1.1.- INTRODUCCIÓ.
Dins d’aquest estudi monogràfic,
la descripció de la masia es basa a partir de l’obra de Quirze Pares i Ganyet,
“La despoblació rural i les masies del Collsacabra”
1.2.- LOCALITZACIÓ.
Sortint de l’Esquirol a uns
quatre quilòmetres, dins del Collsacabra, i a la riba esquerra de l’entaforat i
discret torrent de Filaborres es troba la masia ARIMANY, notable i antic casal.
1.3.- DESCRIPCIÓ.
Pagesia notable, tradicional
i ancestral, interessant pels seus detalls arquitectònics i per la seva antiguitat.
Esta composta per una casa i una masoveria, i dues cabanyes. Es habitada per
família camperola, amb tots els elements immancables: bestiar, aviram, gossada
i pallers. (AVP pg. 179)
La casa te un curiós ràfec
molt sortit enfora, però només en la part central de la teulada i de la
façana. En una de les finestres hi ha
gravat l’any “
La masoveria vella actualment
usada com estable, esta unida a la casa principal per un pont cobert, al primer
pis i amb balconada de fusta classificada com a curiosissima. En l’entrada,
sobre el portal hi ha un llinda de fusta, en el que hi ha gravat l’any “175?”
Hi ha dues cabanyes a banda i
banda de la casa, que es solen usar de corrals, pallisses i dipòsits de
maquines i vehicles. La primera de més antiguitat i situada a la dreta de la
casa hi figura una inscripció bastant deteriorada en que diu “ Dia 8
octubre Antònia Ari-many
Dins del terme de
Aquesta important i antiga
pagesia fou habitada per la família ARIMANY, que la vengué a començaments del
segle XIX. (DRMC pg. 216)
1.4.- HISTORIA.
Sembla ser que
En l’arxiu parroquial de
l’Esquirol al segle XIV, hi trobem l’any 1351, el “Capbreu de les alouetats”,
on hi figuren relacionats els masos pertanyents a la parròquia de l’Esquirol, i
en aquest hi ha la masia de l’ARIMANY.
(DRMC pg. 461, 462)
El 1375 , PERE ARIMANY, va adquirir
el Mas Cases i Mas Molera que estaven derruïts, per destruir-los totalment de
manera que va formar una sola unitat . Així el nou Mas va ser format pel Mas ARIMANY i les terres dels
masos adquirits. No queda ben clar si el Mas ARIMANY va ser reedificat, però es
menciona en el document que el nou mas no tenia res a veure amb l’anterior al
segle XIV.
En els fogatges de 1497 i
1553 (cens on hi figuren els noms dels caps de família), hi figura al terme de
l’Esquirol un nucli familiar amb el nom cap
de família, que segurament eren els que habitaven la masia en aquella època, i
que queda confirmat amb el arbre genealògic dels hereus del Mas que hi figura
en l’arxiu episcopal de Vic.
En el fogatge de 1497 dintre del “terme
del Cabrerès”, que inclou d’entre varis termes el de Sta Maria de Corco, trobem
l’inscripcio de PERE ARMAY. Hi han moltes possibilitats que aquest fos inscrit
incorrectament, ja que com veurem al fogatge de 1553, figura al mateix terme
PERE ARIMANY. (F14 pg. 257)
En el fogatge de 1553 de l’arxiu de la
corona d’Aragó, apareix PERE ARIMANY de Sta. Maria de Corcó, amb data de 11
d’octubre de 1553. (F15 pg.
452)
El 1936 dins la ramaderia de l’Esquirol hi ha una
relació dels majors propietaris d’ovelles que son residents fora del poble, en
aquesta hi figura en 8ena posició ANTONIA ARIMANY, resident a Folgaroles, amb
86 caps de bestiar. Es probable que aquesta Antònia sigui la que fa referència
el gravat que hi ha a
1.4.- ARBRE GENEALOGIC dels HEREUS.
SEPULTURA DE GASPAR ARIMANY, a Castelló de Farfanya.
3.1.- INTRODUCCIÓ.
Aquest estudi monogràfic es
basa a partir de l’obra de Joan Ramon González i Pérez, de Juli Markalain i
Torres i de Joan Garcia i Biosca, “ Sobre la troballa d’una llosa sepulcral del
S. XVIII a la llar de Sant Josep (Lleida).
3.2.- SITUACIÓ I DESCRIPCIÓ.
La llosa sepulcral es troba a
l’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, en la primera capella de la
dreta des de l’altar. O sia, situada al nord-est de l’església de forma que es
pot llegir l’inscripció en que es resa cara l’altar major. Aquesta capella
anomenada de Sant Jordi, també n’hi ha una de més petita dedicada a
l’Inmaculada. Davant d’aquesta a
La llosa es gairebé
rectangular (
3.3.- ESTUDI EPIGRÀFIC.
La llosa te un total de 5
línies escrites, que la ocupen la totalitat de la llosa. L’escriptura es
proporcionada i les línies son de la mateixa llargària a excepció de la 5 ena
línia que es on hi figura la data.
