Va nèixer a Barcelona el 20 de abril de 1893 en el Passatge del Crèdit núm. 4, on el seu pare tenia un taller d'orfebreria i rellotgeria. És, per tant, català i no mallorquí com en ocasions es diu. L'any 1956 va anar a viure a Mallorca que ja no va deixar fins a la seva mort l'any 1983. L'any 1907, seguint els desitjos del seu pare es va matricular a l'Escola de Comerç de Barcelona, i a més a més va assistir a les classes de l'Escola de Belles Arts de la Llotja, a on va rebre classes de Modest Urgell i Josep Pasco. L'any 1910 va començar a treballar de comptable a la drogueria Dalamau i Oliveres, treball al qual no va aconseguir adaptar-se i arrel del qual va tenir una crisi nerviosa. Un any més tard, com a conseqüència de la greu malaltia que va patir es va traslladar a descansar a la casa de camp que la seva família havia comprat recentment a Montroig, un poble de Tarragona a pocs quilòmetres del mar. En aquest moment és el que va prendre la decisió de dedicar-se completament a la pintura. Es va matricular a l'Escola d'Art dirigida per Franccesc Galí en 1912. Una acadèmia que proposava una educació artística integral, a on a més a més d'aprendre dibuix i pintura es discutia sobre l'obra de Van Gogh, Cézanne, Gaugin, etc. Galí proposava tocar les coses, els objectes, les persones per a després pintar-les i dibuixar-les, de tal manera que s'ampliava l'experiència sensorial per a posteriorment ser capaços de traduir visualment totes les sensacions. Les excursions al camp no eren per a prendre apunts o esbossos, sinó que passejàven, tocaven música, llegien poesia, etc. És a dir, es proposaven uns mètodes molt diferents als acadèmics. També en aquell mateix any va conèixer l'obra dels cubistes per l'exposició que va tenir lloc a la galeria Dalmau, a on van exposar entre altres Gleizes, Gris, Duchamp. L'any 1917 va coneìxer a Picabia, que es va refugiar a Barcelona fugint dels efectes de la I Guerra Mundial, a on també va conèixer a Max Jacob. És el primer contacte personal de Miró amb els surrealistes, encara que ja coneixia l'obra d'Apollinaire i Paul Reverdy. 1918 és l'any de la seva primera exposició individual en la galeria Dalmau a on va deixar entreveure la influència de l'expressionisme alemany, encara que aquell mateix any, uns mesos després es va produir un canvi radical en la seva obra com a fruït de la impressió que li va produir el paisatge i l'obra "Duaner" de Rousseau. El març de 1919 es va traslladar a París a on estava el seu amic Llorens Artigas i va visitar a Picasso immediatament a l'arribar-hi. A partir d'aquell moment la seva vida va transcorre a París a on passava l'hivern i a Montroig a on passava els mesos d'estiu. Aquesta forma de vida es va traduir en la seva pintura en una presència i inspiració profonda de la naturalesa en la que cerca i necessita un contacte directe que serà constant en tota la seva obra, aquesta necessitat li fa que prengui herba de Montroig en la bossa per a acabar el quadre "La granja i la seva abstracció" -encara que odiava que l'anomenessin o consideressin un pintor abstracte- que va sorgir com a llenguatge del Surrealisme que va començar a desenvolupar com a fruït de l'amistat i col·laboració amb Masson amb qui va entrar en contacte en 1920, que tenia l'estudi enfront del seu en el número 45 de la rue Blomet. No va fer-se amic de Masson fins a l'any 1924, formant amb altres surrealistes el grup Blomet, que era el grup heterodoxe. El surrealisme de Miró no va sorgir del somni i de l'alliberament de la ment sinó que va sorgir de les idees que es troben per sota de la superfície, de l'aparença, de la realitat. Amb ell va compartir la idea que un quadre no ha de donar una representació "immediata" de la realitat. A pesar de la seva afinitat creativa, Miró mai va estar integrat plenament en el grup, doncs veia un aire marcat d'intolerància tant a la teoria com a la pràctica. Ell mateix deia en les seves converses amb Raillard, que preferia no anar a les reunions del grup, perquè