LA HISTORIA
(S.IX)
1.- EL VESCOMTAT D’AUVERGNE
Amb data de naixement de l’any 898, apareix un personatge anomenat
ARIMANNUS d’Auverge, que va donar inici del llinatge dels vescomtes que prenen
el nom de la regió Francesa d’Auvernia.
La data de naixement, es
l’única referència d’aquest ARIMANNUS, que creiem es un nom personal i no pas
un cognom. Almenys les generacions descendents d’aquest i que van continuar el
llinatge (Robert I, Robert II, Guy I, ... ,) no van prendre el nom personal del
seu antecessor com a cognom, sinó que es van fer anomenar pel seu títol:
Vescomtes d’Auvergne, i a vegades comte, com Guy I, comte d’Auvergne. (@ -1)
(S.X)
1.- EL
DOCUMENT MES ANTIC A CATALUNYA
ODERIC ARIMANY (ODERICHO ARTMANNO)
El primer document i un dels mes antics que
hem trobat data del 28 d’abril del 950 (949) En ell, el comte i marques Borrell
donà al seu fidel ODERIC, dit també
ARIMANY, un solar amb cort a la ciutat de Girona, situat a la vora de
l’església de Sant Genis, dins els murs de la ciutat. En el document original
figura ARTMANNO.
“<I>n nomine
Dei eterni. Borrellus gratia Dei comes ac marchio donator sum tibi fideli meo
ODERICHO quem uocant ARTMANNO. Certum quidem et manifestum est enim quia
placuit animis meis et placet ut donarem tibi facio solarium meum infra muros
Gerunda, iuxta domun sancti Genesii.”
La
capella de Sant Genis estava situada al peu de les escales de la catedral, al
bell començament del carrer de la Força, en direcció al migdia. La capella fou
enderrocada abans de l’any 1604. Aquest document a més, es el més antic sobre
el funcionament de l’església de Sant Genis. (CDSG pg. 127,128)
(CR- V ,pg. 39).
2.- diversos arimany
(amb
nom o relacionats amb algun familiar o població)
2.1
ARIMANY,
nebot de GUISAD (Bisbe D’Urgell)
Hi ha un document datat del 6
de juny del 951,en el que s’emparenta a un ARIMANY amb l’inici del llinatge
dels vescomtes d’Osona, en concret, aquest seria net del primer vescomte
anomenat EREMIR I. Un dels seus fills,
Guisad, Bisbe de la Seu d’Urgell( GUISAD II,
942-978), nomena en el seu testament, els seus almoiners i una relació dels seus bens que te als comtats de
Cerdanya, Girona, Ausona, Urgell i comarca de Bages. D’aquests béns són hereus
els germans del bisbe (Guadall, Trasovad
i Ratfred), nebots del bisbe (Guadall i ARIMANY), esglésies i monestirs i,
finalment, captius i pobres. Entre les deixes hi ha sarraïns i criats que tenia
al seu servei i disposa a favor dels seus d’un gran nombre de bestiar, i també
dels arreus de cavaller.
Guisad II, va tenir diversos germans, d’entre aquestos, va haver un del qual es
desconeix la filiació, va tenir un fill anomenat ARIMANNO. En el testament
figura “.. .Et ad nepoti meo, Arimanno, pollino .I. quod habeo in Cerdania” (URG-2 pg.
89) (URG- 8 pg. 122,123,124) (CR- VI pg. 83).(DCM pg.
52,53,54)
Trasovad=NN
______________________!___________
¡
¡
Eremir I = Guinidilda Ricarda
= Emma
_________________________!_______________________________________________________
! ! ¡ ¡ ¡ ¡ ¡
Auria Guadall I = Ermetruit Elo Guisad II Trasovad = Guisla Ratfred NN = NN
____!_____
_____!_____
!
! !
! !
!
Eremir II Ramon I Guadall Sendred ARIMANY
(CR-II pg. 32).
|
|
2.2 ERIMAN marit d’EMO
El 1 de juliol del 978, el
comte Borrell i la seva esposa Ledgarda van vendre a ERIMANY i la seva muller
EMO un alou que tenia el comte del difunt Miró jutge i la comtessa pel seu
dècim, en el comtat d’Urgell, a l’apendici de Sant Jaume, lloc dit Vilanova
(vescomtat de Castellbò) pel preu de tres-cents sous. (URG-2,
pg. 124,125)
2.3 ERIMAN
DACO
El 29 de març del 982 en un
document d’una donació d’una vinya situada a la vila d’Estoer, territori d’Elna
i vall de Conflent, en el lloc dit Rodes, marca els límits d’aquesta vinya que
limita amb la d’ERIMAN DACO.”et afrontat ipsa vinea ... et de .III. in vinea
ERIMAN DACO...”
(URG- 3 pg. 29)
2.4 ERIMAN home
d’Eroles
El 31 de gener del 988, ERIMAN, i els
comtes Ramon i Sunyer, del Pallars, amb l’abat Isarn i els habitants d’Eroles,
van rebre al bisbe Eimeric de Ribagorça , amb motiu de que consagres l’església de Sant Pere d’Eroles
(possiblement també anomenat Sant Pere de Fígols). ERIMAN, senyor d’Eroles,
sol·licità l’escriptura de la carta de dotació i la signatura de la mateixa per
part dels testimonis. En ella, feia la
donació d’un camp “ Jo, ERIMOND, regalo un
camp situat a Anavi, amb la seva servitud, tres peces de sembradura des d’un
camí fins a l’altre, des d’un torrent a l’altre torrent, per al remei de
l’anima del comte Ramon i d’ARIMANY. ... Signatura d’ERIMAND, un dels homes
d’Eroles, els quals han demanat que s’escrivís aquesta carta de dotació i que
els testimonis la signessin.””. (CR- XV, pg.
495,496) (URG- 2 pg. 108-110)
3.- DIVERSOS ARIMANY
(no relacionats)
El 15 de novembre de 993, signa ERIMANNO
com a marmessor junt amb dos més, de Guifard, en el document donen a l’església
de Sta. Eulàlia de Barcelona, una parellada de terra a Cornellà, del comtat de
Barcelona. (DCB Vol
I, pg. 468 i 469)
(S.XI - XII)
1.-LA
PRIMERA FAMILIA
DOCUMENTADA
Amb les dades que hem anat recollint
podem configurar el que es el primer arbre genealògic dels ARIMANY, amb les
dates aproximades en que van viure. Les dues lletres següents: a= abans i d=
desprès; indiquen que hi ha un document amb aquestes dades on hi son presents i
signen els personatges indicats, i ens orienta per tal d’establir els anys en
que van viure.
|
|
ARIMANY = NN
____________________________________!___________________________________________
¡
¡
¡
¡
¡
GALCERAN = Valença ARNAU GUISAD MIRO = Ermengarda BERNAD = Guilla
(a 1048- d 1107) (a 1042- d 1084) ( ¿ - abril 1036) (a 1026- d 1090) (a 30 des1035- d 1098/1112)
_______!______________________
______________!________
¡
¡ ¡ ¡ ¡
GALCERAN = Jordana ARSENDA PERE PONTIO/PONÇ ERMENGARDA = Guerau
Borrell
(a 1094- 1110) (a 1094-d 1094 ) (a 1087- d
1107) (a 1043- d 1081) (a 1026- d 1032)
|
|
1.1.-MIRO(MIR)
ERIMANY, archilevita (a 1026-d 1090) Possiblement germà gran de la saga
dels ARIMANY en el comtat d’Urgell. Casat amb Ermengarda, va tenir dos fills
PONTIO i ERMENGARDA.
1.1.1.-PONÇ(PONTIO)
ERIMANY (a 1043-d 1081) Fill
de MIRO
1.1.2.-ERMENGARDA ERIMANY (a 1026-d 1032) Filla de MIRO i Ermengarda,
casada amb Guerau Borrell
2.1.-GUISAD
ERIMANY, Levita (a 1036-abril 1036) germà de MIRO. La publicació sacramental
del seu testament va ser el 16 de setembre del 1036, ell va morir el mes
d’abril del mateix any.
3.1.-BERNAT
ERIMANY, Noble del Pallars (a 30 desembre 1035 (1033)-d 1098/1112) Germà de
MIRO, i casat amb GUILLA. Pare de PERE PONÇ.
4.1.-ARNAU ERIMANY (a
1042-d 1084) germà de MIRO
5.1.-GALCERAN
I ERIMANY Senyor i cavaller, feudatari i castellà de molts castells, veguer
d’Àger. (a 1048-pa 1107) Germà de MIRO, i casat
amb Valença, va tenir tres fills GALCERAN II, ARSENDA i PERE. Va ser
home de confiança d’Arnau Mir de Tost.
5.1.1.-GALCERAN
II ERIMANY , senyor de Fabregada i Soriana (a 1094- 1110) Fill de GALCERAN
I, i espòs de JORDANA. Quan el seu pare va testar l’any 1094, encara era menor
d’edat. El seu testament data del 27 d’abril del 1110, any més que
probable de la seva mort, possiblement desprès d’ésser alliberat de mans dels sarraïns que l’havien fet pres a
la ciutat de Lleida, en la creuada contra aquests. Va morir sense descendència.
