- La Sagristia Nova
: es troba a la dreta del creuer i va ser construïda al segle XVIII. És una immensa sala (400 metres quadrats)coberta amb una cúpula i rematada per una llanterna. Actualment les seves parets estan decorades únicament per uns quadres del Sant Crist i els apòstols.
- El Dormitori
: es troba damunt de la biblioteca i de la Sala Capitular . És una nau molt espaiosa (87 metres de llargada per 10 d'amplada), podent-se visitar sols una part, ja que el fons (mol més ampli) està dividit en les cel·les on actualment dormen els monjos. Està coberta per un embigat de fusta a dues vessant, sostingut per dinou arcs de diafragma. Rep la il·luminació d'uns finestrals laterals oberts al claustre.
- La sala de l'abat Copons
:
va ser construïda damunt del vestíbul. Està coberta per un embigat sostingut per arcs de diafragma, com el dormitori.
- El Museu
: es troba a l'antic dormitori de monjos jubilats. Mostra la història de la Restauració. Està cobert per un embigat a dues vessants, sostingut per arcs de diafragma.
- El Celler
: per una escala amb barana de ferro, que representa un drac, arribem al celler. Encara que és el lloc on abans s'elaborava el vi, anteriorment havia estat el refetor de conversos. És una gran sala de planta rectangular, coberta amb volta de creueria. Els nervis i els arcs descansen sobre quatre columnes molt robustes i sobre mènsules adossades a la paret.
- El Palau del Rei Martí
: encara que no hi va viure mai al morir abans d'acabar-se l'obra, el rei Martí l'Humà (segle XIV) va encarregat al mestre Bergués la construcció d'una residència a Poblet.
Aquesta es troba a sobre del vestíbul, de l'antic cubar i de la galilea i s'hi accedeix per unes escales situades a la dreta del pati. El seu estil és gòtic flamegí.
- El Cimbori
: Una de les construccions més brillants del monestir és l'anomenat Cimbori. Construït sobre la intersecció de la nau Major amb el creuer de l'Església presenta vuit finestrals d'arc ogival, un a cadascuna de les cares del prisma de base octogonal. L'inici de la seva construcció es remunta a l'abat Pons de Copons, cap al 1330, sent concebuda inicialment com a campanar i utilitzant-se amb aquesta funció fins al 1668 quan les campanes van ser traslladades a la torre situada a migdia del Cimbori.