En
aquest apartat voldriem possar tots els Arimany que han destacat en algun dels
seus camps. Per desgràcia aquesta pàgina web es molt llimitada i no caben tots.
En el capitol de enllaços hi ha les pagines web per poder-los coneixer.
Miquel Arimany badrinas,politic
()
Miquel Arimany Alcalde del municipi de
Santa Maria de Palau Tordera de l’any
Industrial. Propietari de la fàbrica de ca
l'Arimany (can Balada), empresa fundada pel seu pare que generava el fluid
elèctric que alimentava la població de Santa Maria de Palautordera. Gràcies a
això Santa Maria fou un dels primers pobles de Catalunya que va tenir un
sistema d'il·luminació elèctrica (com a mínim des de l'any 1909). Es va casar
amb Maria Corominas Mateo, filla de Pere Corominas i Saurí*, que fou el primer
alcalde que va tenir Santa Maria de Palautordera en el segle XX. Home d'idees
avançades, fou el propietari del primer automòbil que va circular pels carrers
de Palautordera. Afí a
El 10 de
desembre de 1918, el rector Mn. Josep Tarridas i l’alcalde Miquel Arimany van
presentar una instància, documentada històricament, al Bisbe de Barcelona
doctor Reig, demanant a Roma que
+ informació: www.museugranollers.org/alcaldes/ficha.php?id_alcalde=883ç
MANEL ARIMANY BALCELLS, industrial
(Balaguer, 1858-Borges Blanques 13 octubre 1919)
Els pares de
Manel eren uns rics propietaris de la zona de Balaguer (deien a casa que mig
terme era d’ells). Però l’hereu Josep, va morir sense descendència tenint Manel
que fer-se càrrec de les terres i tenint que dedicar-se a l’agricultura. Manel
que era universitari va donar les terres als parcers i aquí ja va fer mals
negocis. L’any 1905, van tenir un segon revés econòmic degut al fracàs d’una
sèrie d’inversions en empreses, com la de l’electricitat, del que no es van
recuperar més. Manel Arimany va tenir que posar-se a treballar en el seu bufet
d’advocats, carrera que havia estudiat a Barcelona, per mantenir la família,
doncs el mes gran dels fills tenia llavors 11 anys.
Manel va construir la
central elèctrica a les afores de l’Espluga de Francolí, al camí de Montblanc,
al Molí de Poca l’any 1900, i va comprar la maquinaria necessària i ho va posar
en funcionament. Ell va fer que arribes l’electricitat en aquestos dos pobles,
a més de la població de Barberà de
Un dels primers problemes que
van sorgir va ser el poc cabdal del riu Francolí, que sembla ser que no feia
fer funcionar la dinamo, fent tenir que utilitzar molta llenya i pel que sembla
li cobraven mes carretades de les que li subministraven. El segon dels
problemes va venir de la persona encarregada de la recaptació del
subministrament d’electricitat. Manel tenia un inspector que passava per totes
les cases cada mes a cobrar les bombetes que hi havien a les llars. L’inspector
declarava que tothom només tenia una bombeta, la del rebedor, i vet aquí que es
quedava part de les recaptacions, cosa que a la llarga van arruïnar al Manel
fent que aquest agafes la família i s’en tornes cap a Balaguer, i va fer
enriquir de manera sobtosa al cobrador del subministrament d’electricitat i al
de la llenya.
El 1913, es feia càrrec de
la central d’electricitat,
Beat ALFONS ARIMANY I FERRER
(Beat Alfons del Sagrat Cor de Maria) , religios
(Balaguer, 19 maig 1905- Badalona 24 setembre 1936)
Infancia
Alfons Arimany i Ferrer neix el 19 de maig
de
L’11 de novembre de 1908 Alfons va rebre
La familia Arimany es va traslladar a
viure a Borges Blanques (les Garrigues) on en 1911, Alfons s’hi va afegir per
estudiar a l’escola dels Pares Mercedaris.
