TERRA DE CEREALS

Fotografia: Nathalie Salazar Ortiz

Text: Joan R. Rodríguez Ximenos

El dia ja clareja. El sol naixent escampa la boira de les fondalades desfent-la suaument. Avui serà un dia llarg: cal segar. Una remor es pot sentir en la llunyania. No és un grup d’homes o dones que van cap al tros amb la seva falç i dalla, ni una colla de mainada o un ramat de bestiar: és l’aldarull mecànic dels tractors i les recol.lectores.

La fecunda terra de la Baixa Segarra continua donant com a fruit el blat i l’ordi, vestint d’auri el camp, com cada estiu. No es segarà a mà, ni es menjarà escudella al migdia en la partida. Tampoc es batrà a l’era, ni les dones i els infants eixarcolaran. La feina ja serà llesta en pocs dies: són temps moderns.

Durant uns dies, després de la sega, el camp serà una gran catifa daurada. Només les silencioses bales de palla trencaran la seva monotonia. Després caldrà airejar el terreny i reiniciar el cicle de cada any.

Recol-lectora	Rampill afilerador.
El riu Gaià a Santa Perpètua.	Cooperativa de Santa Coloma. Sitges de gra
Masos: Pontils i Mas d'en Xup.	Bales de palla.

| inici | | index | | anterior | | següent |