MAN WITH A MOVIE CAMERA

Títol original: Chelovek a kinoapparatom.
Director: Dziga Vertov.
Repartiment: el poble de Moscu l'any 1929.

Guió: Dziga Vertov.
Fotografia: Mikhail Kaufman.
Edició: Yelizaveta Svilova.

Duració: 62 minuts.
Versió: B/N - Muda.
Nacionalitat: Russa.
Any: 1929.
Música: Pierre Henry.

Sinopsis: Cine en essència, com per a un mateix. No hi ha protagonistes, no hi ha narrativa, ni continuïtat en el temps ni en l'espai. Només un home amb una càmera, una ciutat russa i una revolucionària tècnica narrativa, que són eines suficients per mostrar al capitalisme cruel dels anys 20 una altra visió, senzilla, crítica i alhora artística, de la realitat.

La película

Con "Man with a movie camera" Dziga Vertov, en el año 1929, inventa un nuevo lenguaje cinematográfico hasta la fecha inexplorado. Hay quien lo ha llamado constructivista o de choque, por las técnicas de montaje y las teorías de conflicto.

Planteado en modo documental, el director presenta un experimento cinematográfico basado en una sola premisa, la de su título: "sólo soy un hombre con una cámara en la mano" Inmediatamente el cine se muestra en su estado más puramente narrativo. Sin actores, sin decorados, sin iluminación artificial, sin continuidad narrativa, ... tan solo "un hombre con una cámara en la mano" y una ciudad rusa, Moscú, desde el amanecer hasta el atardecer, con miles de historias anónimas que filmar.

Paradójicamente, la película, fue considerada anti-capitalista fuera de las fronteras rusas, mientras que fue tachada de formalista por las autoridades soviéticas, razón por la cual Vertov tuvo muchos problemas para seguir su meteórica carrera.

Los inicios artísticos de Dziga Vertov hay que buscarlos en el periodismo, aunque muy pronto se vio atraído por el lenguaje documental. Realiza varios cortometrajes acerca de la revolución rusa, hasta que junto con su esposa Yelizaveta Svilova y su hermano Mikhail Kaufman, editora y director de fotografía de "Man with a movie camera" respectivamente, forman un grupo de cineastas comunistas experimentales que se hacen llamar a sí mismos "kino-eye". Su única creación conjunta fue "Man with a movie camera" de la que Mikhail Kaufman realizó una segunda entrega años más tarde.

Liberación de la inmovilidad humana

Soy el ojo de la cámara.
Soy el ojo mecánico.
Soy la máquina que te muestra el mundo como sólo yo puedo verlo.
Desde hoy, me libero para siempre de la inmovilidad humana.
Estoy en movimiento perpetuo.
Me acerco y me alejo de los objetos.
Me escabullo entre ellos.
Los escalo.
Estoy siempre en la cresta de la ola.
Estallo veloz entre el gentío.
Corro delante de los soldados corredores.
Me lanzo a las espaldas.
Cabalgo con avionetas.
Caigo y vuelo al unísono con los cuerpos que caen y se levantan.


Dziga Vertov


Presentació

"L'artista és el creador de les coses belles
Revelar l'art i ocultar l'artista és la finalitat de l'art
El crític és l'home que pot interpretar d'una o altra forma la seva impressió de les coses belles
Tant la més alta com la més baixa forma de crítica són una forma d'autobiografia
Aquells que dónen un significat lleig a les coses belles són persones defectuoses.
Aquells que dónen un bell significat a les coses belles tenen una personalitat cultivada. Per a ells hi ha esperança.
No hi ha llibres morals ni immorals.
Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Això és tot."

La realitat és només una, és única i és la que jo veig, a l'igual que us veig ara a vosaltres.
Us la puc mostrar tal com és, o us la puc canviar. Fer que la odieu o que l'estimeu, fer-vos somriure, fer-vos plorar, fer-vos amics o barallar. Puc fer que visqueu en el més bonic dels somnis i us puc fer despertar.
Us tinc a les meves mans. Jo sóc el poder.

Tornar enrere