Us vull presentar les meves recomanacions si voleu visitar el Monestir de Poblet i les seves rodalies. Aquestes recomanacions no tenen perquè coincidir amb els llibres de rutes turístics i es deuen tan sols en la meva experiència després de bastants anys de visitar i estimar-les, ja que tal com us dic al començament, les muntanyes de Poblet son per mi el millor lloc on em puc perdre i on realment em perdo quan necessito oblidar-me de la Ciutat i respirar Natura.
Bé, deixem de filosofades i anem per la feina.
El monestir de Poblet es troba a la comarca de la Conca de Barberà; dintre de la "Província" de Tarragona i és actualment l'abadia habitada més gran d'Europa. Degut al seu caràcter de monument arquitectònic i com Panteó Reial dels monarques de la Corona Catalano-Aragonesa representa un punt d'obligada visita per a qualsevol persona ja sigui com a simple turista o com interessat en la cultura i història d'aquesta terra.
A més, el seu enclavament natural en mig de les Muntanyes de Poblet no fa sinó augmentar el seu interès. 
La millor forma d'arribar a Poblet és per carretera, mitjançant la N-240. La combinació via RENFE es bastant dolenta i l'estació més propera (la de L'Espluga de Francolí) a més d'una mica allunyada es bastant depriment.
Us recomano que pareu a L'Espluga de Francolí on podreu visitar el Museu de la Vida Rural, l'església Vella de l'Espluga (actualment en restauració), restes de l'antic Hospital i si voleu les Coves de la Font Major (molt interessants).
Finalment, si pareu a l'Espluga no deixeu mai de provar els seu típics Carquinyolis, m'ho agraireu. Per mi els millors son els de Ferré-Gamell, un forn on encara els fan de la forma més artesanal possible.
Si aneu a Poblet passant per l'Espluga arribareu al Casal de l'Espluga, centre cultural de la població i bon lloc per a pendre un cafè i si us els podeu gastar dinar un bon àpat de qualitat al Restaurant del Hostal del Senglar.
Quan arribeu al Casal podeu triar dos camins per arribar al Monestir de Poblet. Un de més curt i directe (a ma dreta) i un altre una mica més llarg (a ma esquerra) però per a mi més interessant. Us recomano aquest segon on podreu gaudir d'un millor paisatge i un contacte més proper amb els boscos de Poblet.
Si m'heu fet cas agafareu una carretera un mica més estreta i en pujada que us farà arribar (passant al costat d'una hípica que podreu aprofitar els que us agradi) al nucli estiuenc de Les Masies.
Podreu veure pujant a ma dreta l'alberg de la Generalitat Jaume I i tres llocs (de molt diferent tracte) on podreu descansar, a ma dreta L'hotel Monestir, i a ma esquerra el Balneari Villa Engràcia i la Masia Cadet (seguint el camí a l'esquerra una mica més lluny).
Del Balneari Villa Engràcia ja us faig una menció especial i per separat, mentre que dels altres dos llocs més val no parlar-ne.
Seguiu una mica més per la carretera, i abans d'arribar a l'antic Hotel La Capella, avui casa de colònies privada per cursos d'anglès, podreu veure una magnífica imatge del conjunt del Monestir de Poblet des de aquest punt.
Continueu i passant el barranc de Sant Bernat (compte amb la corba i l'estret pont) arribareu primer al camí que condueix a la Pena i després a les Fonts de l'Abat Siscart. En aquest lloc podreu també veure un magnífic paisatge: tot el Monestir de Poblet al complet, els camps avui plens de vinyes (no fa tants anys d'ametllers i avellaners), els frondosos boscos i muntanyes que rodegen Poblet..., es a dir, per a mi i espero per a vosaltres una magnífica visió.
En aquest punt a més de fer alguna fotografia i gaudir del paisatge podreu veure (amb una mica de sort) aigua de la font. Podreu trobar tres fonts, dos d'aigua del Ferro i una de Magnèsia, cada una amb el seu gust característic.
Continuant la carretera arribareu a l'entrada del Monestir. És millor que deixeu el cotxe al pàrking situat a ma esquerra abans d'arribar i camineu una mica. Us indico que des de aquest punt en el cas que seguiu recte podreu arribar a Vimbodí i si gireu a l'esquerra podreu arribar a Prades, passant pel Restaurant Cal Segués (un bon lloc per menjar bé), el Castell de Riudabella i Vilaverd.
