Diumenge 12 d’octubre, són les 7 del matí i ben fosc, amb les llanternes a les bicis, ens disposem a pedalar fins a Montserrat.
Un grup de 20 ciclistes anem traçant les roderes de la bici pels camins del Penedès. Hi ha previsió de pluges, per tant, cal no encantar-se.
El dia està ennuvolat, però ens permet gaudir del paisatge vitivinícola de la zona, els ceps descarregats de raïm semblen més descansats, més relaxats.
Anem fent camí travessant les vinyes i els pobles de l’Alt Penedès i l’Anoia, i quan portem 35 quilòmetres parem a esmorzar a Torrelavit, quina alegria!, aquí ens trobem amb el nostre amic Xavi Sanz que, amb molta paciència i dedicació, va seguint la ruta amb el seu cotxe per donar-nos suport i avituallament.

Després d’un bon esmorzar, iniciem el tram de pistes ara ja amb més desnivells però sense cap dificultat tècnica, encara que hi ha alguna caiguda “tonta” a conseqüència de no desenganxar a temps el peu del pedal automàtic, bé, coses que passen!.
Ara, les cobertes de les rodes estampen el seu dibuix en uns camins més terrosos en zona boscosa, fins arribar al coll de Can Termes, sabem que som a prop de la muntanya de Montserrat però les boires encara no ens la deixen veure.
Al Bruc fem una parada d’avituallament i ens mentalitzem per continuar fins a Can Massana, per arribar-hi cal superar algunes pujades fortes però curtes.
Un cop a Can Massana ja ens queda poc, tenim clar que arribarem fins a la Moreneta i, no ens enganyem, fins al restaurant, que la gana ja apreta.

Després d’haver recorregut 75 km, ja som tots al Monestir i, sorpresa!, trobem una nova col·laboradora, la Maria de Cal Catxet de la Bisbal, que ens vigila les bicicletes mentre nosaltres ens posem les “botes” al restaurant, gràcies Maria.
Tornem-hi ,amb la panxa plena ens disposem a fer .... la fantàstica baixada per carretera fins a Monistrol.
A Monistrol carreguem les bicicletes al bus i tornem cap a Llorenç.

Roser