l'ambient li semblava trist. Finalment, l'any 1927 va disposar per primera vegada del seu propi estudi a París; fins aquell moment havia estat utilitzant l'estudi de Pau Gargallo, situat a la Rue Tourlaque, 22, en el cor de Montmartre, a on tenia com a veïns als intel·lectuals Magritte, Paul Eluard, Jean Arp. L'any 1928 va conèixer a Alexander Calder, amb qui va mantenir una amistat que es va desenvolupar al llarg de tota la vida. Va fer un viatge a Holanda a on va quedar meravellat per l'obra de Vermeer de Delft i altres pintors holandesos del segle XVII que li van inspirar l'obra "Interior holandés" a on va ser capaç d'escapar de la representació de la realitat externa a través de la representació dels detalls més íntims d'aquesta realitat externa que representa. En 1929 va iniciar les primeres litografies i va casar-se amb Pilar Juncosa. En 1930, va propiciar el distançament amb els Surrealistes, quan aquests es van polititzar i van entrar en una guerra que a Miró no li va interessar, la seva batalla es centraria en l'aspecte revolucionari dels seus quadres a on mostra el testimoni de l'esperança d'una forma de civilització superior. La brutalitat de les seves obres durant la dècada dels anys 30 és un senyal d'allò que anava a succeir. La Guerra Civil Espanyola, que va començar el 18 de juliol de 1936, el va trobar a París. Aquest fet el va impedir tornar a Barcelona. En 1939 va realitzar una obra per al Pabelló espanyol de la República en l'Exposició Universal de París: "El faucheur" o el "Segador", un mural ja desaparegut. Aquell mateix any, afectat per la victòria del General Franco i l'inici de la II Guerra Mundial, Miró es va retirar a una casa solitària de Varengeville-sur-Mer a Normandia. Aquestes dues guerres les va sentir com a veritables torments que solament apareixeran reflectits en els seus quadres, i desitjos d'escapar a la realitat que el porten a refugiar-se en la nit, la música i les estrelles inaugurant una sèrie de gouches anomenats Constel·lacions. En el mes de gener de 1940 va iniciar les contel·lacions i les va acabar el mes de setembre de 1941 a Mallorca a on hi va anar després de grans tensions familiars, una vegada que els alemanys ja havien entrat a París. En Mallorca va iniciar el seu gran exili interior. En 1944 va començar a treballar en ceràmica, buscant noves formes d'expressió artística. En 1947 decideix viure a Nova York durant 8 mesos. En aquesta ciutat va iniciar una amistat estreta amb Jackson Pollock, a pesar que Pollock no parlava ni castellà ni francès, ni Miró anglès. Es va produir entre ells una comprensió mútua de la seva pintura. Per a Miró va resultar vitalitzador, i va quedar fascinat pel tamany dels seus quadres i el grau de llibertat que aquest fet introduïa en ells. Un any més tard va viatjar a País, després de 8 anys d'absència, i va a començar a treballar amb litografies i va il·lustrar amb 80 làmines el llibre de Paul Eluard "A toute épreuve" que es va publicar l'any 1950. Va ser guardonat amb el Primer Premi de Pintura de la Biennal de Venècia l'any 1954. L'any 1959 va iniciar enormement rendible que marca una ruptura amb les anteriors. Ara el gest i el grafisme s'imposen al signe. La seva forma d'expressió es va tornant cada vegada més directe. Torna als Estats Units amb motiu de les Exposicions Retrospectives que sobre ell es duen a terme al Museum of Modern Art de Nova York i a Los Ángeles. Se li concedeix el Gran Premi de la Fundació Guggenheim. En 1961 va pintar la sèrie "Bleue I, II y III" a on el color i l'escriptura són els protagonistes. L'any 1968 va anar per cinquena i darrera vegada a Estats Units. Impressionat pels aconteixements que van tenir lloc a París, s'informa de la situació i vol conèixer l'esperit que els impulsa, per això manté converses amb els seus nets i intenta comprendre les inquietuds dels joves d'aquell moment. En 1972 participa en l'Exposició Magnetic Fields a la Guggenheim de New York. El 25 de Diciembre de 1983 mora a Mallorca.