Si heu decidit parar i deixar el cotxe arribareu a una plaça on podreu trobar unes fonts que avui per desgràcia ja no ragen, la fonda Fonoll (on es pot menjar un menú casolà a bon preu), botigues de records i dolços i la porta exterior d'entrada al recinte amurallat del Monestir (l'anomenada Porta de Prades).
Travesseu-la i arribareu a una altra plaça, en la qual hi trobareu l'antiga porteria (avui no utilitzada) que donava pas a la clausura exterior del Monestir on hi vivien paletes, fusters i jornalers. Avui s'hi poden trobar magatzems de treballadors exteriors i del propi Monestir, un bar i unes altres fonts que donen accés a un alberg juvenil.
Al final d'aquesta plaça trobareu la Capella de Sant Jordi i en angle recte la Porta Daurada.
Al travessar la Porta Daurada arribareu a la, per a mi, imponent Plaça Major. A mida que camineu per ella trobareu , primer la botiga de records del monestir i lloc on podreu comprar els tiquets per a fer la visita turística, les runes de l'administració i l'hospital de pobres i pelegrins, podreu veure l'estat de la construcció de la futura hostatgeria, passareu pel costat de la capella de Santa Caterina (mireu la seva senzillesa des de la petita finestra situada a la porta d'entrada), altres dependències de serveis i quasi al final la creu de l'Abat Joan de Guimerà, situada sobre tres graons ideals per fer una parada i poder admirar la decoració de la façana de la Porta d'entrada a l'Església, el Cimbori una mica al fons, i la Porta Reial franquejada per les seves dues torres octogonals, tot conjuntat per la muralla mitjeval amb les seves torres, podent-ne veure quatre de les dotze existents al voltat de tot el Monestir.
Sobre la Porta Reial, aquí tan sols us diré que és el lloc on s'entra per a fer la visita turística i que dona pas a les antigues estances pròpies dels monjos.
Si entreu dintre de l'església veureu la seva amplitud però alhora la seva sobrietat. Camineu lentament, gireu-vos i aixecant el cap veureu la llum entrar pel vitrall; continueu caminant i veureu les diferents portes situades a la dreta, totes elles tancades pels visitants normals i que porten a estances privades del Monestir; a la esquerra petites capelles, destacant l'única que té bancs davant seu i on hi han diferents tombes (va ser construïda expressament per guardar relíquies); fixeu-vos en les pedres, lluny d'estar buides contenen la marca del picapedrer que fa molts anys les va treballar; i així arribareu a la reixa que separa el lloc dels fidels del lloc del monjos. En aquest punt podreu admirar als laterals el conjunt de seients de fusta dels monjos i les tombes que formen el Panteó Reial, el senzill altar de pedra al mig i finalment al fons el fantàstic Retaule d'alabastre blanc, dedicat a la Mare de Déu i que dona una explicació al nom exacte del Monestir: El Monestir de Santa Maria de Poblet .
Per lo tant, si podeu, feu tan la visita turística guiada, com una particular i més tranquil·la per l'interior de l'església, tindreu l'explicació d'un especialista sobre la història i les estances del monestir i alhora gaudireu del silenci que dona l'interior de l'església els dies feiners.
En qualsevol dels casos, abans de marxar del Monestir no us oblideu aquestes dues recomanacions:
No vull acabar sense mencionar a Fra Tomàs, una persona que per desgràcia per a vosaltres i també per a mi, ja no es troba en aquest moment entre nosaltres. Fra Tomàs era alhora el "sagristà" i el "relacions públiques" del monestir, encara que per a mi era un amic i sobretot una bona persona. Fra Tomàs em va permetre meravellar-me amb la immensitat de la Sagristia Nova i la sobrietat de la Sagristia Vella, em va ensenyar la mòmia del Príncep de Viana que em va fer somiar algunes nits d'adolescència, em va explicar llegendes del Monestir que em van fer donar conte del que representa el monestir per la nostra història i cultura, em va donar l'oportunitat gaudir del paisatge de la Conca des de dalt del Cimbori, em va deixar imaginar-me el monestir mitjeval des de dalt de les torres i les muralles, em va permetre conèixer amb tranquil·litat el Claustre principal, gràcies a ell vaig poder visitar llocs com els sòtans i el cementiri interior del Monestir, em va permetre conèixer el soroll del silenci present al Claustre de Sant Esteve on es pot sentir fins i tot caure una gota d'aigua, es a dir, Fra Tomàs va ser una de les persones que més m'ha ajudat a conèixer els secrets de Poblet i amb això m'ha ajudat a estimar el lloc.
Continuar la Visita de Poblet.../... Anar al Balneari Villa Engràcia
Tornar a la pàgina Principal
Angel Blasco / Febrer 1997