Bundestag Alemany (Parlament Federal) Document Núm. 15/xxx

15a legislatura

Moció

dels membres del parlament Dr. Uwe Küster, Dirk Manzewski, Jörg Tauss, Ulrich Kelber, Dr. Axel Berg, Prof. Dr. Herta Däubler-Gmelin, Gernot Erler, Dr. Ernst Ulrich von Weizsäcker, ..., Franz Müntefering i el grup parlamentari del SPD (Partit Socialdemòcrata d'Alemania); pels membres del parlament Dr. Günter Krings, Wolfgang Bosbach, ... i el grup parlamentari de la CDU/CSU (Unió Democratacristiana/Unió Social Cristiana); pels membres del parlament Grietje Bettin, Jerzy Montag, ..., Katrin Göring-Eckardt, Krista Sager i el grup parlamentari dels BÜNDNIS 90/DIE GRÜNEN (Aliança 90/Els Verds); i pels membres del parlament Raier Funke, Hans-Joachim Otto (Frankfurt), ..., Dr. Wolfgang Gerhardt i el grup parlamentari del FDP(Partit Demòcrata Liberal)


Preservació de les dinàmiques competitives i d'innovació en el camp del programari – Restricció efectiva de la patentabilitat dels programes d'ordinador

Que el Bundestag resolgui el següent:

I. El Bundestag alemany declara:

En una societat global del coneixement i la informació i en una economia mundial cada cop més basada en el coneixement, les solucions de tecnologia de la informació estan guanyant importància. El marc per al desenvolupament de programes d'ordinador potents, a bon preu, fiables i, no menys important, segurs esdevé un factor crític del sistema d'innovació alemany.

L'evolució dinàmica de la indústria de programari alemana i europea està, particularment, també basada en les petites i mitjanes empreses. El 20 de febrer de 2002, la Comissió de la UE va presentar la seva proposta d'una directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la patentabilitat d'invencions implementades en ordinador (COM(2002)92 final). El 24 de setembre [de 2003], el Parlament Europeu va aprovar esmenes fonamentals: el 18 de maig de 2004, el Consell de la Unió Europea, amb el vist-i-plau del govern federal alemany, va poder arribar a un acord sobre una posició comuna. (document del Consell núm. 9713/04).

En principi, el Bundestag alemany saluda la iniciativa d'una harmonització europea de la pràctica de concessió de patents pel que fa a les invencions implementades en ordinador. Reafirma el seu convenciment que la protecció suficient de la propietat intel·lectual és indispensable per al sosteniment i desenvolupament de potencials creatius a la societat, en interès dels creadors, els consumidors, així com la cultura, l'economia, i la societat en el seu conjunt. És més. la dinàmica de la innovació en molts segments econòmics – cada cop més també en segments tradicionals de l'economia, com ara, per exemple, la construcció de maquinària, la indústria elèctrica i de l'automòbil – depenen d'integrar amb èxit components de tecnologia de la informació. El Bundestag alemany comparteix el convenciment que les invencions tècniques, fins i tot si contenen components de programari, han de ser susceptibles de protecció per la llei de patents. Tanmateix, el Bundestag alemany ha arribat a la conclusió que l'estat actual d'opinions respecte l'esborrany de directiva a l'àmbit Europeu no aporta, per ara, prou solucions a les qüestions centrals.

La definició de la "contribució tècnica" d'una invenció implementada en ordinador com a un requeriment per a la seva patentabilitat representa un punt central de la directiva proposada. Per raons de certesa legal, la definició de contribució tècnica s'ha de conformar, doncs, de la manera més precisa possible per tal d'assolir prou control de qualitat en la pràctica de concessió de patents i per prevenir que es patentin les anomenades patents trivials. Les invencions implementades per ordinador han de fer aquesta contribució tècnica per esdevenir patentables. El Parlament Europeu i el Consell parteixen bàsicament de la mateixa definició, segons la qual, una "contribució tècnica" és una contribució a l'estat de l'art en un camp de la tecnologia, la qual contribució no és òbvia per a una persona entesa en la matèria. Tanmateix, el Parlament Europeu va estipular a més en la seva esmena a l'article 2b que l'ús de forces de la naturalesa per controlar efectes físics només pertany a un camp de la tecnologia si transcendeix la representació numèrica d'informació. La presentació, manipulació i processament d'informació no hauria, tanmateix, de representar una contribució tècnica, segons la posició del Parlament [Europeu], encara que s'utilitzin dispositius tècnics per a aquests propòsits.

A la proposta del Consell li manca una definició restrictiva així. La directiva tal com la proposa el Consell només conté en el seu article 4(2) aquelles raons per exclusió [de patentabilitat] que fan referència a la contribució tècnica d'una invenció implementada en ordinador. Per això, el Consell només ha adoptat parcialment les raons per a exclusió de la posició del Parlament Europeu. A més, a la posició comuna del Consell li manca una definició concreta del mot "tècnica", que seria útil per assolir els objectius declarats. Per a aquest motiu, la pràctica jurisdiccional del Tribunal Suprem Federal [d'Alemanya] ha desenvolupat una definició pràctica: "Tècnic" és una lliçó sobre una acció planificada per a l'assoliment d'un resultat causalment comprovable per mitjà de l'ús de forces controlables de la naturalesa, el dit resultat de la qual és conseqüència directa de l'ús de forces controlables de la natura, sense intervenció de la ment humana. Amb una definició així, els elements individuals de la contribució tècnica serien més fàcils d'entendre. Al mateix temps, això faria una contribució important per assegurar el manteniment de la interoperabilitat de diferents sistemes informàtics. Comptat i debatut, la proposta del Consell no compleix aquest requeriments.

