genealogia dEl cognom

 

ARIMANY

 

LLOCS

 

 

Masia Arimany  a l’Esquirol

(Santa Maria de Corco)

Sepultura de Gaspar Arimany a

Castello de Farfanya

Farmacia Arimany a la Garriga

i Granollers

Carrer Ramon Carreras Arimany

a l’Espluga de Francoli

Carrer Miquel Arimany

a Roda de Ter

Pastisseries Arimany

a l’Espluga de Francoli i Tarragona

Ca l’Arimany, a Arbúcies.

Masia Arimany  a Amer

(masia, bosc, pla, font i torrent de l’Arimany)

 

 

LA MASIA DE L’ARIMANY a l’Esquirol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


1.1.- INTRODUCCIÓ.

     Dins d’aquest estudi monogràfic, la descripció de la masia es basa a partir de l’obra de Quirze Pares i Ganyet, “La despoblació rural i les masies del Collsacabra”

 

1.2.- LOCALITZACIÓ.

     Sortint de l’Esquirol a uns quatre quilòmetres, dins del Collsacabra, i a la riba esquerra de l’entaforat i discret torrent de Filaborres es troba la masia ARIMANY, notable i antic casal.

 

1.3.- DESCRIPCIÓ.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


     Pagesia notable, tradicional i ancestral, interessant pels seus detalls arquitectònics i per la seva antiguitat. Esta composta per una casa i una masoveria, i dues cabanyes. Es habitada per família camperola, amb tots els elements immancables: bestiar, aviram, gossada i pallers. (AVP pg. 179)

 

     La casa te un curiós ràfec molt sortit enfora, però només en la part central de la teulada i de la façana.  En una de les finestres hi ha gravat l’any  1679

 

     La masoveria vella actualment usada com estable, esta unida a la casa principal per un pont cobert, al primer pis i amb balconada de fusta classificada com a curiosissima. En l’entrada, sobre el portal hi ha un llinda de fusta, en el que hi ha gravat l’any “175?”

 

     Hi ha dues cabanyes a banda i banda de la casa, que es solen usar de corrals, pallisses i dipòsits de maquines i vehicles. La primera de més antiguitat i situada a la dreta de la casa hi figura una inscripció bastant deteriorada en que diu “ Dia 8 octubre Antònia Ari-many 1889 

    

     Dins del terme de la Masia, hi figuren altres edificacions que resten en ruïnes i/o desaparegudes com la Masia de Sant Quintí, la capelleta de Sant Quintí, una o dues cases en runes totals i la casa Filaborres, també en runes.

    

     Aquesta important i antiga pagesia fou habitada per la família ARIMANY, que la vengué a començaments del segle XIX. (DRMC pg. 216)

 

1.4.- HISTORIA.

 

     Sembla ser que la Masia, ja figura en documents del S. XII.  Tot i que la dada mes antiga la tenim dels Arimany de l’Esquirol es en el castell de cabrera,(s.XI), que presideix tota la contrada. Fou la primera residència dels Vescomtes de Cabrera, família destacada a Catalunya. Eren els principals senyors del lloc i els seus habitants estaven subjectes al dret feudal pel qual devien la remença i havien de pagar per utilitzar la farga per adobar les eines. Els de la Parra, els de Carboneres o els d’Arimany actuaren com els seus representants per reforçar el control sobre els pagesos.

 

     En l’arxiu parroquial de l’Esquirol al segle XIV, hi trobem l’any 1351, el “Capbreu de les alouetats”, on hi figuren relacionats els masos pertanyents a la parròquia de l’Esquirol, i en aquest  hi ha la masia de l’ARIMANY. (DRMC pg. 461, 462)

 

     El 1375 , PERE ARIMANY, va adquirir el Mas Cases i Mas Molera que estaven derruïts, per destruir-los totalment de manera que va formar una sola unitat . Així el nou Mas va ser  format pel Mas ARIMANY i les terres dels masos adquirits. No queda ben clar si el Mas ARIMANY va ser reedificat, però es menciona en el document que el nou mas no tenia res a veure amb l’anterior al segle XIV.

 

     En els fogatges de 1497 i 1553 (cens on hi figuren els noms dels caps de família), hi figura al terme de l’Esquirol un nucli familiar amb el nom  cap de família, que segurament eren els que habitaven la masia en aquella època, i que queda confirmat amb el arbre genealògic dels hereus del Mas que hi figura en l’arxiu episcopal de Vic.