El 26 d’abril de 1914 fa la primera
comunio. Es llavors quan Alfons manifesta el seu desitg de ser religios, i aixi
ho va manifestar al seu pare. Amb gran goig aquesta familia religiosa ho va
acceptar i la seva tieta,
Aixi, tambe de petit, Alfonset, tal i com
el nombraven a casa, va tenir una conversacio amb la seva germana sobre el fet
de voler ser religios: ¿Per que vols ser frare? i va contestar “Perque vull
anar al cel”, pero tambe pots fer-ho sense ser frare,i va contestar “Si, pero
aixi podre portar alli altres animes”.Poc despres va decidir d’entrar amb els
carmelites descalços tot justificant-lo als seus familiars: ”Son els que fan
mes penitencia”.
El 20 de setembre de 1916,Alfons va marxar
de casa amb el P. Silverio de San Luis Gonzaga per ingresar al Col·legi
preparatori Carmelita a Barcelona i mes tard a Palafrugell com aspirant.
Religios
L’agost de 1920, va ser triat per
realitzar el noviciat a Tarragona, i despres de realitzar uns exercicis
espirituals, va vestir l’Habit dels Carmelites Descalços, desde llavors ja era
Fra Alfons del Sagrat Cor de Maria.
Durant el seus anys de noviciat, el
P.Martin de Jesus Maria, escribia sobre Fra Alfons alseu germa Manel : “Va ser
un novici piados,molt docil i exemplar. La seva vocacio era sincera i ferma. “
Acabat el noviciat, el 28 d’agost de 1921
Fra Alfons va emetre els seus vots simples de Obediencia, Castetat i Pobresa.
El 13 de setembre de 1921 va al convent de
Badalona on pasa dos anys i el 21 d’agost de 1923 va al de Barcelona a estudiar
El 24 de juny de
Sacerdot
El 10 d’octubre de 1926 va partir cap a
Terra Santa, al Sant Mont Carmel a
Palestina. Alla va rebre
El 15 d’abril de 1928 davant del Patriarca
de Jerusalem Monsenyor Barlassina es ordenat Sacerdot. Poc abans de marxar de
Terra Santa (10-11-1929),va poder celebrar missa a les esglesies de
l’Anunciació i del Sant Sepulcre.
Va ser destinat a el col·legi de formacio
de Palafrugell, on apart de ser professor, era director espiritual dels
aspirants.
L’abril 1933 el Pare Alfons va ser
destinat a Badalona on fou nomenat Sots-Prior del convent i encarregat de la
custodia i vigilancia dels joves religiosos que cursen la carrera eclesiastica.
Es a Badalona on el P. Alfons exerceix el
seu apostolat d’una manera molt portentosa, doncs tenia un do de gent
extraordinari i altres cualitats com un gran cor, judici clar de les coses,
sentit de justiciai memoria feliç per recordar noms, personesi encarrecs.
Favor del Cel obtingut per l’intercesio del P. Alfons
El 14 de maig de 1936, el P. Alfons es va
reunir a Borges Blanques amb els seus germans i familia. El seu germa Enric
molt malalt del cor va rebre el Sant Viatic i l’extremauncio. El 12 de març, en
una carta adreçada a la seva familia va lloar la confiança i amor d’Enric amb
Martiri: “Jo no buscare el perill, pero si em troben
tampoc negare que soc religios... ¡Morire per Deu!...” (Beat Alfons del Sagrat
Cor de Maria)
El 17 de Juliol del 1936 es va produir l’aixecament de les tropes
d’Africa. Dos dies despres ja es temia el pitjor. Patrulles d’homes armats van
iniciar la crema de cases i Esglesies. El dia 20 van arribar a l’esglesia i
convent de
L’Agost va arribar a Barcelona on es va
refugiar en varies cases. La persecució religiosa estava en auge. Un grup de
religiosos Maristes van pactar amb les
autoritats marxar escoltats cap a l’extranger, pero van ser traits, detinguts i
assesinats.
