|
Encimbellada espectacularment en la vessant d'una muntanya,
la ciutat murallada de Morella, l'antiga Castra
Aelia dels romans i feu del carlisme en
temps del general Cabrera, senyoreja el paisatge dels Ports. Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre.
En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques
i encara es conserven les pintures rupestres de Morella Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament
de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada delsgrecs per la comarca dóna fe, com a
inestimable testimoni, el denominat Tresor
de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les que destacaven les
procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilercavons,
descendents dels beribraces. Anníbal va
pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni,
règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els
ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i altres a
favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència. Després de la mort del general Quint Sertori,
que s'havia rebel·lat contra el poder de Roma,
tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament
romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les
lleis romanes. La ciutat va adquirir el títol de municipi romà i es va integrar
en la província Tarraconense. El pas dels visigots per Morella va deixar escasses
empremtes històriques. No obstant això, es considera que les esglésies de Sant
Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que
fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la
van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411.
Els visigots manats per Ataülfvan
conquistar el Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va
quedar depenent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la
província l'any 476. Va ser ocupada pels berbers l'any 714.
Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa.
Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom del Cid que, pareix, va ser qui precisament va
reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenvolupar una
famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que va ser principal
protagonista Rodrigo Díaz de Vivar, contra el que van
unir les seues forces el rei moro de Tortosa i el rei cristià Sanç I d'Aragó i Pamplona. El Cid els va presentar batalla al
peu de Morella el 14 d'agost de 1088,
en l'anomenat Pla del Rei,
derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mainaders i a nombrosos
nobles cristians i xeics àrabs. |
 |
L'any 1117 el rei el senyor Alfons I d'Aragó va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Volta la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se d'ella l'any 1157, després de la conquista de Alcanyís, però no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume I el Conqueridor qui, l'any 1232, expulsara definitivament els àrabs. Les forces cristianes que van reconquistar Morella van estar dirigides pel senyor Blasco I d'Alagón -conegut pel sobrenom d'El Major o El Gran-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Sepúlveda i Extremadura. Posteriorment, el rei el senyor Jaume va suprimir el feu i va anul·lar la carta-pobla, dictant una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrós privilegi de la fidelitat. L'any 1672 va patir els estralls d'una epidèmia
que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se
celebren en Morella les famoses Festes Sexennals, en commemoració de la decisió
presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de
gràcies per la salvadora intercessió de En 1808 es va sumar al patriòtic alçament
contra Napoleó; però van ser les classes populars les que es van
enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel
general Elío,
van aconseguir reconquistar-la. En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants
convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de
la Constitució de 1812 i els partidaris del absolutisme,
denominats realistes. Els
enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822,
quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnició de Morella es rendira,
fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies més tard les
tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant això, un any després
els absolutistes van tornar a ocupar la població. En
morir Ferran VII en 1833 i encendre's la cruel guerra carlina entre
els partidaris del germà del rei mort, el senyor Carlos, i els de la reina mare
Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars
sense conte. Va ser conquerida pels carlistes el 26 de gener de 1838. El
general Ramon Cabrera la defensà dels atacs de les cinc
divisions del general Oráa l'estiu del mateix any i reconquerida finalment per
Espartero el 1840. Quan la tercera guerra civil carlina va acabar, Morella es
va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la contesa. Com a
conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de
gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Històric
Artístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965). |