Comunicats oficials de l'expedició mes de Març
Per veure una ampliació de les fotos feu click damunt la foto


18 de Març de 2000 . .

Josep Mª Maixé i Joan Borreguero a la rambla de Tarragona, amb Joan Manel Gomez de "TINET" (Tarragona Inter NET) configurant i provant l'equip informàtic composat per dos ordinadors portàtils (cedits per DataLogic, cadena BEEP) i de comunicacions via satèl·lit (de Telefónica Movistar Global), amb els quals es comunicaran des de l'Everest amb accés a Internet facilitat per TINET, amb un mòdem dedicat i exclusiu amb node directe a TINET. A més s'encarregaran de rebre, compactar i redirigir als alpinistes tots els missatges de suport que es rebin a l'adreça de correu electrònic, amb el propòsit de reduït el temps de connexió des de l'Everest. Per a que tot aquest material funcioni al Camp Base, disposen d'un conjunt de plaques solars (Grup Tainco) i un grup electrogen.

 


Foto: Membres de TINET configurant lèquip
19 de Març de 2000 . .

L'expedició "Tarragona al Sostre del Món" surt amb avió cap a Katmandú.
. 21 de Març de 2000 . .

Després de solventar els darrers problemes hem arribat a Kathmadu. 24 hores abans de marxar, el Xavi Aymar que havia sortit cap a Katmandu el dia 15,ens comunicava via e-mail, que per la gran quantitat d' expedicions que aquest any hi ha als diferents cims de l' Himàlaia, no es trobava corda a Kathmandu, necessària per equipar la via, per tant teníem que trobar 2000 metres de corda en menys de 24 hores. Després de fer múltiples gestions la vam aconseguir a Múrcia.

Semblava que tot estava arreglat, que ja no tindríem cap més problema, però 12 hores abans de sortir el telèfon via satèl·lit, bàsic per a les comunicacions des del Camp Base, va dir prou. Una gestió a les 21 hores, i un viatge a Barcelona a mitja nit per anar a buscar-lo, feia que dos membres de l'expedició, el Joan i el Jaume a les dues de la matinada arribessin a Tarragona amb el telèfon nou a les mans.

La sortida des de la Rambla Nova de Tarragona, va ser a l' hora prevista, arribàvem a l'aeroport i allí, al portar 100 Kg de més, es van tenir que pagar 500.000 Ptes. en concepte de sobrepes, per portar la corda fins a Kathmandu.
 


Foto: Expedició al Everest a la seva arribada a Katmandú
 

El viatge amb avió bé, després d'escales a Paris, Islamabad i Karachi, ja som a Kathmandu.

L'arribada coincideix amb la Color Festival, la qual consisteix en llençar globus d'aigua tintada a tothom que passa pel carrer, al Xavi Aymar va acabar multicolorit.

. 23 de Març de 2000. . .

Aquest matí, a les 7 h. cinc membres de l'expedició  han sortit cap a Luckla amb una avioneta en un vol intern, per començar la fase d'aproximació.

En Xavi Lopez i el Joanto s'han quedat a Kathmandu per acabar de formalitzar unes gestions al ministeri de turisme i per retirar el cargo (material de l'expedició enviat abans de sortir). Esta previst que en Xavi Lopez, en Joanto i els dos Sherpes ( Ang Pasang Sherpa i Thupten Dorjee Sherpa) volin amb helicòpter fins a Thiangbche amb tota la carrega demà passat, dia en el que ens retrobarem tot l'equip i seguirem amb els portejardors fins el Camp Base a 5.300 metres a finals de mes.

Fins ara ha fet bon temps a Kathmandu, temperatures entre 0 ºC per la nit i 20 ºC durant el dia, temps normal per aquesta època de l'any,  poc ventós i sec, la qual cosa provoca una gran contaminació, fruit de l'intens tràfic que ha de suportar la capital del Nepal. Però avui hi ha agut un canvi, hi ens hem llevat tot ennuvolat, que ha fet que a mig mati comencés a ploure intensament, el que comportarà que hi hagin uns quants dies amb l'atmosfera mes neta.
 