El 23 de Setembre, les tropes van anar a
detenir a els germans Maristes Gabino i Macario-Jose i van trobar amb ells al
P. Alfons, tots van ser detinguts.
En l’edifici del comite revolucionari van
ser tancats a le garjoles. El P. Alfons es va pasar tota l’estona ressant el
Sant Rosari. El van interrogar i tot negar cap relacio amb el “movimiento”, va
afirmar la seva condició de religios, motiu pel qual ve ser condemnat a mort.
Al P. Gabino el van indultar per que era molt jove i podia conventir-se als
seus ideals. Va ser aquest qui ens relata les ultimes hores del P. Alfons.
A les 12 de la nit, les portes es van
obrir, quatre o cinc presos van ser pujats en varis vehicles i els van portar
al lloc del martiri.
Obra
1929 escriu “La
mitja lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina” publicat el 1935
1931 Publica “Manual
dels confrares carmelitans”.
1933 Publica “El
mes de juliol consagrat a la verge del Carme”.
(GEC, Vol (Ar-Bah), pg.
125)(DB vol I, pg. 151)(DBPA)
ramon carreras arimany, industrial
Ramon Carreras i Arimany, nat a L’Espluga de Francolí el 18 d’abril de
1879. Fill d’Albert Carreras i Anglès (“cal Forçó”) i de Josefa Arimany i
Balcells. Malgrat que la família vivia
de les explotacions agràries, el seu pare ja tingué una activitat d’interès per
la història de la tècnica: Va contribuir a l’electrificació de les viles
Montblanc, l’Espluga de Francolí i Barberà de
En Ramon Carreras va estudiar
el batxillerat als Instituts de Reus i de Tarragona i després cursà
Un cop acabada la carrera
d’enginyer industrial químic va treballar poc menys d’un any a Gas Lebon de
Barcelona. A l’any 1905, havent ja acabat l’especialitat mecànica, entrà a la fàbrica d’estampats can Ricart on
s’encarregà de la secció de tints. Hi restà fins al desembre del 1908. Entrà
tot seguit a can Ribas com a enginyer tintorer on hi restà poc temps ja que li
van sortir la possibilitat d’entrar com a director de
A continuació va intentar
diferents negocis, però amb cap d’ells s’hi va fer ric. Obrí juntament amb un
company (Casals) una acadèmia al carrer Aribau de Barcelona, va muntar a
l’Espluga de Francolí una planta per l’obtenció d’oli de la pinyola d’oliva
mitjançant el procediment de l’extracció amb dissolvents, que després vengué a
un industrial de Reus.
A l’any 1931 va anar
juntament amb en Nicolau Perelló com a tècnic a muntar una indústria tèxtil
estatal a Veneçuela en temps del dictador Juan Vicente Gómez. La seva estada
fou de poc menys d’un any.
A l’any 1932 tornà a Amèrica, aquest cop a Barranquilla
(Colòmbia) contractat per un any per la “Fábrica de Tejidos Obregón” per
exercir-hi de director tècnic del departament de tintoreria – acabats –
blanqueig, on hi està però més de dos anys, tot i que tingué greus problemes
salarials conseqüència de no respectar el pacte de pagar-lo en dòlars i quedar
afectat per la davallada del peso. Tot estant allí, a finals de l’any 1934 li
sortí l’oportunitat d’entrar a una altra empresa: “Industrias Textiles de
Colombia” on hi treballà només uns set mesos en lloc de l’any inicialment
pactat. Desencantat de les amèriques
retornà a Barcelona a l’agost del 1935.
