Periodista i escriptor autodidàctic. D'ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona. En aquesta ciutat fundà el setmanari "Lo Camp de Tarragona" i dirigí el "Butlletí Arqueològic" (1914-21) i el "Diario de Tarragona". Presidí l'Ateneu de Tarragona. Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d'arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera (1925). S'hi reincorporà amb el canvi de règim. Presidí el Centre Excursionista de Catalunya (1923-25), fou directiu de l'Associació d'Ensenyança Catalana i membre del Felibritge. Col·laborà, entre altres revistes, a "D'Ací i d'Allà", "Revista del Centre de Lectura de Reus" i "Catalunya Nova", de l'Havana. És autor de Tarraconenses ilustres (1890), Monografia del Cau Ferrat (1895). Al "Butlletí Arqueològic" de Tarragona publicà diversos articles sobre història i arqueologia locals.