Tres generacions de Pinellans

L’exposició d’enguay, organitzada per l’Associació Cultural Pi del Broi, ha girat al voltant de la gent del poble, amb imatges que van dels anys vint als noranta del segle passat. En aquest període, els avenços tècnics van propiciar uns  canvis socials i econòmics més importants que en tota la història anterior.  Els protagonistes d’aquestes fotos han viscut i evolucionat en mig d’aquesta  societat i les imatges ens ensenyen com vestien, com treballaven i alguns moments importants de les seues vides.

Les imatges ens permeten observar  les modes i costums de cada època. Quan es tractava d’anar de festa, la gent d’aquí poc es diferenciava de la de qualsevol poble o ciutat, però els vestits de treball expressen la feina dura i esforçada, com la gent d’aquestes terres.

Alguna d’aquestes activitats, malauradament, ha desaparegut, com l’afició musical.  L’orquestra de Bolo, ens recorda una de les dos bandes de música del poble, juntament amb la del Serraller. Fins hi tot joves que no eren músics quan es fotografiaven ho feien caracteritzats com a músics.

 Pel que fa a la forma de vestir, les dones grans portaven faldetes fins els peus i mocador al cap. Les joves seguien la moda que venia de les ciutats, amb màniga fins el colze, la llargada per davall dels genolls i un escot rodonet al voltant del coll.

 La primera generació, la dels anys vint o trenta, representa l’època en que gairebé tothom treballava al camp, sense cap tipus de mecanització. Amb unes condicions de vida semblant als que avui qualifiquem de països subdesenvolupats. Sense aigua corrent, ni clavegueres al poble, amb un 55% d’analfabetisme. Eren els anys de la dictadura de Primo de Rivera i de la proclamació de la República, anys d’esperança en els canvis polítics que milloressin les condicions laborals i socials dels treballadors. Però va venir la Guerra i es va produir un retrocés  en tots els aspectes.

Poc s’imaginaven Ramon del Cabrit, l’Agustí de Llobat, l’Antonio de la Bessona i Ramon de Batistón el futur que els esperava, quan es van fer la fotografia, els primers anys trenta a Mataró, on anaven a arrencar pataques. Només uns anys després, dos d’ells moririen (un al front i l’altre afusellat en acabar la Guerra; els altres dos serien empresonats).

La generació de la postguerra va ser la d’una gent esforçada, amb una gran capacitat de treball per superar la misèria dels primers anys, que no tenien res, ho havien perdut tot durant la Guerra, alguns, fins i tot la vida. Per les festes, les joves se les enginyaven per  confeccionar-se un vestit  de mudar que tenien per tota la temporada. A la Festa Major  aprofitaven per fer-se la foto, les amigues o amics davant d’una tela de fons, amb barquets o avions que feien més il·lusòria l’escena.

A partir dels anys seixanta, les generacions posteriors, jo ho tindran tot més fàcil. El progrés econòmic arriba poc a poc al poble; la diversificació laboral, la possibilitat d’estudis per als joves i amb la televisió, les modes i costums es coneixen més aviat.

Cal destacar que alguna família estàva representada a les tres generacions: Ramon Fornells, del Cabrit, als anys trenta, el seu fill German de Clua als anys quaranta i el net, German, el sifonero, als anys setanta. També hi és la família de Román i la de Silvestre de Camilo, el fill Pere de Borrull i el net Pere.

L’exposició acabava amb una fotografia prou expressiva dels primers anys noranta, quan diverses generacions de pinellans van participar d’una mateixa activitat: la recuperació de la jota. Tant de bo que aquesta imatge d’unió i de festa, per recuperar tradicions i també per divertir-se, representativa de la il·lusió i l’empenta que dóna un projecte comú, pugui tornar a ser realitat al nostre poble.