5.1.2.-PERE
(PERE GALCERAN) ERIMANY, Fill de GALCERAN I i Valença (a 1087- d 1107)
5.1.3.-ARSENDA ERIMANY
(a 1094- d 1094 ) Filla de GALCERAN I i Valença.
Tot ens indica que existeix
un vincle entre els Arimany’s de la Catalunya
oriental i l’occidental. Els que apareixen a la zona de l’actual província de Lleida
serien oriünds o una branca dels de la zona de la província de Girona. El que
podem confirmar es que pertanyien a la noblesa Urgellesa des de el S. X fins al
S. XII , i a partir de l’any 1118 perdem el seu rastre per la zona que compren
el comtat d’Urgell en l’època romànica. Les dades que hem anat recollint ens
informen de l’important col·laboració i paper
que van tenir en la reconquesta de Catalunya als sarraïns i la seva
posterior colonització .
Els ARIMANY estaven emparentats amb l’alta
noblesa i el clergat. En els següents documents hi ha moltes referències del
estratus social dels individus que componien aquesta família. Uns es van
dedicar a l’activitat guerrera-militar, a la defensa i la vigilància del
territori i altres a la carrera eclesiàstica. Aquestos Arimany encaixen amb el
patró dels nobles medievals: Al capdamunt hi havia les famílies dels magnats,
els comptes i vescomtes, i per sota els nobles. Aquestos eren els homes que
envoltaven als comtes i que posseïen un patrimoni considerable, a més de
detenir per a ells diversos feus i castells. Així veiem com MIRO era ardiaca
del diferents bisbes de la Seu
d’Urgell, BERNAT era noble del Pallars Jussà, GALCERAN I, senyor, cavaller, veguer de diferents castells, comdor i important membre de la noblesa
urgellesa. En els seus testaments trobem una pràctica comú en l’alta noblesa
consistent en la distribució dels seus bens, entre els parents més propers, a
monestirs i esglésies. (CR- VI pg. 83)
En les següents biografies no
s’han inclòs aquells documents que poguent-se tractar del personatge en
qüestió, no hi figuri com a mínim el cognom ARIMANY.
1.1
MIRO-MIR ERIMANY
(a 1026-d 1090)
MIRO o MIR, es dins d’aquesta família del
primer qui tenim noticia, l’any 1026, en aquesta data, hi figura amb la seva
esposa Ermengarda i ja estava casada la seva filla, per tant es molt possible
que Miro neixes envers l’any 1000. Miro va tenir al menys dos fills coneguts
PONTIO, amb el qual va signar molts documents i ERMENGARDA. L’últim document en
que hi figura es l’any 1090, es molt possible que Miro tingues un fill que
s’anomenes com ell, ja que el 31 de Maig
del 1092, hi ha un testament en que hi figura Arimany Mir espòs d’Ermenssenda i
amb els fills Bernat, Guillem, Dalmau, Ermessenda i Ermengarda. De totes
maneres aquestes ultimes dades no es poden donar com a valides ja que no s’ha
pogut afirmar aquest ultim lligam. (URG-7, pg. 208,209).
De MIRO, juntament amb la seva esposa, tenim
una sèrie de compra-vendes de terrenys i possessions en diversos comtats:
-El 28 de març de 1026
MIRO ERIMANY i la seva esposa
Ermengarda, venen a Guerau Borrell i a la seva muller ERMENGARDA(filla
dels anteriors) un alou a
Madrona(ampliat al capítol 2.3).
-El 9 de març del 1045 MIRO ERIMANY i la seva esposa Ermengarda, van comprar a Ermengarda un alou
a la vila d’Alàs, al comtat d’Urgell, al lloc dit Fontanelles, pel preu de dues
unces, que confesa haver rebut dels compradors (URG-5,
pg. 111,112).
-El 31 de març de 1051 MIRO
ERIMANY i la seva esposa Emengarda van
comprar a Emetruit dues peces de vinya situades a la vall d’Ursia i quatre a la
vila d’Alàs pel preu de cinc mancusos, (URG-6, pg. 23,24).
MIRO, amb el títol d’archilevita i
ardiaca, apareix com a marmessor i signa les actes i testaments de diferents
bisbes de la Seu
d’Urgell: Del bisbe Ermengol (1010-1035) 5 documents; del bisbe Eribau de
Cardona (1036-1040) 2 documents; del bisbe Guillem de Cerdanya (1041-1075) 13
documents (6 amb el seu fill) ; i del bisbe Bernat Guillem (1076-1092) 11 documents (3 amb el seu
fill).(veure relació a l’annex B) (CR-VI, pg. 84,85) (CR-XIII, pg. 45) (URG-4, pg.
164-166,177-181) (URG 5, pg.
63-66)(PACB. vol I. pg. 640-643)
(CDSG. pg. 243)
A finals del segle XI, MIRO
i el seu fill PONÇ, devien d’ésser feudataris dels castells de Sanaüja,
Guissona i Palou. Ens ho indiquen dos documents de l’1 de setembre de 1106 i de
l’1 de setembre del 1118, on surten relacionats amb la infeudació de dits
castells per Pere Ramon de Sanaüja de mans del Bisbe Ot d’Urgell, l’anterior
els tindria en les mateixes condicions què els havien tingut MIRO ERIMANY
i el seu fill PONÇ amb els bisbes Ermengol i Guillem Guifré, així
com algunes modificacions introduïdes en aquells convenis. ARIMANY
va rebre el castell de Sanaüja a la segona meitat del segle XI, de mans
de Ramon Folc. Cal mencionar que entre 1092 i 1095 hi ha un jurament de
fidelitat fet per Guisla i els seus fills Pere Ponç i Guerau Ponç pels castells
de Sanaüja i Guissona, (veure apartat 3.8) En Pere Ponç era cosí de GALCERAN
II, nebot i cosí respectivament de MIRO i PONÇ.. (CR, XXIV, pg. 412, 413,442) (URG-8, pg. 67,138,139).
(URG-9, pg. 67,138,139).(AVP pg. 182)
El 4 de juny del 1087 MIRÓ,
ardiaca, va fer testament. En ell nomena els seus marmessors, als quals dona
poder per a distribuir els seus bens mobles i immobles. Deixa a Santa Maria de la Seu els alous de Pujol,
castell de Florejacs i el d’Alàs. El de Florejacs el tindrà en vida el seu germà
GALCERAN I, i el d’Alàs el seu nebot PERE; aquest donarà cada any de cens cinc canades de vi a la canònica, a la
qual romandran íntegrament els dits alous desprès de llur mort. Aquest es
l’últim document que tenim de referència de la seva vida. (URG-7,
pg. 160,161). (CR- XXIV pg. 320, 477)
TESTAMENT DE MIRO
Cum homo dicitur mortalis quia casum
non valet confugi mortis et cum mille sint nocendi artes diabolo ut suis
suasionibus atque temptationibus hominem sui participem faciat in inferno,
oportet eum omni intencione ad hoc expergesci ut quanto ex hac vita securior
tanto ex futura sit sollicior. Quibuscumque etenim modis huius mundi vita
garatur tali utinam comtemplatione servetur ut in bonis operibus finiatur. ....
En l’anexe B, hi ha 23
documents en que MIRO signa com a testimoni
1.1.1 PONTIO-PONÇ
ERIMANY
(a 1043-d 1081)
Fill de MIRO ARIMANY tal com
ho indica una infeudació sobre el castell
de Solsona l’agost del 1057 en el que signen “...et ERIMAN MIR
et PONTIO filio suo ...”. (CR-
VI, pg. 83-85,238,239,272-274)
Es el 31 desembre de 1043,
on surt PONTIO per primer cop en un document, en concret, en una donació
d’Arnau Mir de Tost i Arsenda, de l’Espluga de Portaclusa, dins del terme de
St. Llorenç del Montsec, a Gekal Bonnessine. Signen PONÇ ERIMANY… . (RHVA.
pg. 143)
Entre 1042-69 Hi ha
unes donacions de bens de Santa Maria de la Seu per diversos nobles, entre
ells PONTIO. “….PONCIUS ERIMANNI tribuit tercios quos tenet in
Ceritania et sunt novem modii. …”(URG-
6, pg. 237,238).
PONÇ va signar com a
testimoni molts documents dels Bisbes de la Seu d’Urgell Guillem de
Cerdanya i de Bernat Guillem.
L’últim document on hi participa
PONÇ es el 2 d’abril de 1081, junt al seu pare MIRO. Es possible que moris
abans de l’any 1087, ja que no hi figura en el testament del seu pare. Aquest
document fa referència a una donació de
Ecard Miro a Sta. Maria de la Seu
d’un mas que te al comtat de Besalú. “Sig+num MIRONI ERIMANI.
Sig+num PONCII ERIMANI”. (URG-
7, pg. 83,84).
En l’anexe D, hi ha 9
documents en que PONTIO signa com a testimoni junt amb el seu pare MIRO, i en
l’anexe C, hi ha 2 documents en que PONTIO signa com a testimoni sol.
1.1.2 ERMENGARDA ERIMANY
(a 1026- d 1032/a 1081)
Filla de MIRO ERIMANY i Ermengarda, de
ella només tenim coneixement per dos documents de compra-venda de terrenys, en
els que hi figuren els seus pares.
Ermengarda va casar-se Guerau Borrell, i
es desconeix si van tenir descendència.
