|
El 1957 Jaques Tati acaba la pel·lícula
"Mon Oncle" deixant una de les crítiques mes representatives
de la modernitat enfront de la quotidianitat. En ella, Tati ens mostra
un món representat per la familiar Arpel, en la que el futur és
el més important i els mitjans per assolir-lo són el progrés
i l'ordre; en contraposició a aquesta vida, tenim Mesiour Hulot
el qual pertany a un món en el que el dia a dia és el que
marca el ritme i on l'ordre sorgeix de manera natural i espontània.
El dia de la projecció vam muntar
un decorat a la Vaqueria que simbolitzava el canvi entre els dos mons
que compara en Tati a la pel·lícula, així un cop
atravessat el mur mig derruït de l'entrada, les línies discontínues,
les fletxes i els requadres marquen l'ordre d'una manera que acaba sent
absurda.
FOTOS DEL DIA DE LA PROJECCIÓ:




Ara pots descarregar-te el cub-tríptic
que es va repartir entre els assistents, un petit retallable per muntar
un cub on tu escolleixes la seva imatge exterior, relacionant diferents
escenes de la pel·lícula. Les dues cares d'una mateixa realitat.
Cub-Mononcle.PDF
(325 Kb)
|