 

     En el fogatge de 1497 dintre del “terme del Cabrerès”, que inclou d’entre varis termes el de Sta Maria de Corco, trobem l’inscripcio de PERE ARMAY. Hi han moltes possibilitats que aquest fos inscrit incorrectament, ja que com veurem al fogatge de 1553, figura al mateix terme PERE ARIMANY. (F14 pg. 257)

 

      En el fogatge de 1553 de l’arxiu de la corona d’Aragó, apareix PERE ARIMANY de Sta. Maria de Corcó, amb data de 11 d’octubre de 1553. (F15 pg.  452)

     

     El 1936  dins la ramaderia de l’Esquirol hi ha una relació dels majors propietaris d’ovelles que son residents fora del poble, en aquesta hi figura en 8ena posició ANTONIA ARIMANY, resident a Folgaroles, amb 86 caps de bestiar. Es probable que aquesta Antònia sigui la que fa referència el gravat que hi ha a la Cabanya de la Masia, i que la data indiqui l’any de naixement d’aquesta. (MG pg.  59)

 

     La Masia el dia 13 d’agost de 1936, va ser escenari d’un trist capítol de la historia, de la Guerra Civil. En aquell dia El metge de Tavertet, Lluís Bosch Clos, de 51 anys, fou mort. El comandant de la Guardia Civil de Manlleu dona la seva versió dels fets el 23 de Juny de 1941 tot dient: “... que Don Luís Bosch Claos, vecino de Santa Maria de Corcó, fue asesinado el dia 13 de Agosta de 1936 en el manso Arimany por los milicianos ... , todos ellos fusilados, sin que se sepa haya contra el martir otra causa que el ser acérrimo tradicionalista y persona de intachable conducta, siendo detenido en su domicilio y en el trayecto de Rupit a Santa Maria de Corcó dió su vida por Dios y por la Patria.” (MG pg.  19,73,76,108)

 

1.4.- ARBRE GENEALOGIC dels HEREUS.

 

 

 

 

SEPULTURA DE GASPAR ARIMANY, a Castelló de Farfanya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


3.1.- INTRODUCCIÓ.

 

     Aquest estudi monogràfic es basa a partir de l’obra de Joan Ramon González i Pérez, de Juli Markalain i Torres i de Joan Garcia i Biosca, “ Sobre la troballa d’una llosa sepulcral del S. XVIII a la llar de Sant Josep (Lleida).

 

3.2.- SITUACIÓ I DESCRIPCIÓ.

 

     La llosa sepulcral es troba a l’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, en la primera capella de la dreta des de l’altar. O sia, situada al nord-est de l’església de forma que es pot llegir l’inscripció en que es resa cara l’altar major. Aquesta capella anomenada de Sant Jordi, també n’hi ha una de més petita dedicada a l’Inmaculada. Davant d’aquesta a 20 cm. hi trobem la llosa.

 

     La llosa es gairebé rectangular ( 71,5 cm. de llarg i 58 cm. d’amplada), en el seu centre hi ha un clau metalic per poder-la aixecar. Aquesta es conserva partida en dues parts, en sentit horitzontal a l’alçada del clau. Al voltant de la llosa hi ha un enmarcament de pedra, de 27 cm. d’amplada, que correspon a la boca d’entrada de la fosa. Així en la seva totalitat, la llosa medeix 129 cm. de llarg i 112 cm. d’amplada.

 

3.3.- ESTUDI EPIGRÀFIC.

 

     La llosa te un total de 5 línies escrites, que la ocupen la totalitat de la llosa. L’escriptura es proporcionada i les línies son de la mateixa llargària a excepció de la 5 ena línia que es on hi figura la data.

 

     La lletra usada es d’una impremta ben clara i amb bona incisió a la pedra. Totes les lletres son en majúscules i medeixen 7 cm, a excepció  de la lletra “S” i “A” de les següents paraules: SEPVLTVRA, que medeixen 13 cm.i 3 cm. respectivament, i DELS, i SEUS, que medeixen 3 cm.

 

     La llengua escrita es la catalana de l’època, la lletra “Y”, es una conjunció copulativa. No hi ha cap accent, però si hi ha una “,” per separar el nom de l’enterrat amb la resta del text. La lletra “D” porta inscrita en el seu interior la lletra “E” en las preposicions DE i DELS. La lletra “S” de les paraules DELS i SEVS, estan inscrites sobre la “L” i dins de la “V” respectivament.

 

     La distribució de les paraules, 8 en total , es la següent:

     -1a línia, 1 paraula:                 SEPVLTVRA

     -2a línia, 2 paraules:               DE GASPAR

     -3a línia, 2 paraules:               ARIMANY, Y,

     -4ta línia, 3 paraules:              DELS SEVS AÑ.

 

     La semàntica es senzilla i el cos de l’escriptura ben estructurat en les següents parts: Inici, on hi ha el motiu “SEPULTURA”; Desenvolupament, amb el nom i cognom de l’enterrat “DE GASPAR ARIMANY”;  i Final, on s’indica la referència d’altres familiars “DELS SEUS”, aquesta formula apareix a les sepultures dells S. XVII i XVIII. La data “1779” ens indica l’any en que va morir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

FARMACIA ARIMANY a la Garriga i Granollers.

 

 

     A la plaça de l’Església de La Garriga fins l’any 1931, es podia veure la Farmàcia Arimany. Aquesta farmàcia ha seguit un llinatge de farmacèutics que va iniciar Josep lluís, va seguir Claudi i continua en l’actualitat Mariona.