El 28 de març del 1026, els seus pares, li van
vendre a ella i al seu marit un alou:" l’alou que tenen
al Comtat d’Urgell, al terme de Madrona, al lloc de Miralles, amb el castellar de
Puig, la vila que hi hagué, a l’església de Sant Mamet, els alous que s’hi troben, i la canònica de
Madex, pel preu de tres-cents mancusos jafarins o l’aixovar". Aquesta
zona es troba al NE del terme municipal de Pinell de Solsonès. Aquest document
de venda es un dels més antics que es troben relacionats amb l’església de
Santa Maria de Sant Mamet.
El 27 de novembre de 1032 Guerau Borrell i
ERMENGARDA van vendre l’alou anterior a Guadall Ostec i a la seva muller Ava
pel preu de cinquanta unces d’or jafarí, tot explicant que l’alou havia
pervingut a Ermengarda dels seus pares. “et ad me
Ermengards de donatione patrem meum ERIMAN vel matre mea”. ....
Al igual del seu germà es
possible que moris abans de 1081, ja que tampoc figura al testament del seu
pare MIRO. (CR- XIII. pg.46)
(URG-11, pg. 360,361,368,369)
1.2 GUISAD ERIMANY
(a 1036-abril 1036)
La publicació sacramental del
testament el 16 setembre /novembre de 1036 es l’únic document que tenim de GUISAD, i l’únic que el relaciona
com a germà de MIRO
TESTAMENT DE GUISAD
Conditionis sacramentorum atque
hordinacione domno Rodulfo archipresbiter necnon et Senfredo iudice in
presentia Seniofred sacricusto et Mir Gerucio et Isarn sacer et aliorum bonorum
hominum qui ibidem aderant, testificant testes prolati quas proferunt homines
Eriman Mir et Gundebertus sacer et Oriol levita ad comprobanda helemosina et
voluntatem de homine nomine Wisado levita qui est condam. Et ...
Aquest testament esta jurat pels testimonis, sobre l’altar de l’església
de Santa Eulàlia de la seu d’Urgell en presencia del jutge Sendred, de Rudolf
arxiprest i altres bons homes. En ell disposava que els alous que tenia a
Urgell i Ausona fossin del seu germà MIRO ARIMANY així com també el de Sant
Esteve, el qual posseiria el fill que es fes clergue, i si no tingués fills
romandria a Santa Maria de la
Seu. La vinya major i la peça de terra que tenia a
“Lagunafort” havia d’ésser per a Adalbert sacerdot, el qual donaria anualment
dues lliures de cerca al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Desprès de la
seva mort la vinya restaria a Sant Sadurní, i la terra a Sant Pere de la Seu. Hi ha també un llegat
a Santa Maria de la Grassa
i a Sant Jordi d’Alàs. GUISAD havia mort el mes d’abril passat. (URG-5
pg. 34-36) (URG-8 pg. 135-137)
1.3 BERNAT ERIMANY
(a 30 de desembre de 1035(1033)-d 1098/1112)
Germà de GALCERAN , i espòs
Guilla com ens ho demostra un document del 25 de setembre de 1075. En
aquest, el vescomte Ponc I Guerau i el seu fill Guerau II, vescomte d’Àger
donen als esposos BERNAT ERIMANY i
Guilla i també al seu germà
GALCERAN I, un alou o heretat. Aquest alou va pertànyer a Ponç per
donació del senyor Arnau i la seva filla i esposa seva Letgarda, i a Guerau,
per la seva mare. Esta situat en el terme de Artesa prop del riu Sió, al lloc
anomenat Aglarill. I on els donadors es
retenien la meitat dels delmes i primícies. “quantum prelibate
afrontaciones includunt et isti termini ambiunt, sic donamus nos vobis ad te
BERNARDO ERIMANDI et uxori tue Guilla medietatem de predicta quadra et ad te
GAUCERANDO ERIMAN ipsa alia medietate de prenominata quadra ad vestrum proprium
alaudem, sicut terminavimus nos et termenare fecimus pretaxata quadram vobis
quoram positis”.
(HVA pg. 48)(RHVA pg.
204)(PACB pg. 1443,1444)
Amb tota seguretat es pot
afirmar que BERNAT i GUILLA son els pares de PERE PONÇ i ...... ,
aquesta relacio ens ve ratificada en un document de l’1 d’abril del 1100 en que
Guilla i el seu fill PERE PONÇ mencionen com a parent i antecesor seu a ARNAU
ERIMANY, germà de BERNAT (veure 1.4) . Al no continuar amb el cognom ERIMANY,
no s’ha inclos ni desenvolupat cap apartat amb els fills de Bernat.
PERE PONÇ es el conegut cosí,
que apareix als documents de GALCERAN II (veure 1.5.1), es va casar amb SANÇA i
va tenir tres fills ARNAU, PONÇ i GUILLEM. (URG-9 pg. 119-121) (URG-8 pg. 102,103)
El primer document on hi
figura BERNAT es del 30 de desembre de 1035(1033),
es una donació de la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al
monestir de Gerri dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, per l’anima
dels comtes antecessors, En aquest signa: “... .Sig+num
BERNARD ERIMAND; ... .” (MSMG
pg. 4,5)
Datat entre 1072-1075 trobem
un document en el qual hi ha un jurament de fidelitat entre el comte Ermengol
IV d’Urgell i el bisbe Guillem de la
Seu, on el primer es compromet al cobrament de les paries
dels musulmans de Saragossa i Lleida. En el document apareix BERNART ARIMANY
d’entre els testimonis. (URG- 6, pg. 242,243).
Entre el 1098-1112 El comte
Pere Ramon del Pallars Jussà, i altres nobles juren al Bisbe Ot de la Seu d’Urgell l’observança de
la pau i treva de Deu. Un d’aquestos nobles que la signen era BERNAT ARIMANY.
(URG- 8, pg. 110)
En l’annex F, hi ha set
documents en que BERNAT signa com a testimoni
1.4 ARNAU ERIMANY
(a 1042-d 1084)
El primer document en que
figura ARNAU es del 4 d’agost de 1042, i
en el que se’l relaciona amb el seu germà MIRO. En aquest, va rebre del seu
germà una vinya, obtinguda per canvi de terres amb la canònica de Santa Maria
feta pel seu germà ,en el qual els hi cedia un alou al terme de la Seu, a condició que els canonges lliuressin a ARNAU la mencionada
vinya al terme de la vila d’Alàs, i que MIRO els hi havia venut amb
anterioritat. ARNAU la posseiria en vida i després passaria a la canònica.
El 1047/1048 en un judici
ARNAU impugna una donació a la Canònica de Santa Maria de la Seu d’uns alous a Nocoló i a
Boixadera, i en un segon judici es va declarar que la possessió era per la
canònica i que ARNAU tenia que renunciar als drets que hi pogués tenir. (URG-5,
pg. 85,86,135,136).
L’1 d’abril del 1100, ARNAU figura en un document d’una donació de Pere Ponç i la seva mare Guilla a
Sta. Maria de la Seu
d’uns alous a Florejacs i Paretsaltes i una casa i vinyes a Pujol “ ... .Bono
animo spontaneaque voluntate ab integro donamus ad Sancte Marie canonicam hoc
iamdictum alodium quod nos iure succedendo ab antecessoribus nostris, scilicet
ARNALLO ERIMAN vel a matre nostra tenendo possidemus, ... “(URG- 8, pg. 102,103).
1.5 GALCERAN (I) ERIMANY
(a 1048-pa 1107)
GALCERAN I, Senyor, cavaller ,veguer (vicari)
senyorial d’Àger, castlà d’Àger, senyor de Montesquiu i Florejacs, i important
membre de la noblesa urgellesa, es un dels personatges de qui tenim més
documentació. Germà de MIRO, tal com ho demostra en el seu testament de 1087
(veure 2.1), i germà de BERNAT tal com ho demostra una donació el 25 de
setembre de 1075 (veure 2.5).
GALCERAN I va casar-se amb
VALENÇA de la qual va tenir tres fills GALCERAN, l’hereu a qui per no confondre
anomenem GALCERAN II, per diferenciar del pare, ja que consultades les fonts
bibliogràfiques en diversos casos els arriben a confondre, PERE i ARSENDA.
Del període d’Ermengol III i
IV, fins el 1072, apareixen feudataris del conqueridor Arnau Mir de Tost entre
d’altres, GALCERAN I. Aquest va ser home de confiança d’Arnau Mir de Tost, i va
formar part del grup de nobles parents, feudataris i amics especials que
testimoniaren moltes de les seves escriptures i va ser marmessors d’aquest i de
la seva muller en els respectius testaments amb dates de 10 d’agost de 1071 i 23 de maig de 1068; i
al qual va acompanyar en la reconquesta de la vall d’Àger (Noguera Alta) el
1048. Els
feudataris solien ser cavallers que lluitaven al costat dels nobles. Hi ha
molta bibliografia d’Arnau Mir que cita la relació familiar que hi hauria entre
aquest i GALCERAN I, encara que no hem pogut trobar en quin grau estaven
emparentats.(CR, VI ,pg. 83; XVII:pg.,36, 37, 38)(AMT pg. 29,
55)(ILE. Pg. 7).(RHVA pg. 95, 171)(URG pg. 7, 20)(GGCC ,Vol Segria,..., pg.
