Exposició de fotografies   Desfeta i recuperació

 Un any més l’Associació Cultural Pi del Broi promou una exposició de fotografies que ens permeten recuperar imatges del passat i amb elles, recobrar també la memòria col·lectiva d’un temps i d’una gent del nostre poble.

 Si l’any passat podíem veure les imatges que va fer l’exercit de Franco quan van ocupar el poble 4 de novembre de l’any 1938, amb part de les cases de la Plaça caigudes, tot ple de runa i on apareixien els tres arcs del perxe de la Cooperativa que es van salvar de la destrucció,  ara recuperem les imatges del poble desenrunat, els arcs ja han desaparegut i part dels solars encara són buits, tant a la plaça com als Valls. Així podem veure com:

• La plaça que ha canviat de fisonomia. Ha perdut dos perxes (el de cal Monco i el de la Cooperativa) pels bombardejos de la Batalla de l’Ebre i apareixen els solars desenrunats de ca l’Arany, ca la Rosario, ca Senecio, ca Covarret, ca Fontana, la Cooperativa i ca Clet. Tancats amb una paret més tard.
• La font dels Valls, al carrer Pou de la Neu, on ara hi ha un fanal. Aquí arribava l’aigua sobrant de la font de la Plaça i era bàsicament un abeurador dels animals. Al fons estan les cases caigudes (ca Simó, ca Marcel·li, ca la Pesadora, cal Magre) ja desenrunades, on després es construiria el cafè i el cine de ca l’Àngel.
• La Direcció General de “Regiones Devastadas” s’encarrega  de la restauració de la façana de l’església, la construcció de l’abadia i al costat de la carretera de Móra de l’Ajuntament, el quarter de la Guàrdia Civil, les escoles i 12 cases de labrador. (al Pinell anomenades cases noves) Durant anys aquestes eren les úniques construccions de la zona que s’ha acabat convertint en l’àrea de creixement urbà.
• El Sindicat també va ser afectat per l’explosió de part d’un polvorí que hi havia al seu interior. Va caure la teulada de la nau dreta, la primera arcada al costat de la porta i es va esquerdar una de les finestres. Les imatges ens mostren que en el seu moment no s’havia col·locat el fris de Xavier Nogués, que no va fer-se fins  l’any 1949.
• Desprès de tanta desfeta era necessària la recuperació, tan física dels edificis com anímica i moral de la gent. La plaça hi juga un paper important  com a centre de reunió els dies de festa, on es balla el cap de dansa, on se celebren els actes polítics, les processons... on les dones que van a l’aigua es troben, i també on es fa el mercat dos o tres dies a la setmana.
• La reconstrucció de l’ermita l’any 1955 i la recuperació de la festa de Santa Magdalena contribueixen a la unió de la gent del poble i la festa es converteix en l’acte que més afavoreix la comunicació i participació de tothom.
• Podem comprovar les condicions laborals d’aquells homes i dones que treballaven a “estall”, com pujaven en cabassos al coll la terra  arrencada als túnels de la mina i com les dones assegudes al terra, amb un soquet entre les cames separaven amb una aixadella la terra blanca de la roja.
• Observen la manca de consideració al treball femeni quan les dones s’havien d’agenollar per rentar al roba, ja que una de les bandes del safareig estava quasi al mateix  nivell que les lloses de rentar. Tan fàcil que era rebaixar el nivell del terra...
• Vistes del poble i dels carrers, on s’hi feia molta vida social. Les dones es reunien al carrer a llatar, a jugar a cartes.
• A les cases tothom cuinava a la llar de foc amb llenya. Així que surracar els troncs era una feina necessària a totes les cases.
• La gent, les colles d’amics per Festes Majors o el dia de Santa Magdalena, els únics dies que hi havia un fotògraf al poble, tots ben mudats, aprofitaven per fer-se la foto que immortalitzava aquell moment.
• Tenim una imatge de la Bassa quan encara servia per recollir l’aigua de la pluja que la gent anava a buscar en cànters i on anaven passejant els nuvis els dies de festa.

 Aquests han estat els temes gràfics de l’exposició d’enguany, gràcies a les fotografies de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre de Tortosa, de les fotos que els anys 60 va fer Miquel Serres de Sabadell i les imatges que m’ha anat deixant la gent del poble.