A Kathmandu per aquesta època , finals de l'hivern, es reuneixen la majoria d'expedicions.

Avui el grup s'ha separat, el Joanto i el Xavi Lopez s'han quedat a Katmandu per esperar el Cargo que sembla que ja és a l'aeroport. La resta d'expedicionaris amb els dos cuiners hem volat a Lukla en una avioneta bimotor. La pista d'aterratge de l'aeroport de Lukla és de terra i tan  sols te 300 m de llargada, però fa una forta pendent per compensar-ho. Ha estat la primera experiència intensa.

Hem contractar tres "traginers" per prendre el material imprescindible per a la nostra marxa d'aproximació. Avui hem caminat fins a Phakding (2585m), demà pujarem a Namche Bazaar (3200m).

Si tot va segons el previst, l'endemà ens trobarem a Tengpoche, amb el Joan Tomás, el Xavi, els dos sherpes i els 1000 quilos de material, que arribaran directament amb helicòpter per no retardar el calendari original.
 

. 24 de Març de 2000 . .

Namche Bazaar

Avui hem matinat. Continuem amb l'aclimatació i comencem a veure les primeres muntanyes nevades, algunes de les quals arriben fins als 7.000 metres, el mes impressionat el Thamserku. Ens endinsem al Parc Nacional de Sagarmatha (nom nepalí del Everest), seguint el transcurs del riu Dudh Kosi. El camí ple de vida, es un anar i venir de traginers i yacs de poble en poble.

Foto: Foto de Jaume Garrosset. Pont sobre el riu Dudh koshi.
Un dels molts ponts que es troben al camí.

Poc a poc anem guanyant alçada i acumulem desnivell. Durant les primeres hores fa bon temps, però passat el migdia el cel es tapa, el vent augmenta i el fred es comença a fer notar.

Quan arribem a Namche Bazaar (3.450m) veiem les primeres neus a les vores del camí. A les 5 de la tarda cauen els primers flocs de neu, ara tot el poble està cobert de blanc, son les últimes restes de l'hivern.
 
 


Foto: Joan, Jacob, Xavi Aymar i Jaume amb 
els cuiners Nima i Chandra que els acompanyen.


.28 de Març de 2000 . .

Khumjung (3.780 m)

El Xavi López i el Joan Tomás que restaven a Kathmandu per solucionar els problemes amb el cargo i acabar les diferents gestions amb el Ministeri de Turisme, es llevaven a les 5:00 AM per volar amb helicòpter fins a Syangboche (3.720 m) juntament amb la tona de material. Una vegada dins, l'encarregat del manteniment, va repartir als ocupants cotó per les orelles, ja que el soroll era ensordidor. Acte seguit enganxà al vidre de la porta una imatge del Dalai Lama, signe que pels nepalesos dona bona sort.

A les 8:30 AM aterren a l'aeroport (aeroport entre cometes) de Syangboche sense incidències remarcables, desprès de sobrevolar uns paisatges encisadors. Allí  esperaven impacients la resta del companys.

Però encara restava un últim tràmit, havíem de baixar a Namche  Bazaar (3.450 m) per solucionar amb el Sagarmantha Pollution Control Committee (SPCC), que
controla els residus generats per les expedicions i trekkings. S'han hagut d'entregar els llistats del menjar, gas, material alpinístic, oxigen,  etc. per controlar que a la tornada hi sigui tot. Per tot això l'expedició  ha tingut que pagar 4.000 $, que es reembossen a la tornada si tot es correcte.

 


 

Aquesta nit dormirem a Khumjung i demà continuarem fent aclimatació per diferents cims de la zona.

Esperant que arribin els traginers per així, passat demà seguir la marxa d'aproximació, i arribar al camp base en tres o quatre dies. 

Ara el grup torna a estar complert, i contents de tirar en davant tots plegats.


Foto: L'expedició al pic Gongla (4.200 m), 

. . .

Tornar al calendari general de comunicats

Home    Expedició Everest    Ruta i calendari    Diari expedició    Curriculums     Correu    Patrocinadors    Col·laboradors    Proveïdors    Expedició 97