376)(CC pg. 211,232)(AAC pg. 68-71)
El primer document que en tenim referència
de GALCERAN I es datat del 21 de març de 1048. Aquest tracta d’una donació a
St. Pere d’Àger, per part d’Arnau Mir de Tost i Arsenda, de totes les esglésies
d’Àger i la Parroquial
de St. Vicens, les del terme de Fet, St. Llorens d’Ares, Bellmunt de la Ribagorça,
Montaspre, Claramunt. Hi afegeix l’Església de Sta. Maria del Pla amb unes
terres que li dona a Agulló. També promet el delme de la dominicatura de totes
les terres que conquereixi als àrabs de l Noguera Ribagorçana fins al riu
Cinca. Aquest document es signat
per Gauceran Erimany. (RHVA,
pg. 146)
D’Arnau Mir, GALCERAN va
rebre l’encàrrec el 15 de desembre de 1066
d’organitzar la posició del puig de Laudel (conegut com Montesquiu), en
el mateix sector del terme d’Àger, a dos quilometres de distancia. La seva
tasca era la construcció d’una torre i la colonització del sector, posant les
terres en conreu, tot contant amb la participació dels repobladors procedents
de la vall i del Pallars, sobretot d’homes d’Àger. Vint anys desprès, una alta
torre que dominava el poblat, ja estava construïda, i amb tota la seva quadra
(voc), passava al domini del monestir. En l’actualitat no queda cap resta. (RHVA pg. 79,107,109,170) (CPFC pg. 54,55,90,329,713,714) (AAC pg. 64)(CC pg.
232)(AMT pg.29)(GGCC pg. 376)
GALCERAN, va anar recollint
en vida nombroses propietats del les quals va ser senyor, castellà o feudatari:
-El Castell d’Ager:
GALCERAN I, va ser vicari/ veguer de dit castell i el deixa en el seu testament
al seu fill GALCERAN II. En el testament d’Arnau Mir de Tost de l’11 d’agost de
1071, va ser marmesor d’aquest i ja va signar amb dit carrec:
Gaucerandi Erimanni, “vicarii“ d’Àger... (RHVA”)
(AAC) (CR-XVII:pg.,36, 37, 38
-El Castell de Pedra:
Situat dins del terme d’Àger i del qual era feudatari, el rebé de mans del
vescomte Ponç Guerau I de Cabrera, d’aquest indret no queda cap resta.. (CR
XVII: pg.42)(RHVA pg. 204)
-El Castell de
Montesquiu: Dins del terme del Castell d’Àger, el va rebre en feu
d’Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda l’any 1066 i fins el 1086, que
passa a la canònica d’Àger. En l’actualitat no queda cap resta. (CR-
XVII: pg. 42)
-El Castell de Corça:
Situat al turó a l’extrem occidental de la vall d’Àger, l’any 1094 GALCERAN I,
feudatari del castell, el va deixar a PERE, fill seu. (CR- XVII,
pg. 142)
-La Torre de
Fontdepou: En el terme del castell de Cas, entre Balaguer i Àger, li va
ser atorgada per Arnau Mir de Tost en les afrontacions que es donen de la
quadra de Montesquiu, en el terme del castell de Cas i que daten del 1066. (CR-
XVII, pg. 144)
-Condomini de Vilamajor:
Es troba en un cim que domina els plans de Vilamajor. El 1112 Guillem Gilabert deixa a la seva muller en el
seu testament, un condomini en aquests plans, que havia rebut del seu senyor
GALCERAN I ARIMANY. (CR- XVII,
pg. 145)
-El Castell de Cas:
Esta situat en un dels extrems de la carena de la serra de Montclús. El 1094
GALCERAN detenia el feu de cas, de mans de l’abat d’Àger, també posseïa la
meitat de la parròquia amb els seus drets. (CR- XVII,
pg. 154)
-El Castell de Santa
Linya : En queden pocs vestigis. Només sabem que GALCERAN era
subfeudatari del castell i que el va llegar al seu fill PERE el 1094.
-El Castell de Tragó:
Situat sobre l’embassament de Santa Anna, només queden unes runes. El castell
va ser reconquerit pels àrabs, fet que es reflecteix en el testament de
GALCERAN I. Aquest va deixar el castell al seu fill PERE, si era reconquerit
pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera “si Deum
reddiderit domo Gerallo”, i
donava a Sant Pere d’Àger la meitat del delme del castell, que feu el vescomte
el 1091, a
la qual hi afegia GALCERAN I els seus propis drets. Sembla ser que un any
desprès, el castell va tornar a passar en mans cristianes. (CR-XVII,
pg. 399)(RHVA pg. 209)
-El Castell de Peralba:
En queden poques restes. Propietat de la família Meià, estava infeudat per
GALCERAN, vicari senyorial d’Ager, que el 1094 llegà al seu fill GALCERAN II.
(CR- XVII, pg. 470,471)
-El Castell de la Fabregada: El
1094 GALCERAN el va llegar al seu fill PERE,
però el 1107 VALENÇA, viuda del primer juntament amb el Castell de
Soriana el va llegar al fill GALCERAN II,
amb les seves terres i pertinences en propi alou, i posà la condició que en el
cas que no poguessin viure junts, la donadora el retindria la potestat durant
els anys de la seva vida i en cas de que GALCERAN II moris sense fills, els
castells havien de passar a PERE. GALCERAN II en el seu testament del 1110,
deixava el castella Santa Maria de la
Seu i a Santa Maria de Solsona, després de la mort de la seva
mare. (ampliat al capítol 3.8). ( CR- XVII, pg. 477)
-El Castell de Florejacs:
situat el nord-oest del terme. GALCERAN I, senyor i castlà Florejacs, deixà en
el seu testament del 1094 a
parts iguals als seus fills PERE i ARSENDA la meitat a cadascun del castell. No
es sap per quina raó el castell passà desprès a GALCERAN II ,germà dels
anteriors. (ampliat al capítol 3.8). (CR- XXIV pg. 320)(RHVA pg. 355)
-El Castell de
Camporrells: Està situat com a límit territorial de terme
d’Estpopanyà. GALCERAN I va ser el primer senyor d’aquest indret, el qual va
llegar el 1094, en el seu testament a GALCERAN II, assenyalant “... ut
habeat eum per manu abbatem Sancti Petri de Àger”. (CR- XXVI
pg. 238)
-El Castell de Penella: Està situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana
on avui es troba el pantà de Santa Anna. Com l’anterior castell, va ser donat en
herència al fill GALCERAN II. (CR- XXVI pg. 240)
-El Castell d’Estopanyà:
Esta situat damunt d’un turó en la serra de Roca Foradada, el 1094, en el seu
testament el va deixar a GALCERAN II. (ampliat al capítol 3.8) La seva importància va fer que la seva
tinença estigues regulada per tota una complicada xarxa de relacions feudals i
vasallatiques: 1.-Els comtes de Barcelona, 2.-Els vescomtes (Cabrera, vescomte
d’Àger) i 3.-Els castlans (El cavaller GALCERAN I ARIMANY I, i més tard els
Estopanyà). (CR- XVI: pg, 362)
-El Castell de Soriana
amb la força de Perpella: Esta situat al costat del poble
abandonat de Soriana, en una penya que domina un ampli paisatge i posició estratègica en la confluència del
Guart i el Noguera Ribagorçana. El castell va ser conquerit pel comte de
Barcelona Ramon Berenguer I. Aquest en el seu testament el 1076 el va deixar als seus fills i futurs
comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. El castell després
passà en propietat aloidal a GALCERAN I ARIMANY, cavaller Urgellés i
castellà d’Estopanya, que el deixa en
herència al seu fill GALCERAN II.(ampliat al capítol 3.8)..(CR-
XVI: pg. 364)
Un dels documents de més
importància en l’època i zona, i l’últim que en tenim de referència en vida de
GALCERAN I, es el seu testament datat
del 21 d’octubre 1094.
TESTAMENT DE GALCERAN
En aquest testament,
escolleix els seus marmessors, i deixa els castells d’Àger, Estopanya, Pedra,
Peralba, Soriana, Penelles I Camporrells al fill GALCERAN II, la meitat del
castell de Florejacs a la seva filla ARSENDA, i l’altre meitat al fill PERE,
juntament amb el castell de Fabregada, Santa Linya, Tragó, Cas i Corça, i la
meitat de l’alou de Montmagastre. L’altre meitat la dona a l’església de Sant
Miquel del mateix lloc. A l’església de la Seu li llega els drets que te al castell de
Paretsaltes , i a santa Maria de Florejacs l’alou de Ramon Orus. A Sant Pere
d’Àger “seniori meo”, on vol ser enterrat, li fa donació de la quadra de
Montesquiu, prop del castell de Cas, i de l’alou de Casserres (del castell) i
disposa que una part del preu de venda dels seus bens mobles sigui destinat a
l’acabament del campanar de l’església i al pont de la Noguera(creiem que es el
de Noguera Pallaresa, al estret de Terradets).
En el testament, també hi llega la seva part de pa i vi en tots els
llocs de la seva potestat “ad
consumandum clocarium Sancti Petri de Àger” i una mula “ad opus clocarii”. (CR- XVII: pg.116,) (URG-8 pg. 44-46)
Sant Pere d’Ager i els
ARIMANY van tenir sempre un lligam molt fort. Tant GALCERAN I en el seu testament del 1094 com
el seu fill GALCERAN II en el seu del 27
d’abril del 1110, manen que el seus cossos siguin enterrats en Sant Pere d’Ager
“... ad sanctum Petrum, ubi corpusculum meum reponetur...”