Una patentabilitat de programes d'ordinador de massa abast amenaça amb perjudicar la dinàmica d'innovació i portar a noves incerteses legals, en particular per a conceptes de codi obert. A aquests i als estàndards oberts cal conferir-los un paper important, en vista als requeriments creixents pel que fa a interoperabilitat i seguretat en TI. Des d'un punt de vista tècnic, els privilegis relacionats amb drets d'autor pel que fa a descompilació i interoperabilitat no compleixen tots sols aquests requeriments i cal complementar-los amb regulació en la legislació de patents. En particular les petites i mitjanes empreses tenen por que una patentabilitat de programes d'ordinador massa ampla requereixi molt d'esforç en recursos humans, despeses legals i financeres, i crei riscos econòmics i legals substancials. Les reivindicacions de patent excessives o les patents trivials comporten a més el perill de soscavar l'acceptació social del sistema de patents com a instrument efectiu per a la innovació i el progrès. En aquest sentit, s'ha d'assegurar una avaluació independent de la controvertida pràctica de concessió de patents de l'Oficina de la Patent Europea en temps recents.

Segons l'article 10 de l'Acord sobre aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC [TRIPS en anglès]) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), els programes d'ordinador es protegiran segons les normes de la llei de drets d'autor. La protecció per drets d'autor dels programes d'ordinador ve garantida per la Directiva del Consell 91/250/EEC de 14 de maig de 1991, les disposicions de la qual s'han incorporat a la legislació alemana pels articles 69 i següents de la Llei de Drets d'Autor [alemana]. En correspondència a això, els programes d'ordinador "com a tals" (així com els mètodes de negoci) estan exclosos de patentabilitat, segons les disposicions de la Convenció de la Patent Europea que està en vigor. Cal seguir aquest principi. Les invencions implementades en ordinador, doncs, s'han d'interpretar en el sentit més restringit possible. Així, el Bundestag saluda els objectius de les decisions preses pel Parlament Europeu. Demana al Parlament Europeu d'obtenir més reconeixement per a aquests objectius en les properes consultes sobre l'esborrany de directiva. Saluda la recent iniciativa del govern federal [alemany] pel que fa a una "taula rodona" per sondejar possibles vies cap a un compromís en un diàleg amb els interessats i els potencialment afectats.

II. El Bundestag alemany insta el govern federal [alemany] a:

  1. prendre en consideració, més abastament, aspectes de política de localització industrial, política de competència i política d'innovació així com els paràmetres particulars del desenvolupament i les característiques específiques dels programes d'ordinador, en els propers debats i mesures per reformar la protecció de la propietat intel·lectual en programes d'ordinador i en el camp de la tecnologia de la informació;

  2. mantenir i intensificar el diàleg iniciat amb les petites i mitjanes empreses, la comunitat científica i altres representants de la societat civil;

  3. avançar els esforços vers una millor informació de les petites i mitjanes empreses sobre les oportunitats d'una política de patents activa.

Pel que fa a les properes consultes de l'esborrany de directiva a l'àmbit europeu, el Bundestag alemany insta el govern federal [alemany] a:

  1. usar la seva influència per tal que, en properes consultes, l'esborrany de directiva es pugui canviar per tal que la definició de contribució tècnica a l'article 2b es redacti d'una manera més concreta, i per tal que s'inclogui la definició del mot "tècnic" que estigui orientada vers la definició de "tècnic" del Tribunal Superior Federal [alemany]. La pròpia definició ha d'assegurar que els programes d'ordinador com a tals, mètodes de negoci i algorismes no es puguin patentar;

  2. usar la seva influència per tal que s'incorpori com a legislació un privilegi d'interoperabilitat sota la llei de patents, del més complet abast possible;

  3. usar la seva influència per tal que, a l'article 5 de l'esborrany de directiva, l'àmbit de les reivindicacions de patents permissibles quedi restringit a reivindicacions de producte i de procés, mitjançant l'exclusió de reivindicacions independents de programes;

  4. usar la seva influència en l'àmbit Europeu per tal que es realitzi una avaluació independent de la pràctica de presa de decisions de les oficines de patents, en particular l'OPE. Això podria, per exemple, ser un element integral de l'informe previst sobre els efectes de la directiva;

  5. prendre en consideració, més abastament, en la cerca subseqüent d'un compromís, els objectius de les decisions preses pel Parlament Europeu en l'esperit d'aquesta moció, i els resultats futurs de la taula rodona del Ministeri Federal [alemany] de Justícia;

  6. usar la seva influència, amb determinació, per tal que no es lesionin conceptes de desenvolupament alternatiu com ara, en particular, el codi obert.



Berlín, [data]



- 1 -