A l’any 1937 té la
possibilitat de retornar com a director a
+ informació:
MIQUEL ARIMANY I COMA, escriptor
(Barcelona, 1920-1996)
Poeta, editor i escriptor
contemporani
Ha conreat la novel·la: Eduard
(1955) i Una taca de sol (1968),
la poesia: D’aire i de Foc (1959), Cançons per a no cantar
(1978), Petit poema de Catalunya (1978), Paisatges de Catalunya
(1979), i aplega el conjunt de l’obra a Poesia 1938-83 (1985). La part
mes important de la seva obra la constitueixen els assaig: Maragall 1860,
1911, 1961 (1964), Per un nou concepte de la renaixença (1965), I
els catalans també (1965), guardonat amb el premi J. Ixart, i L’avantguardisme
en la poesia catalana actual (1972). També ha escrit llibres per a infants:
El company de la meva Primera Comunio
(1962) i el pessebre (1963).
Publica la biografia Símbol
vivent, biografia de Rafael Tasis (1967) i l’obra de teatre: El comte
Arnau (1968). Ha traduit O. Wilde, P. Valery, T.S. Eliot, d’entre molts.
Autor del Diccionari Català General (1965-68) i destacat autor i editor
d’obres per a l’autoaprenentatge del Català, edita la revista literària “El
pont” i va crear l’Editorial ARIMANY. (GEC, Vol (Ar-Bah), pg. 125)
(DB, vol I, pg. 151)
+ informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Arimany_i_Coma
+ informació: http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=644
JOSEP LLUIS ARIMANY NICOLAU, pintor
(
Pintor de formació autodidacta i metge de
professió.
Va realitzar la seva primera exposició
individual l’any
El seu estil
naturalista, de grans recursos tècnics basat en el gran domini del dibuix,
tracta principalment la figura, especialment la femenina; ballarines i
despullats que el col·loquen en la línia de la millor tradició de la pintura
catalana del seu gènere. (DPEE
pg. 201, 202)
CLAUDI ARIMANY BARCELÓ, flautista
Claudi és un dels flautistes solistes
instrumentals catalans de més prestigi i amb una trajectòria professional de
major projecció.
Va néixer a
Granollers(Barcelona), iniciant els estudis musicals a la seva mateixa ciutat.
Allà fou deixeble de Josep Ma. Ruera, figura cabdal de la música catalana, i a
Barcelona de Salvador Gratacòs, per passar a ampliar els seus estudis a
l'estranger amb figures tan destacades com Alain Marion, Jean-Pierre Rampal,
Georgy Sébok i amb Raymond Guiot a París, on obtingué a l'any 1.982 el seu
diploma amb un Primer Premi concedit per unanimitat del jurat.
Aquest moment marca una inflexió de Claudi
Arimany vers una dedicació plenament professional, la qual ha exercit
exclusivament com a solista.
Ha actuat amb conjunts de
cambra, orquestres i solistes del prestigi com: Trio de París, Josef Suk,
Jean-Pierre Rampal, Nicanor Zabaleta, Victòria dels Angels, Marielle Nordmann,
Aurele Nicolet, Maxence Larrieu, J. J. Kantorov, C.Orbelian, i J.Rolla. I
convidat per orquestres de prestigi internacional com: Solistes de Zagreb,
Filarmònica Txeca, Orquestra Bach de Munich, New American Chamber Orchestra,
Orquestra Franz Liszt de Budapest, English Chamber Orchestra, Orquestra
Nacional de I'URSS, Orquestra de Cambra de Moscou, Ensemble Orchestra de París,
Philarmonia Virtuosi de Nueva York i Israel Sinfonietta, entre moltes d'altres.
Claudi Arimany ha actuat arreu de Catalunya i de la resta de I'Estat Espanyol,
també a Alemanya, Bèlgica, França, Gran Bretanya, Hongria, Itàlia, Polònia,
Romania, Rússia, Suècia, Suïssa i Estats Units d'Amèrica.
És membre del
tribunal del "Concurs Internacional de Flauta J. P. Rampal" que es
celebra a París.