En el testament de Galceran
es reflecteixen dues tendències pròpies
de mitjans del S. XI referents a herència. La primera es el canvi en la
distinció dels fills a l’hora de repartir-la. Si anys enrera, no es distingien
els fills a l’hora de fer el repartiment, ara, s’observa una tendència a
afavorir-ne un mitjançant “immelioratio”, GALCERAN II es veié molt més beneficiat que
els altres fills, PERE i ARSENDA, encara que en el seu testament no usà la
formula “facio melioracionem de ...”. Una altre característica es la disposició
de respectar la tutela dels fills menors sovint aquest càrrec era designat als
vescomtes, com així va disposar GALCERAN pels seus fills per que romanguessin “in baiulia” de Sant Pere d’Àger i dels vescomtes Guerau
i Estefania. (CR.
VII:pag,82,)
En l’annex E, hi ha 19
documents en que GALCERAN I signa com a testimoni
1.5.1 GALCERAN (II) ERIMANY
(d.21octubre 1080- pd. setembre 1110)
Fill de GALCERAN I i Valença,
va ser l’hereu de la família si menys no, el mes beneficiat en el testament del
seu pare l’any 1094. En aquest any,
encara no havia assolit la majoria d’edat, i en aquesta època
s’aconseguia la majoria d’edat als 14
anys, aixi doncs la data de naixement la podríem fixar desprès de 1080.
Va casar-se amb JORDANA, amb la qual no va tenir descendència.
Senyor de Fabregada i Soriana
, va rebre va rebre del seu pare, entre d’altres els castells de: Estopanyà,
Pedra, Peralba, Soriana, Penelles i Camporrels,
GALCERAN I va ser el primer
senyor de dits castells.
GALCERAN II en rebre els
castells, era menor d’edat i per això els van tenir en batllia diversos personatges fins que aquest
fos major d’edat, com el castell d’Estopanyà que el tindria Ramon Berenguer
d’Àger amb la meitat dels esplets que sortissin dels dominis senyorials,
respectant el feu de Berenguer Mir d’Estopanya, que tenia el dit castell per a
ell. Aquest últim també tindria en
batllia el castell de Soriana amb la força de Perpella, encara que la seva mare Valença, en conservà
l’usdefruit. (CR- XVI, pag 362,364)
Valença l’1 d’octubre de
l’any 1107 va donar al seu fill GALCERAN II, els castells de Soriana i
Fabregada amb els seus termes i les seves pertinences, però amb les clàusules següents: si no podien
viure junts, en retindria la tinença; i si moris sense fills legítims passarien al seu germà, PERE (Pere Galceran).
(CR- XVI, pag 362,363)(URG-9 pag 74)
TESTAMENT DE VALENÇA
Ut ita valeat donatio sicut et emcio.
Donacio vero qui per voluntate facta fuerit talem qualem plenam et firmam abeat
roborem. Igitur in Dei nomine, ego Valenza facio tibi carta donationis per meam
bonam voluntatem de meis castris de Zurriana sive de Fabregadata ad te Gauzeran
filio meo ad tuum proprium alaude cum illarum terminis et cum omnibus suis
pertinencis earum ab integrum. In tali vero conventu ut si non potuimus
concordare ut stemus insimul, que ego teneam isto kastros supra scriptos in
vita mea et post obitum meum remaneat ad te Gauzeran, sicut supra scriptum est.
Et si obierit Gauzeran sine filio de legitimo coniugio remaneat a Pere Gauzeran
ista omnia supra scripta; et sic dono tibi hoc ut ego non poteam mutare meam
voluntatem. Hactum est hoc. Quod si ego donator aut ullusque omo vel femina qui
ista in duplo componat tibi in vinculo cum omni in sua melioratione, et in
antea ista carta firma et stabilis permaneat modo vel omnique tempore et non
sit disrupta. Facta ista carta kalendas octuber, anno .xxxxº. octavo regnante
Philipo rege. Sig+num Valenza, qui ista carta iussit scribere et testes firmare
rogavit. Sig+num Berenguer Mir. Sig+num Arnald Mir. Sig+num Ponz Ug. Sig+num Guilelm
Ramon, isti sunt testes visores et auditores. Isarnus sacer rogatus scripsit et
sub die et anno quo supra.
El 1109, Galceran va signar
un conveni amb l’abat Pere Guillem de Sant Pere d’Ager, per el qual aquest infeudaba
al primer, el castell de Cas, però retenint-se els serveis d’host i cavalcada.
GALCERAN l’any 1110 va
infeudar el castell de Corça de mans de l’abat Guillem, regent de l’abadia
d’Àger , amb la meitat de la parròquia i un terç dels seus drets. Es desconeix
per que va anar a para en mans d’aquest quan el seu pare GALCERAN I el va
deixar al seu germà PERE. (CR- XVII: pg. 142)
GALCERAN II, va testar el 27
d’abril del 1110, abans d’anar de creuada contra els musulmans, i va nomenar
els seus marmessors d’entre ells el bisbe Ot de la Seu i seva dona JORDANA.
Aquesta rep tots els alous i feus , llevat el de Soriana
, que l’havia de retenir la seva mare i que un cop morta aquest alou havia de
passar a Sant Pere d’Àger, per tal que els canonges hi fessin cantar al bisbe
anualment una missa per la seva ànima i els altres com un alou a Florejacs, un
condomini al castell de Bellmont i una altra prop del coll d’Ares per redimir
captius, i el de la Fabregada que el deixà a
Santa Maria de la Seu
i a Santa Maria de Solsona, també després de la mort de la seva mare. No consta
el compliment d’aquestes disposicions finals, i sembla lògic per que anava en
contra de la clàusula abans esmentada i del costum jurídic segons el qual els
bens patrimonials revertien al tronc familiar en aquest cas.
Galceran en el seu
testament al igual que el seu pare, va manar que el seu cos fos enterrat a Sant
Pere d’Àger “ad Sanctum Petrum, ubi corpusculum meum reponetur” . Aquesta disposició era molt normal en l’època, i així consta en molts
testaments on es manava que l’enterrament del cos fos en Sant Pere d’Ager.
Normalment el lloc exacte era en la galilea, nom que es donava al cementiri
situat davant de la porta de l’abadia. (CR. XVI pg.
362,364) (CR. XVII pg. 477) (URG 9 pg. 87,88) (AAC
pg. 90) (RHVA pg.
201)
TESTAMENT DE GALCERAN II
In Xpisti
nomine et individue Trinitatis. Dum fragilitas iaceo in lectulo meo in
agritudine mea nimium adhuc plena memoria, reminiscens in latitudine peccaminum
pertimesco diem mortis mee et penas inferni, et ideo comendo vobis ego
Gaucerandi et mitto manimessores mei domnus Bernardus Berengarius et Poncius
Dalmacii et domno Berenguer Miro et domno Oto et mulier mea domna Iordana mea
helemosina permanebit testamentum, ut de hanc egritudinem si mortus fuero,
taliter dividere et donare faciatis omnem facultatem meam, tam mobilem quam
imobilem, sicut in huc testamentum subterius inventéis scribtum. In primis ante
quam dividatis siant ........
No obstant el testament de
GALCERAN II no es l’últim document que es te d’aquest , ja que el 18 de
setembre de 1110 n’hi ha un que narra l’alliberament en ésser pres. GALCERAN
II, va ser pres a la ciutat de Lleida, en la creuada contra els sarraïns i Pere
Ponç, el seu cosí i a les hores senyor dels veïns castells de Palou i les
Sitges, li va prestar 200 sous per pagar el seu rescat. GALCERAN II va haver
d’empenyorar tot el que tenia “in
castro Floregacs” . Aquest devia ser alliberat en pagar el seu recat,
ja que en el seu testament, fa observar que el castell de Florejacs el va
comprar al seu cosí Pere Ponç amb dret a poder-ho adquirir si vol redimir-lo
del preu es donaren dos cents sous al cosí, i la resta s’usaria per redimir
captius. (CR- XXIV pg. 320)
(URG- 9 pg. 96,97) (AAC pg. 90)
GALCERAN II, va morir jove,
sent menor d’edat, i sense descendència directa, possiblement poc desprès
d’ésser alliberat, degut al seu mal estat de salut l’any 1110.
(CR- XXIV pg. 320) (CR- XVI pg. 362)
1.5.2 PERE (PERE GALCERAN) ERIMANY
(a.4 juliol
1087- d. 1107)
Fill de GALCERAN I i de Valença. El més
probable es que fos clergue.
El primer document que surt, es datat de 4
de juliol de 1087, quan va rebre del seu oncle MIRO ERIMANY, els alous d’Alàs per
que els tingues en vida, desprès passarien a la canònica de Sta. Maria de la Seu.
Set anys desprès figura en el testament del
seu pare, i rep a partir en dues meitats el castell de Florejacs, juntament amb
els castells de Fabregada, Santa Linya, Tragó, Cas i Corça, i la meitat de
l’alou de Montmagastre.(veure 2.7)
L’ultima referència que tenim
de PERE es l’any 1107, en el testament de la seva mare Valença.(veure 2.8).
