el perfil de les quals ens ha acompanyat gairebé des del Coll de les Canals. De baixada, un cop passades les primeres feixes conreades de la Solana del Camp, ens arribem a admirar la Font del Teix. L’última estirada de cames ens reuneix amb els petits companys a l’ermita de Sant Roc, i tornem a l’Alberg, on ens serveixen el dinaret que ens hem guanyat.
Pitu |
| |
| |
| |
| |
| |
