Diari de l'Expedició al Everest 2000. Tarragona al sostre del Món

A aquesta pàgina trobareu el dia a dia de l'expedició a l'Everest, anècdotes,
experiències, etc.

18 de Març de 2000	.	.
Els Nepalesos a Katmadu son gent hospitalària: estàvem buscant un tornavís molt petitet de precisió i no el trobàvem, per comprar-lo; un rellotger ens en va donar un sense cobrar-nos res de res "a present for you", i ens va solucionar el problema. Son més pobres que nosaltres i es permeten el luxe de regalar coses, als que els cauen be.		El Jacob va anar a comprar manguera per conduir l'aigua i li van timar 15 metres, quan es va adonar, va tornar-hi i "li va muntar un pollo al tio que pa qué".
De marxa a Phakding	.	Coses de l'electrònica
Gracies al Xavi Aymar el Joan no va pixar a una zona sagrada, no es va adonar que estava plena de banderetes d'oracions. Va prometre mirar abans d'actuar una altra vegada. El Joan quan estava comunicat amb el telèfon via satèl.lit se li va apropar un cavall, el qual sentia curiositat i va començar a llepar-li el telèfon, no va haver-hi manera de treure-li de sobre per mes coses que li dèiem.		La màquina de fotos digital Olimpus, s'ha espatllat. Farem servir l'altre que no treu tanta qualitat. L'hem desmuntat i hem trobat una peça espatllada. Intentarem solucionar-ho encara que ho veiem difícil. Com veieu no parem de Tenir sorpreses electròniques.
28 de Març de 2000	.	.
MENJAR A LA CARTA En arribar a Tengboche, (3.880m.) al voltant de les 13h. del 28 de març, ens vam dirigir molt afamats al "Himalayan view Lodge", caseta d'allotjament força acollidora i amb les habitacions més petites que puguis imaginar; en prou feines 4m2 per dues persones. Segons la fiable memòria gastronòmica d'en Xavi Aymar que feia dos anys i mig que hi havia estat, era un lloc on es menjava força bé. Il.lusionats per aquest comentari vam llegir la carta mentre ens hidratàvem amb un "black tea". Fruït de la important gana acumulada durant el matí, no vam trigar gaire en posar-nos d' acord: unes sopes aigualides d'all per a uns, i unes sopes també aigualides de tomàquet per a la resta, iniciaven així el nostre "lunch" (menjada). Durant l'espera del segon plat vam aprofitar per repetir alternant els gustos de les sopes. A continuació tocava empassar-se un "Spring rol", és una mena de gran cresta (empanada) força oliosa plena d' una barreja de verdures. Desprès van portar una cassola plena d'arròs amb verdures, per variar, que el Jaume va repartir equitativament en els set plats. En menys de dos minuts els plats van quedar nets i el Xavi Aymar fent gala de la seva gana insaciable examinava la cassola per si quedava cap granet d'arròs.		Foto: Part del grup al Himalayan view Lodge Però aquest cop l'espavilat del Jacob s'havia avançat. Com diu la dita: "Aquí el que no corre vola... i el més tonto escriu a la pàgina web". Per rematar-ho, i com a "desserts", un famós "apple pie" afartava els set estómacs. Aquest postra consisteix en una altra "mega cresta" amb mes gust a canyella que poma. Com podeu veure va ser tot un dinar a la carta. Xavi López Monne, encarregat d'alimentació.
16 d'Abril de 2000	.	.
W.C. N'estem segurs que molts de vosaltres -els que no heu fet alta muntanya- creieu que el viure aquí dalt al camp base en té molts d'inconvenients, el fred, la neu i el gel per tot arreu, dormir al terra dintre d'un sac o no poder veure el partit de futbol del diumenge per la tele. Es cert que tot això i moltes altres coses fan "diferent" la vida aquí al Everest, però de vegades el fet d'anar a la ..."toilette" a fer, allò que tot hom a de fer cada dia, es torna si més no, bé diguem "diferent", tot i que les vistes des del "seient" facil·liten un alt grau de concentració. Amb aquesta foto us podeu fer una lleugera idea. El caganè del Everest.		Foto: Toilette instal·lada al camp base de l'Everest. "Occupied"