Desprès ja no tenim cap més noticia.
1.5.3 ARSENDA ERIMANY
(a. 21octubre 1094-d. 21octubre 1094 )
Filla de GALCERAN I i
Valença, l’únic document on hi figura es en el testament del seu pare de l’any
1094, en el que ella rebia la meitat del castell de Florejacs. Possiblement
moris abans de l’any 1107, ja que no hi figura en el testament de la seva mare.
(URG-8 pg. 44-46)
2.-
DIVERSOS ARIMANY
(amb
nom o relacionats amb algun familiar o població)
2.1 ERIMANY, fill d’ATO
(a 16 d’Abril 1043/49-d 16 d’Abril 1043/49)
El 16 d’Abril de 1043/49, El
comte Bernat i la seva mare Estefania, fan una donació al monestir de Lavaix
d’un alou comtal a Viu de Llevata, per l’ànima del Comte Guillem II del Pallars
Sobirà. “... .
Sig+num ERIMANDO, filio Ato.”. (CL
pg. 75)
2.2 ERIMANY GARCIA
(a juliol 1056-d juliol 1056 )
El juliol de 1056, signa una convinença
de Ramon V i Valença, comtes del Pallars Jussà, per la qual aquestos
comprometien a no demar la potestat del castell d’Orcan als esposos Ramon Miró
i Valença. “ visores et auditores, ... , et ERIMAN
GARSIA et...” (PACB vol I, pg. 879,880)
2.3 ERIMANY
RADOLF de Castelset
(a 1055/92-d 1066/98 )
Signa en tres documents, no
gaire be datats, i tots ells relacionats amb el comte de Pallars Jussà, Ramon V
i la seva esposa Valença. L’única dada que sabem es que és de Castelset, ja que
així signa un dels escrits.
El 1066/1092, signa uns
greuges que Ramon V, presenta a Ermengol IV, Comte d’Urgell.” Sunt
autem predictos hostaticos: ..., ERIMAN RADOLF” (PACB vol III pg. 1493,1494)
El 1055/1098, signa una
convinença de Ramon V i Valença, on cedeixen a Pere Roger, Pere Ramon i Miro
Garreta, la meitat del castell de Calassanç i una quarta part a cadascun d’ells
dels castells de Sant Esteve de Llitera i Tamarit. “. ...Si+gnum ERIMAN RAOLF de
Castelset. ... . Isti sunt testes.”(PACB vol III
pg. 1504,1505)
L’abril de 1061/1098 signa
una convinença entre els germans Dodó, Baró d’Eroles i Oliver, i Ramon V i la
seva esposa Valença, per la qual els primers posen el seu alou sota la
protecció dels segons i a més els concedeixen diverses rendes sobre aquest. “Sig+num
Eriman Radolf. ...”(PACB vol III pg.
1509)
2.4 GILBER ERIMAN
(a 1153-d 1153 )
Figura en el document on
Pere Ramon d’Erill (publicat a Lacera pel comte Arnau Mir del Pallars Jussà)
deixà al monestir de Lavaix, la vila de Sant Sadurní amb els seus drets, una
jornada d’alou a Alfarràs, i lloc per a fer-hi un molí, els albergs i serveis
que havia de rebre en honor de Santa Maria, i quatre homes amb les seves
pertinences. “...; dono et ad predictum locum .IIIIºr. homines
ineditorª totis suis pertinentiis, scilicet, GILBER ERIMAN et ... .” (CL pg. 102,103)
2.5 GUILLEM ERIMANY
(a 15 juny
1065-d 15 juny 1065 )
El 15 de juny de 1065, signa
una venda i permuta de terres d’Ermengol Ebrí i la seva muller Bel·liarda a
Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, de la meitat de la torre de Dela i els
seus alous i la cinquena part de l’altra meitat i els seus alous, situada al
comtat de Barcelona, al Penedès, al terme del castell d’Olèrdola, pel preu de
770 mancusos, i a canvi d’altres alous. “S+ Guillelmus
Erimanni” .(PACB
vol III,. pg. 115 4,1155)
2.6 RAMON ERIMANY
(a. març 1053-d. 8 novembre1079)
De RAMON, tenim 6 documents en que signa
unes vegades com a REMON i altres com a REIMUNDI. Totes ells però, son
documents en els que fa referència a actes que va realitzar el comte de Pallars
Jussà Ramon V.
El primer document en que
apareix RAMON, data del març de 1053. Aquest document te un d’idèntic amb la
mateixa data i text, però en que varien els testimonis, encara que Ramon, surt
en tots dos signen. El document fa referència a una venda. En ella Ramon V,
comte de Pallars Jussà, ven als esposos Bernat i Ermessenda l’església de Sant
Genís, que esta situada al comtat de Pallars, pel preu de vint-i-tres unces
d’or. “ ... et Remon Eriman, ... auditores et visores
fuerunt. “(PACB vol II pg. 801-803)
Amb data de 2 de setembre de 1055,
va signar tres documents de Ramon V als esposos Arnau Mir de Tost i Arsenda, i
la seva filla Valença, i futura esposa de Ramon V. El primer un empenyorament
dels castells d’Areny, Montanya, Mur i Llimiana, com a garantia del dot de
Valença. El segon, la dotació esponsalícia de Ramon V, en el que dona a la seva
esposa Valença la dècima de tots els seus béns. El tercer i últim un altre
dotació esponsalícia pel qual Ramon V, lliura als pares de Valença, el castell
i la vila de Llimiana i els castells de Mur, Orcau i Besturs, a canvi de dotze
mil sous equivalents a dues-centes quaranta unces d’or, i que corresponen a la
dot de Valença. “ ... .[Sig]+ num Remundi Erimanni. ...” (RHVA) (PACB vol II pg.
857-862)
El 12 de novembre de 1071,
RAMON signa un acte en que Bertran posa sota la protecció de Ramon V i Valença,
i dels seus fills, els castells de Miralles i Castellvell de Bellera i la vila
de Torre de Tamúrcia, a canvi els
concedeix cada any 100 fogasses, tres porcs, 8 sesters de vi i ordi i civada
per a 60 cavalls.”... , Sig+num Remon Eriman, ... “ (PACB vol III pg. 1389, 1390)
L’últim document en que tenim referència
de RAMON es datat del 8 novembre 1079. En ell el comte Ramon V i la seva muller
Valença doten a Santa Maria de Tremp d’uns terrenys. (URG-7 pg. 64-66)
En l’anexe G hi ha tres
documents del comte Ramon IV de Pallars Jussà i la seva muller Valença, en que
RAMON signa com a testimoni.
2.7 RODLÀ ERIMAN
(a 21 març 1076-d 21 març 1076 )
El 21 de març de 1076, signa
una donació del comte Artau I del Pallars Sobirà al monestir de Bellera de la
parròquia de sant Tirs, i la parròquia que els homes de Sentis treballen al
terme del castell de Sas. “... . Sig+ num Rodlan Eriman. ...”(CL pg. 82)
3.-
DIVERSOS DOCUMENTS SOBRE ELS
ARIMANY
El levita Eldovi, el 2 de juny del 1012 en
el seu testament, el 24 d’abril del 1014 en la publicació sacramental d’aquest,
i el 16 d’octubre del 1030 en la convalidació i confirmació del testament,
deixa una sèrie d’alous. El de Sant Esteve del Pont, a Sta. Maria de la Seu, els d’Ursià (Cerc) i
Cabrisac a Eribert, i els que te a Vilanova, Clopedera, Alàs i l’Oliva, comtat
d’Urgell, i els d’Osona i Berguedà a la muller i fills, que desprès de la seva
mort els tindran en les mateixes condicions ARIMANY(ERIMANNO), Guisad i Emma. (URG-4, pg. 37 38,45-47, 143-145)(STCA. pg. 255,256,264-266)
El 7 de desembre de 1024
Signa ERIMANDUS una donació dels comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i
Estefania, al monestir de Lavaix de la vila d’Abella, prop del castell d’Adons,
amb els delmes.”...ERIMANDUS visor fuit,...” (CL pg. 72,73)
El 4 d’abril del 1048, una donació del comte
Ermengol III d’Urgell acompanyat de molts nobles, a Santa Maria de la Seu de les paries que rep dels
musulmans d’Espanya..., signa ARIMANY(ERIMAN). (URG 5, pag
137,138)
El 1082-1088, Figura un
ERIMANY, home del castell d’Enviny, en un judici comtal presidit pel comte
Artau II, el seu germà Ot i d’altres, al
castell d’Enviny, per una venda fraudulenta d’unes vinyes. “... et
alii qui erant ibi, ... , ERIMANNUS, ... , et alii multi videntes et audientes
hec. (MSMG pg. 30,31)
El 14 de gener de 1098/9,figura i signa en un document ERIMANNI. En ell,
els comtes del Pallars Jussà, Ramon IV i València, amb el seu fill Pere, donen
al monestir de Lavaix les esglésies de Castissent. “... . Sig+num
ERIMANNI, qui sumus donatores et confirmatores huius superius scripte donacions.” (CL pg. 90,91,148,149)
En l’anexe A, hi ha 6documents en que hi
figures varis ERIMAN que signen com a testimonis, i que no se’ls ha pogut
associar a ningun personatge en concret.
