Polític i advocat. Militant d'Acció Republicana. Va dirigir diaris catalanistes. Conseller de la Mancomunitat. Diputat provincial per Falset i Gandesa. President Diputació Tarragona. (1917-1919). Diputat al Parlament de Catalunya (1932). President i comissari del Patronat de Santes Creus. President de la Cambra de Comerç (1913-1921). Exiliat a França el 1939, retornà el 1945. Va presidir l'alcaldia de Tarragona en dues etapes.
Abril 1931 a octubre 1934
Primera alcaldia republicana. Com a principals obres públiques cal esmentar: la inauguració del Passeig Arqueològic i la col·locació de l'estàtua d'August regalada pel govern de Mussolini; la urbanització del tram que posteriorment es coneixerà com el Passeig de Circumval·lació; la construcció del mur del Francolí i del nou mirador del Passeig Palmeres. En aquests primers anys de la Segona República es procedeix a una nova retolació dels carrers per catalanitzar, laicitzar i recuperar noms populars, s'aprova la secularització del cementiri, s'instal·la a la Rambla Nova el Monument als herois del 1811, obra de l'escultor Julio Antonio, i es creen l'Escola Taller de Pintura i Escultura i l'Oficina Municipal de Turisme. El tradicional problema de l'aigua es resol en part amb l'explotació del Pou Franquès. Són els anys en què la Fàbrica de Tabacs entra en funcionament, s'inaugura Ràdio Tarragona (7 d'octubre de 1933) i mossèn Serra Vilaró acaba les excavacions arqueològiques a la necròpolis palocristiana. Durant el Fets del Sis d'octubre del 1934, Pere Lloret proclama l'estat federal a Espanya. La posterior repressió de les autoritats militars comporta la clausura de les entitats polítiques i la detenció de les autoritats civils, en conseqüència l'Ajuntament és destituït. El vaixell "Manuel Arnús", ancorat al port, es converteix en presó improvisada.
Febrer 1936 a maig 1936
Segon i breu mandat de l'alcalde Lloret. Amb motiu del cinquè aniversari de la instauració de la II República, Lloret apareix públicament a la Rambla amb una representació de l'església en la desfilada militar i les pressions del Front Popular l'obliguen a dimitir.