Ha enregistrat diversos
programes per a la ràdio i la televisió catalana, espanyola, hongaresa,
alemanya i polonesa, i posseeix una important discografia (uns 16 Cd’s)
enregistrada juntament amb algunes de les orquestres i solistes més importants
del món i per etiquetes com Sony
Classical, Delos Int., Aurophon, Ensayo, etc. Destaquem el primer enregistrament
mundial de l'obra completa per a flauta i orquestra de François Devienne
(1.759-1.803) (12 concerts) en quatre CD, amb l'Orquestra de Polònia; Els
concerts per a flauta i orq. dels compositors catalàns del segle XVIII germans
Joan i Manel Pla, "
Claudi Arimany es assidu al
Festival de Llívia on des de 1991 s'hi retroba amb el seu Mestre admirat,
excepcional figura del món de la música, Jean Pierre Rampal. D'aleshores ençà,
també, aquests dos grans virtuosos de la flauta fan enregistraments i donen
concerts a "duo" amb orquestres famoses, en les sales i auditoris de
més prestigi arreu del món, utilitzant la emblemàtica flauta W.S.Haynes del seu
Mestre. @6 ,@7, @8 ,@9
+ informació: www.claudiarimany.com/
ELISA ARIMANY BROSSA, escultora
(San Vicenç de Castellet )
Escultora i Ceramista, va iniciar
l’aprenentatge en les tècniques de la construcció junt amb el seu pare,
Salvador Arimany.
Entre 1963-4 va estudiar
escultura a l’Escola Industrial de Sabadell, i a partir de 1965 va treballaren
el laboratori d’investigació ceràmica de Gres Catalana, S.A. , a Cerdanyola. En
1966 completa la seva formació d’escultora en l’escola Massana, seguint les
ensenyances d’Eudald Serra.
La seva obra es caracteritza
per la valoració dels materials, per la qualitat del disseny, per la riquesa de
l’acabat i per la seva vocació de dotar de sentit simbòlic als seus treballs de
caràcter artesanals.
És membre de l'Agrupació d'Activitats
Artesanes del FAD i ha participat en diverses reunions internacionals de
l'Acadèmia Internacional de Ceràmica. Ha pronunciat conferències en el Miami
Dade Community College i en
Ha realitzat importants obres públiques,
com murals ceràmics per a hospitals, esglésies, palaus d'esports, edificis
oficials i escoles a Miami, Barcelona, Basauri, Bilbao, Lleida, Sant Cugat del
Vallès i Cerdanyola del Vallès; ha muntat paviments urbans a Sant Cugat del
Vallès i té instal·lades escultures públiques a Miami, Nova York, Atlanta,
Barcelona, Terrassa (Vallès Occidental), Montornès del Vallès i Melilla, entre
d'altres ciutats. Ha participat en l'exposició itinerant per Alemanya
Katalanische Skulptur im 20 Jahrhundert (1993-94). La seva obra ha estat
exposada abastament per Espanya, França,
Holanda
Argentina i Estats Units.
Principals premis i reconeixements.
Premi Expohogar, Fira de Barcelona (1982). Ha estat nomenada membre de
l'Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, Barcelona (1999).
Ha
exposat individualment a Barcelona i al Center For The Fine Arts de Miami. Ha
participat a la mostra "Escultura Española en Hierro" (1990),
itinerant per diverses ciutat alemanyes, i a
Museus i col·leccions per on esta
repartida la seva obra (selecció): Miami Art Museum, Miami (EUA). Museu d'Art
Contemporani de Barcelona. Universitat Internacional de Miami. Col·lecció
Testimoni, Fundació "
En el decurs de la seva carrera
ha realitzat 13 exposicions individuals fins al 2001, la primera la va
realitzar l’any
El Fons d'Art Olot
disposa permanentment d'obra de l'artista.(DPEE pg.
201)@10, @11, @12, @13
+ informació: www.sculpture.org/documents/scmag98/ariman/sm-arima.shtml