4.- TERRES D’
ARIMANY
4.1 ENDERROCADES
Segles XI-XII. Capbreu de les vinyes i dels alous que ERIMÀ posseïa al lloc dit Enderrocades
i altres indrets..
Breve de ipsas
vineas de ERIMAN qui habui in ipsas pecias Esderrochades in .IIIIo. locus, et
ad ipsas pecias condirectas abuit in locum unum, et ad ipsa vinea cominale
habuit in locum.I., subtus ipsa closa abuit in locum .I., et ad ipsa coma abuit
in locum .I.,ad ipsos cannamares abuit in locum .I., ad ipsa coma abuit in
locum .I., qui mihi advenit per comparacione de Guifred Agila, ad ipsos
pardinales abuit in .Iios. locos, subtus ipsa plana de Sancti Michaeleis abuit
in duos locos, quod mihi advenit de Guifred Agila, prope ipsa via qui venit de
Sancti Michaeleis abuit in locum .I., ad ipsa trilla subirana de Ssancti
Stephani abuit in duos locos, qui mihi advenit per comparacione de Guifred
Agila, et de ipsa mea hereditate abuit in ipsa trilla subirana in .IIos. locos,
in ipsa trilla prope ipso soler abuit in .IIIbus. locis, et in alio loco abuit
ipsa trilla, qui mihi advenit de
Ermengards, ad ipsa trilla ad ipsos molinos abuit in .III. locis, et ad
ipsa vinea de Remon abuit in locum .I., et de ipsa hereditate abuit in locum
.I., adipsa vinea de Remon de Baltimano in .II. locos in Gratalobs abuit
medietatem de .I. vinea, ad ipsas vineas de Sancti Laurencii abuit in .II.
locos. Breve de ipso alaude de Eriman et sunt ad ipsas fexas in .III. locis,
qui mihi advenit de Guifred Agila, ipsa mea hereditate in Malmorta, qui fuit de
Guifred Agila, in locum .I., ad Torel in locum .I., ad ipsa trilla de Sancti
Stephani in .II. locos, qui fuit Guifred Agila, et de ipsa mea ereditate in
locum .I., ad ipsos cannamares ad ipsas fossas abuit in locos .II., qui fuit de
Guifred Agila et de mea ereditate similiter.
(URG- 9, pg. 178,179).
4.2 SANT ESTEVE D’ALAS - comtat
d’urgell – lloc fontanelles
1010, 6 de novembre la publicació sacramental del bisbe Sal·la de la Seu, senyala: “... .Et
iusit dare a sancta Maria Sedis Orgelensis pro carta ipso suo alode qui est in
Oriols, quod ille emit de ARIMAN, et alium alode que abuit in Alas, similiter
quantum ibidem abuit vel ereditare debuit pro qualicumque voce. ...”. (URG 3, pg. 144-146)
1058,14 de juny. En testamentaria d’una terra al comtat
d’Urgell, terme de Sant Esteve d’Alàs, marca com a límit d’aquesta peça la
d’ARIMANY “ ...et de .III. in ipsa trilla de ARIMANY...” (URG 6, pg. 83,84).
4.3 LAGUNA FORT
1020, 22 de febrer La comtessa
Ermessenda de Barcelona en una donació a la casa de Sant Sadurní de Tavèrnoles
d’un alou al lloc dit Laguna fort, marca com a límits d’aquesta: “...Et
affrontat predictum alaudem de una parte in fulmine Valerie et in monte Charchar,
de duabus parte in terra de ERIMAN...” (URG-12 pg. 114,115) (PACB vol
I, pg. 444,445)
1054, 31 de
desembre. En una venda d’una terra de la comunitat de Sant Sadurní
de Tavèrnoles al lloc dit Laguna furt, , marca com a límits d’aquesta:”
... de .III. part
in terra de ERIMAN. ...” (URG-12 pg.
144,145)
4.4 MARUNYA - comtat de
barcelona
1066, 29 de gener Marca els llimits d’una terra que ven Guadamir, fill de Maïr, i la seva
muller Bonadora a Bel·lid, jueu, d’una mujada de vinya situada al territori de
Barcelona, al terme de Marunyà, al preu de 14 mancusos. “... de meridie in terra de Guifredo
(clerico) et de ERIMANNO, eius fratTre,...” (PACB pg. 1179,1180)
4.5 altres
1058, 14 juny. Llimits d’un tros..et de .III. in ipsa trilla de
Eriman et.(URG-6)
(S. XIII)
1.-
DIVERSOS DOCUMENTS SOBRE ELS
ARIMANY
El 29 de Setembre del 1230, en un document
incomplet, apareix FERRARIUS de ARMENTERS ARIMAN. “Johannes de Ribas
de Corco fid < > et Arnaldus de Podiolo de Avellana, ..., Ferrarius de
Armenters Ariman. (MPACF vol I
pg. 70,71)
El 25 de desembre de 1231, Eriman signa un
debitori. “ Ferrarius de Para debeo tibi Petro oliver C. De
duplo. Termino de Carnibus Ablatis Quadragesime. Fideiussores : Eriman,
Berengarium de Vives” (MPACF, vol II, pg. 520)
Del 13 de desembre de 1250, en diversos
testaments Osonencs, hi figura el de PERE ARIMANY i que es troba a l’arxiu de la Cúria Fumada
de Vic.
(S. XIV)
1.- DIVERSOS ARIMANY
1.1 ERIMANY
d’eroles
ERIMANY d’EROLES fou un dels frares-guerrers que varen crear la Reial Ordre de Cavalleria de Nostra Senyora Santa Maria de Montesa (Branca de l’Ordre de Calatrava). L'acte de la fundació de l’Ordre es va celebrar en el Palau Reial de
Barcelona.
A aquesta primera comunitat
li foren concedits els bens de les Ordes del Temple i de l’Hospital del Regne
de València. La majoria de frares i cavallers de la comunitat eren de
procedència Pallaresa, com ERIMAN, i dels membres mes importants de l’Orde cal
destacar el fill i el germà del Rei Jaume II, l’infant Jaume i Don Ferran Pérez
respectivament.
En el mateix dia de la fundació de Montesa,
el primer Mestre fr. Guillem d’Erill,
amb problemes de salut, va nomenar ERIMANY d’EROLES com a Clauer de l’Orde.
D’aquesta manera el veiem actuar el mes d’agost del mateix any rebent homenatge
dels pobles, en nom de dit Mestre així
com cobrant les primeres rendes que van rebre els Montesians.
La
presa de possessió efectiva de tots els bens per la nova ordre es va dur a
terme a l’Església de Sant Mateu el 31 d'Agost de 1.319 prenent possessió Fra
Eriman de Eroles com apoderat del Mestre Guillem de Erill.
La primera renda va ser el
cobrament de l’arrendament de Sueca el 10 de setembre de 1319 de mans d’Arnau
Coll, el qual va pagar 1000 sous de la paga de setembre. L’octubre del mateix
any i en una carta d’ ERIMANY d’EROLES convoca als arrendataris de la Batllia de Cervera, Simó
Negre i Aparici Sadaho, ciutadans de Tortosa, perquè li presentessin els
documents dels Hospitalers que testificaven el seu arrendament i els hi
notifica que li havien de pagar la terça de setembre.
L’orde de Montesa en la seva
piràmide jeràrquica inicial es va organitzar en : Mestre, Comanador Major,
Clauer, Sots Comanador del Convent, Sotsclauer, Comanadors, Companyons i, en
una altra jerarquia, els membres clergues de l’orde. Tot aixi, en l’inici de
l’Orde, encara que ERIMANY d’EROLES, fos Clauer, va fer les funcions de Mestre
degut a la malaltia d’aquest, com ja em mencionat abans. La funcio del Clauer
era en principi la de la distribució i manteniment de les persones que residien
en el Convent.
Fr. ERIMANY d’EROLES, va ser
el primer Clauer de l’Orde, càrrec que va desenvolupar fins el 18 de gener de
1320. Ja, el 4 de maig de 1321, figura amb un altre títol: Comanador de Cervera
no mes enllà del 9 de novembre de 1322, quan va rebre el títol d’aquesta
batllia el Clauer fr. Guillem Cerdà. (CC pag 1300 i 1368)(@ -3)
1.2 ARNAU ERIMANY
El 9 de novembre de 1345,
ARNAU ERIMANY, jutge ordinari del comtat de Pallars, figura en una resolució
feta per el comte Ramon Roger II, senyor de Cervelló per uns litigis entre els
abats de Gerri i els comtes de Pallars. En Aquesta resolució, el comte promet
als habitants del lloc i als seus síndics i procuradors de observar i respectar
els pactes i convenis. “, ... ARNALLI ERIMAN judicis ordinarii comitatus
predicti, moderando acapita in locis de sobre Gerre qui sunt monasteri prefati
in quibus nos consuevimus recipere acapita. ... .”(MSMG
pg. 237-239)
1.3 aRIMANY de camporrells
En aquest mateix segle al 1390,
apareix ARIMANY DE CAMPORRELLS com a
castlà del castell de Santueri a Felanitx (Mallorca).
El 5 d'octubre de 1395 Arimany de
Camporrells, castellà de Santueri, es queixa de les ingerències del batle de
Felanitx.