La lletra usada es d’una
impremta ben clara i amb bona incisió a la pedra. Totes les lletres son en
majúscules i medeixen
La llengua escrita es la
catalana de l’època, la lletra “Y”, es una conjunció copulativa. No hi ha cap
accent, però si hi ha una “,” per separar el nom de l’enterrat amb la resta del
text. La lletra “D” porta inscrita en el seu interior la lletra “E” en las
preposicions DE i DELS. La lletra “S”
de les paraules DELS i SEVS, estan inscrites
sobre la “L” i dins de la “V” respectivament.
La distribució de les
paraules, 8 en total , es la següent:
-1a línia, 1 paraula: SEPVLTVRA
-2a línia, 2 paraules: DE GASPAR
-3a línia, 2 paraules: ARIMANY, Y,
-4ta línia, 3 paraules: DELS SEVS AÑ.
La semàntica es senzilla i el
cos de l’escriptura ben estructurat en les següents parts: Inici, on hi ha el
motiu “SEPULTURA”; Desenvolupament, amb el nom i cognom de l’enterrat “DE
GASPAR ARIMANY”; i Final, on s’indica la
referència d’altres familiars “DELS SEUS”, aquesta formula apareix a les
sepultures dells S. XVII i XVIII. La data “
FARMACIA
ARIMANY a la Garriga i Granollers.
A la plaça de l’Església de
L’any 1931, la família es va traslladar a
Granollers on van llogar una casa amb dos pisos terrat i planta baixa, on van
instal·lar la farmàcia.
CARRER RAMON CARRERAS ARIMANY a l’Espluga de Francolí.
El dia 27 de Desembre de 1973, l’ajuntament de l’Espluga de Francolí, en
Ple i per unanimitat, va decidir denominar el carrer M de l’urbanització
“Carreras”, com carrer RAMON CARRERAS ARIMANY. El descobriment de la llosa, va
ser el 12 de Gener de 1974.
Aquest carrer va ser batejat amb el seu nom
com a homenatge per haver portat la primera llum elèctrica a la població. A
l’urbanització Carreras, hi havia el molí de “Poca” que va anar passant en
herència de Josep Carreras i Pedrol a Albert Carreras i Angles i amb
posterioritat a Ramon Carreras Arimany. En aquest Molí, i juntament amb el seu
cosí MANEL ARIMANY I BALCELLS, es va muntar una central elèctrica, que
il·lumina per primer cop amb aquest corrent les poblacions de Montblanc,
l’Espluga de Francolí i Barberà de
No se sap amb exactitud la data amb que fou canviat el nom del carrer
pel del Priorat, però aquest fet ja es criticava a la revista EL FRANCOLÍ de l’agost –setembre de 1992.
CARRER MIQUEL ARIMANY a Roda de Ter.
PASSTISSERIES ARIMANY a l’Espluga de Francolí i Tarragona.
L’origen de la tradició per la
pastisseria, la va iniciar Enric Arimany i Ferrer cap l’any 1927 va adquirir
per traspàs la botiga de pastisseria i queviures del carrer Torres Jordi nº 8.
Aquesta era molt antiga i va pertànyer amb anterioritat a Josep Mª Palau.
Enric va incorporar al negoci a Elvira Minguella en casar-se el 28 de
novembre de 1929, i mes tard als seus fills Salvador, Mª Mercè, Enric i Elvira.
Enric “pare” va morir el 31 de maig de 1944, deixant a la seva viuda i fills al
front del negoci.
El Salvador amb 15 anys va anar a
Tarragona a fer l’aprenentatge de pastisseria. Pocs anys desprès va decidir
junt amb la seva mare la conveniència de traspassar la pastisseria de l’Espluga
i quedar-se’n una a Tarragona.
En arribar a Tarragona, van obrir la que seria la primera
d’una petita cadena de pastisseries familiars, PORTALET el 16 de desembre de 1949.
Van seguir les de CANYELLAS el 9 de març de 1953, COLON el 16 de desembre de
1966 i RAMBLA el 3 d’agost de
Portalet i Canyelles situats als carrers del mateix
nom i números 2 i 9 respectivament, Colon a l’actual carrer Rovira i Virgili
24, i RAMBLA a l’actual carrer Rambla Nova 43-45.
Seguint la tradició del seu pare
Enric, en Salvador van fer que un dels seus productes, “el vano” anomenat Maginet,
fos la galeta tradicional i representativa de la gastronomia de la ciutat de
Tarragona i motiu de souvenir pels que visiten la ciutat.
Desprès d’uns anys, el 31 de
maig de 1976, els germans Salvador i Enric van decidir separar els negocis, quedant-se
el primer l’establiment de
En morir l’Enric el 19 d’octubre de 1986,
sense que la seva viuda i els fills seguissin els negocis d’hosteleria,
aquestos van vendre seus locals.
Va quedar només