 

 


 

      L’any 1931, la família es va traslladar a Granollers on van llogar una casa amb dos pisos terrat i planta baixa, on van instal·lar la farmàcia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


     La Farmàcia va viure un moment molt tràgic en la guerra civil. Josep Lluís Arimany i Nicolau, recorda el bombardeig del 31 de maig de 1938, quan juntament amb el seu pare, van obrir la farmàcia i aquesta es va omplir de veïns ferits i ensangrentats, ràpidament la família es va mobilitzar per tal de donar una assistència sanitària als necessitats.

 

 

CARRER RAMON CARRERAS ARIMANY a l’Espluga de Francolí.

 

     El dia 27 de Desembre de 1973, l’ajuntament de l’Espluga de Francolí, en Ple i per unanimitat, va decidir denominar el carrer M de l’urbanització “Carreras”, com carrer RAMON CARRERAS ARIMANY. El descobriment de la llosa, va ser el 12 de Gener de 1974.

 

    Aquest carrer va ser batejat amb el seu nom com a homenatge per haver portat la primera llum elèctrica a la població. A l’urbanització Carreras, hi havia el molí de “Poca” que va anar passant en herència de Josep Carreras i Pedrol a Albert Carreras i Angles i amb posterioritat a Ramon Carreras Arimany. En aquest Molí, i juntament amb el seu cosí MANEL ARIMANY I BALCELLS, es va muntar una central elèctrica, que il·lumina per primer cop amb aquest corrent les poblacions de Montblanc, l’Espluga de Francolí i Barberà de la Conca.

 

    No se sap amb exactitud la data amb que fou canviat el nom del carrer pel del Priorat, però aquest fet ja es criticava a la revista EL FRANCOLÍ  de l’agost –setembre de 1992.

CALLE
RAMON CARRERAS
ARIMANY
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

CARRER MIQUEL ARIMANY a Roda de Ter.

 

 

 

 

PASSTISSERIES ARIMANY a l’Espluga de Francolí i Tarragona.

 

 

     L’origen de la tradició per la pastisseria, la va iniciar Enric Arimany i Ferrer cap l’any 1927 va adquirir per traspàs la botiga de pastisseria i queviures del carrer Torres Jordi nº 8. Aquesta era molt antiga i va pertànyer amb anterioritat a Josep Mª Palau.

 

     Enric va incorporar al negoci a  Elvira Minguella en casar-se el 28 de novembre de 1929, i mes tard als seus fills Salvador, Mª Mercè, Enric i Elvira. Enric “pare” va morir el 31 de maig de 1944, deixant a la seva viuda i fills al front del negoci.

 

     El Salvador amb 15 anys va anar a Tarragona a fer l’aprenentatge de pastisseria. Pocs anys desprès va decidir junt amb la seva mare la conveniència de traspassar la pastisseria de l’Espluga i quedar-se’n una a Tarragona.

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


        En arribar a  Tarragona, van obrir la que seria la primera d’una petita cadena de pastisseries familiars, PORTALET el 16 de desembre de 1949. Van seguir les de CANYELLAS el 9 de març de 1953, COLON el 16 de desembre de 1966 i RAMBLA el 3 d’agost de 1971. A mes van obrir una fabrica de galetes al carrer  SANT MIQUEL i van tenir per un espai d’un any una parada al Mercat Central entre els anys 1956 i 1959. Per últim i no relacionat amb l’hosteleria, però si amb la afició dels germans per l’art, van obrir la galeria d’art ARIMANY.

 

      Portalet i Canyelles situats als carrers del mateix nom i números 2 i 9 respectivament, Colon a l’actual carrer Rovira i Virgili 24, i RAMBLA a l’actual carrer Rambla Nova 43-45.

 

 

 

 

 

 


 

 

 

   Seguint la tradició del seu pare Enric, en Salvador van fer que un dels seus productes, “el vano” anomenat Maginet, fos la galeta tradicional i representativa de la gastronomia de la ciutat de Tarragona i motiu de souvenir pels que visiten la ciutat.

 

     Desprès d’uns anys, el 31 de maig de 1976, els germans Salvador i Enric van decidir separar els negocis, quedant-se el primer l’establiment de la Rambla, i el segon quedant-se la resta.

 

     En morir l’Enric el 19 d’octubre de 1986, sense que la seva viuda i els fills seguissin els negocis d’hosteleria, aquestos van vendre seus locals.

 

    Va quedar només la Pastisseria-Cafeteria-Restaurant de la Rambla que estava en mans del Salvador, la seva esposa Rosa i els seus fills Alfons i Roso. Desprès d’anys de recessió i que, en Salvador i la seva esposa es jubilessin i els seus fills seguissin camins diferents a l’hosteleria, el local de la Rambla va tancar les seves portes al públic el 19 de març de 2001.

 


    Amb la venda del local de la Rambla, es posava fi a una nissaga de pastisseries que van ser de més renom a Tarragona.

 

    En l’actualitat a Tarragona només queda el nom que es va posar a la galeria d’art un cop es va vendre a la família Escola, en l’actualitat s’anomena Sala d’art Enric Arimany

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 


CA l’ARIMANY, a Arbucies

 

 

 

 

 

 


MASIA ARIMANY, a Amer

(Masia, bosc, pla, font i torrent de l’Arimany)