(DCVB Tom I, pag 861)
2.- MASIA
ARIMANY
El 1351 en el “Capbreu de les alouetats”, hi
figuren els masos pertanyents a la parròquia de l’Esquirol (Sta. Maria de
Corcó- Osona), on hi ha censat el MAS ARIMANY, (v. estudi monogràfic) (AVP
pg. ) (DRMC pg. 221, 212, 216, 461, 462)
2.1 pere aRIMANY
El 1375 , PERE ARIMANY,
propietari del mas ARIMANY, va adquirir el Mas Cases i Mas Molera els quals els
va derruir i adjuntar al mas principal. (v. estudi monogràfic)
(S. XV)
1.- EL FOGATGE DE 1497
En el fogatge (cens on hi figuren els
noms dels caps de família) de 1497 dintre del terme del Cabrerès, que inclou
d’entre varis termes el de Sta Maria de Corco, trobem l’inscripció de PERE
ARMAY. Hi han moltes possibilitats que aquest fos inscrit incorrectament, ja
que com veurem al fogatge de 1553, figura al mateix terme PERE ARIMANY.
En el mateix fogatge i en el terme de Sant
Pere de Roda, parròquia de Sant Miquel de la Guardia, hi figura PERE ANDREU ARMAY, en aquest
podria donar-se el mateix fet que l’anterior. (F14 pg.
257)
2.- DIVERSOS DOCUMENTS
SOBRE ELS ARIMANY
A l’esglesia de Santa Maria de Corcó, hi ha al
s.XV beneficis (donacions freqüents en
l’edat mitjana) destinats als dos altars de la parròquia, un d’ells es el de Sant
Miquel, que foren establert en l’escrivania de St. Martí de Sescorts el 1377, i
instituït per PERE ARIMANY i altres. (CRCM pg. 28, 119, 120)
(S. XVI)
1.- EL FOGATGE DE 1553
En el fogatge de 1553 de l’arxiu
de la corona d’Aragó, apareixen tres
ARIMANY a on es ara l’actual comarca d’Osona, com a habitants de diverses
poblacions: JOAN ARIMANY de St. Jolia de Cabrera i PERE ARIMANY de Sta. Maria
de Corcó, amb data de 11 d’octubre de 1553; i FRANCESCH ARIMANY de Moyà, amb
data de 13 d’octubre de 1553. (F15 pg. 452,486,487)
(S. XVII)
1.- DIVERSOS DOCUMENTS SOBRE
ELS ARIMANY
Apareix
JOAN ARIMANY com a notari de
Rupit entre 1650 i 1651. (CPDG pg. 79) (CANV pg. 80)
El 1632 a Torelló (Osona) en el
diari de Joan Guardia , figura un deute que tenia amb ell un tal RAMON ARIMANY “debia 2 lliures
i 4 sous de una girada que an Metja de Vich m’i à feta”. En l’unitat de compte, 1 lliura= 12 sous=
240 diners. (GVPC pg. 34)
En el manual de 1641 del
notari de Vic, Joan Francesc Torrellebreta, hi ha 1 document l’11 de Juliol, en
que hi figura GASPAR JOAN ARIMANY (“sartor
Vici residens”), com a
testimoni d’un reconeixement de deute de Segismon Arcarons a Segismon Nadal. (MJFT
pg.237)
1.1
JOAN aRIMANY
bracer,(
)
En el manual de 1641 del
notari de Vic, Joan Francesc Torrellebreta, hi ha 3 documents en que hi figura
JOAN ARIMANY:
El 18 de Març de 1641,
Damiana Banyeres, viuda de Bernat Banyeres, bracer de la parròquia de Santa
Maria de Corcó, en correspondència dels molts serveis que li han fet, dóna a
JOAN ARIMANY i la seva esposa JOANA BANYERES, gendre i filla respectius d’ella,
un censal mort ja creat de pensió anual de 30 sous i preu de 30 lliures que
Bernat Sorribes, pastor d’ovelles de la parròquia de santa Maria de Corcó, li
paga cada any. (MJFT pg.65-67)
El 25 d’Abril de 1641, en un primer
document, Damiana Banyeres, i JOAN ARIMANY, bracer de Santa Maria de Corcó,
reconeixen deure a Salvador Bertrana, rector del mateix lloc, 1 lliura, 16 sous
pel preu d’una quartera de forment que li han comprat.
En el segon document del mateix dia,
Damiana i JOAN ARIMANY, firmen àpoca de l’esmentada quartera. (MJFT pg.110-112)
1.2
pau aRIMANY
prevere beneficiat de Vic ( )
Germa i oncle de GABRIELA ARIMANY i ELISABET
JOANA FORNS ARIMANY
En el manual de 1641 del notari de Vic,
Joan Francesc Torrellebreta, hi ha 3 documents en que hi figura PAU ARIMANY:
El 8 de Juny de 1641, hi figura PAU
ARIMANY en un reconeixement d’un deute entre Miquel Casasses i Elisabet Joana
Forns, en aquest hi diu “... .Modus
vero solutionis dictarum centum librarum talis fuit et est quoniam eas habui et
recepi numerando presentia per manus reverendi domini PAULI ARIMANY presbiteri
in sede Vicense benefficiati avunculi vestri. ...” (MJFT
pg.175)
El 19 de setembre de 1641, hi figura PAU
ARIMANY en un reconeixement d’un deute entre Joan Pau Gelabert i Elisabet Joana Forns, en aquest hi diu “... .Modus vero solutionis dictarum
quinquaginta librarum talis fuit et est quoniam eas habuimus et recepimus
numerando realiter et de facto notarii et testiuminfrascriptorum presentia per
manus reverendi domini PAULI ARIMANY, presbiteri in sede Vicense benefficiati avunculi
vestri. ...”
En el segon document del
mateix dia, PAU ARIMANY, reconeix un deute entre Miquel Casassas i Elisabet
Joana Forns com a procurador d’aquesta. Elisabet Joana, era filla de Narcis
Forns i Gabriela, i neboda de PAU. Per deduccio, GABRIELA s’anomenava de cognom ARIMANY, i era germana de PAU i la filla amb el matrimoni amb
Narcis Forns, s’anomenava ELISABET
JOANA FORNS ARIMANY. (MJFT pg.317-319)
(S. XVIII)
A Castelló de Farfanya (noguera) hi ha una
llosa de la sepultura en que figura “SEPULTURA DE
GASPAR ARIMANY Y DELS SEVS Añ <1779>” es molt probable que fos aquest es primer en
arribar a meitat del s.XVIII en aquest poble procedent de Torelló, el mateix
que el 1749, va arrendar el Molí d’Oli de la vila, i que va iniciar un llinatge
que fins a data d’avui encara continua vivint
a Castelló. No així ha passat a Balaguer, on per la mateixa època van
arribar uns altres ARIMANY procedents de St. Hipòlit de Voltregà (Osona), i que
des de 1943 no hi resta cap descendència, ja que aquesta s’en va anar escampant
per diverses contrades del principat, com a Borges Blanques d’on desprès va
anar a Tarragona, d’on sóc jo.
A Castelló i a
Balaguer son coneguts els noms populars de les cases pairals, en el primer CAL
GASPARÓ (GASPAR ARIMANY), possiblement la del primer que va arribar al poble i ara
destruïda, CAL BEP LLUIS (JOSEP ARIMANY), i on encara viu la seva descendència,
i a Balaguer CAL CALCETER, on va néixer
el meu avi, aquest nom es degut a que algun avantpassat va tenir una tenda de
calces de seda i que es va conservar 4 o 5 generacions, encara a mitjans del S.
XX, hi ha alguna propietat que va pertanyer a la familia que va mantenir el
sobrenom com “la coma de cal calceter”.(CF pg 90) (NCB pg. 30) (DBPA pg. 7,8)
(S. XIX)
A meitat del segle va iniciar-se
un llinatge a Guatemala (centre-america) de Genis ARIMANY CLAPES, que venia de
St. Genis de Vilassar (maresme), d’on encara hi viu la seva descendència, en
total hi ha 91 descendents que porten el cognom Arimany
(S. XX-XXI)
En l’actualitat a Catalunya, hi han 781
habitants que porten el cognom Arimany. 375 persones que el tenen com a primer
cognom, mentre que com a segon cognom ni han 406. Tots aquestos es troben
repartits en les següent comarques: Alt Empordà, Bages, Baix Llobregat,
Barcelonès, Garrotxa, Gironès, maresme, Noguera, Osona, Ripollès, Segrià,
Selva, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Fora del nostre país n'hi han a
Madrid i Estats Units.
En aquest segle apareixen
personatges de gran importància en diversos camps que porten el cognom Arimany,
dels quals hi ha una referència biogràfica ampliada.
q
Miquel
Arimany Badrinas: Alcalde
del municipi de Santa Maria de Palau Tordera de l’any 1918 a 1923.
q
Manuel
Arimany Balcells :Industrial
i advocat
q
Alfons
Arimany i Ferrer (1905-1936)
Sacerdot carmelita afusellat en els inicis de la Guerra civil, i en procés
de beatificació a Roma.
q
Ramon
Carreras Arimany :Industrial
q
Miquel
Arimany i Coma (1920-1996)
Poeta, editor i escriptor contemporani
q
Josep
Lluis Arimany Nicolau(1923-
) Pintor de formació autodidacta i metge de professió.
q
Claudi
Arimany :músic flautista
q
Elisa
Arimany Brossa: Escultora i
Ceramista
