LA SORTIDA D’AQUEST ESTIU: LA VALL DE BOÍ – PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu de Lleida. És un dels dotze parcs de l'Estat Espanyol amb la categoria de Parc Nacional i l'únic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955.

La geografia del parc és d'alta muntanya perque gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alçada. Un d’aquests pic és el Besiberri, que en un principi era l’objectiu de la nostra sortida...

Aquesta sortida va començar el divendres 20 de juliol, quan esgraonadament vam fer tots cap al poble d’Aneto, on hi teníem la nostra central d’operacions (és a dir, la casa rural on ens allotjàvem:  Casa Moliné). Una acollidora casa amb habitacions i apartaments varis regentada per la Pilar i en Mario, un matrimoni la mar de trempat.

El dissabte estava prevista la sortida per fer el cim del Besiberri Sud, en la qual havien de participar els més agosarats del grup, que dels 26 que érem (entre Terra Alta, Tarragonès i Montsià), la cosa va quedar en....deixeu-me contar....mmm, ...bé, mmm... com ara uns 2! L’Eleuteri i Marc. Clar, que com la pluja que no havíem vist en tot l’estiu va aparèixer justament aquell dia, van tenir que plegar pataquets i tornar-se’n un cop havien arribat al Llac del Besiberri (uns 1.900m). I, la veritat, em sembla que ja els hi va anar bé a tots dos això de fer servir la pluja com a excusa...

El dia però, no el vam deixar perdre. El matí el vam aprofitar per fer unes visites a alguna de les esglésies romàniques de la Vall de Boí, el conjunt de les quals va ser declarat l’any 2000 Patrimoni de la  Humanitat per la UNESCO.  I a la tarda, vam fer una visita al Balneari de Caldes de Boí, on es pot gaudir des d’un bany a les piscines o a les termes fins a un massatge local o un complet. 

Pels voltants del Balneari hi ha també diversos itineraris per fer a peu, com és la ruta de l’aigua o la que van fer uns quants del grup que arriba fins la Presa de Cavallers.

El diumenge  finalment ens vam endinsar en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En el Parc hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici. Nosaltres vam visitar la Vall del riu Sant Nicolau on els que anàvem amb crios i cotxets vam fer un passeig per la passarel·la de fusta habilitada per a minusvàlids. La resta van aprofitar i van fer una excursioneta una mica més llarga, i van fer camí cap a l’Estany Llong, encara que no van arribar-hi ja que el temps no acompanyava.

En resum, que tot i que el sol no es va deixar veure gaire i que fins i tot ens vam banyar una mica amb l’aigua de la pluja, la sortida va ser un èxit. Vam visitar “quasi” tot el previst, vam fer excursionetes, vam passejar a les petites fieres  i vam menjar com tota la gent menja a les vacances: molt, molt, molt (potser massa) i bé.