L'habitatge: L'explosió urbanística.

a inici

Temps de creixement urbanístic.

Els nostres municipis estan vivint un dels periodes més efervecents d'explosió urbanística a la seva història. Aquest creixement urbanístic és a vegades controlat, i a vegades agresiu contra el medi. La major part d'aquesta evolució creixent de les xarxes urbanes está encapçalada per la creació de nou sól destinat al mercat immoviliari.

L'expansió dels nostres pobles i ciutats sembla no tenir ni fre ni aturador. Mentre que fa vint anys era habitual trobar-se amb barris sencers amb els carrers sense urbanitzar, mancats de serveis o convertits en vies de trànsit polsegoses sense asfaltar, ara molts municipis extenen la xarxa de carrers, amb els serveis de clavagueram, xarxes de serveis de llum, aigua, gas i telefonia instal·lats, i fins i tot l'enllumenat públic ja en servei, però, i on són els habitatges? Exemples d'aquesta situació són, per exemple, el nou barri que creix entre la antiga N-340 i la circumvalació a Tarragona, enfront de l'Arrabassada, o la ràpida urbanització d'un terreny gairebé verge entre la via del ferrocarril i la platja des de la Tèrmica de Cubelles fins a la desenvocadura del riu Foix.

Natura i habitatges.

En aquest dos casos, previament anomenats, ens trobem que el sól per a la construcció dels habitatges s'ha guanyat a les terres de conreu abandonades o a la mateixa natura. En el cas de Cubelles, ens trobem que amb l'execució de la urbanització de la Mota de Sant Pere desapareix el que es podria identificar com únic paratge no urbanitzat des de les platges de Comarruga i el Francàs (municipi de el Vendrell) fins a la barriada d'Ibersol (municipi de Vilanova i la Geltrú).

Les agresions urbanístiques són presents en tots els municipis de la costa, salvant-se d'aquesta allau només les platges del Baix Ebre i el Montsià. Fins i tot, els petits intents de salvar els pocs trams de costa no urbanitzada, com la recuperació de les marismes existents entre Torredembarra i Creixell, corren el perill que en qualsevol moment el govern municipal de torn capgiri la seva situació.

 

 

Per una altra banda, ens trobem la recuperació de part del teixit urbà ja existent per a nous usos del sól. En aquest cas ens trobem que hi ha diversos tipus de patrimoni que estàn condemnats a la desaparició.

Per una banda, hi ha el patrimoni arqueològic. Tarragona és una ciutat que s'ha anat desemvolupant durant més de dos mil·lenis sobre un territori esquerp però privilegiat al llarg de la història. I a l'hora d'empredre la construcció d'un nou bloc d'habitatges en el seu centre urbà ens trobem que reapareixen restes d'antics habitatges romans, que s'extenen fins a vora el curs del Francolí. Es pot parlar d'una autèntic cas de negligència l'haber permés urbanitzar i construir blocs en tot el perímetre que hi ha entre els carrers Torres Jordi, Francesc Bastos, Via de Roma i el curs del Francolí, on hi havia constància de l'existència d'antigues viles romanes i recintes funeraris construits durant els primers segles de l'Era Cristiana? Molts segurament diran que no s'ha actuat amb mala fe. Ara, però, ja és massa tard, doncs la zona està completament urbanitzada, i s'ha perdut una ocasió única per a una ciutat "Patrimoni de la Humanitat", per tal de poseir un autèntic Parc Arqueològic que convenientment explotat hauria pogut fer crèixer la indústria turística de la ciutat, i diversificar el mercat turístic de la zona.

 

 

 

Canvis d'usos urbans del sól.

En el cas de Reus, aquests últims anys estem veient com parts abandonades del centre urbà, especialment en l'entorn del Tomb de Ravals, van desapareixent i es tranformen en simples zones blaves de tarifa reduïda. Part del teixit històric de carrers de la capital del Baix Camp ha sucumbit a les excavadores per acabar sent simples àrees asfaltades, creant autèntics cràters en la fesonomia de la ciutat. Molts d'aquests parquings a l'aire lliure, però, tenen una funció transitòria, esperant que finalment es dugui a terme la reurbanització de la zona. Ës paradigmàtic el cas dels pàrquings del Pallol (on per cert, també s'han trobat restes arqueològiques) i la Presó.

A Reus trobem també un altre tipus de cas, que es repeteix en altres municipis. Es tracta de la incorporació d'àrees antigament ocupades per fàbriques i magatzems a les zones residencials que amb el tems els han anat envoltant. Moltes cases de vi desaparegudes s'estan convertint en blocs de pisos en el centre de la ciutat, i fins i tot es dóna el cas de l'aparició d'illes de cases adosades en ple centre urbà, com a la zona delimitada pel carrer Ample i el de Pròsper de Bofarull.

Però hi ha fàbriques de dimensions tan impresionants que l'alliberament de l'ús del seu sòl permeten plantejar-se veritables transformacions urbanístiques. Si a Reus es planteja la desaparició de la fabrica de la Hens, en ple Passeig Prim, a Vilanova esperen amb candeletes la pròxima desaparició del centre urbà de la fàbrica de la Pirelli. Un veritable caramel llaminer per a les constructores i promotors, que esperen poder fer-se amb uns terrenys situats a segona línia de mar, i prop d'una estació ferroviaria que serà utilitzada per molts dels futurs inquilins per tal de poder dirigir-se diariament als seus llocs de treball situats a la Ciutat Comptal.

Aquesta tranformació de l'àrea de la Pirelli planteja noves necessitats ciutadanes, com és la recuperació de les zones urbanes ocupades pels traçats ferroviaris per a l'ús ciutadà, fent desapareixer autèntiques barreres urbanes, i connectant barris que molts cops han quedat inconnexos a la resta de la trama urbana. Mentre a Vilanova o a Tarragona es planteja el soterrament de les vies, en altres casos, com són els municipis de Salou o Cambrils, el plantejament es basa en el trasllat del traçat de la via ferroviaria cap a l'interior.

 

Infraestructures i urbanisme.

Altres transformacions vitals han estat la de desviar la circulació de vehicles en trànsit fòra dels cascs urbans de les ciutats. L'última obra faraònica, encara per finalitzar en un dels seus trams, és la variant de la N-420 al seu pas per Reus. La innacabada variant de la N-340 al seu pas per Tarragona fa que aquesta sigui, especialment de cara als barris de Ponent, innoperativa. Montblanc ha deixat de ser un punt negre pel que fa al trànsit durant periodes vacacionals amb la nova variant de la N-240. El mateix passa amb la variant de la N-340 al seu pas per Altafulla i Torredembarra, o la de la mateixa nacional per Santa Margarida i els Monjos, així com a Vilafranca. Ciutats que ja havien vist disminuir el trànsit de llarg recorregut anys abans han estat Valls i Vilanova.

En tota aquesta transformació urbanística, hi ha fet aparició també la política i la justícia. Recordem el cas d'un regidor de l'equip de govern de Sitges a causa de la construcció de més metres cúbics dels descrits en els permisos municipals, o el cas de l'aplicació de la llei de costes en l'emblemàtic restaurant tarragoní del Fortí de la Reina, on la justícia ha dictat el seu enderrocament davant de la perplexitat de l'opinió pública tarragonina.

 

Mentre la llei de costes deixa a Salou orfe de l'entranyable parc d'atraccions al capdavall del Passeig de Jaume I, en altres municipis s'estan urbanitzant les últimes arees deshabitades i paratges naturals que restaven a peu del mar. Com serà la desenvocadura del riu Gaia dintre de vint anys? Els nostres polítics en tenen la paraula. I els constructors els mitjans.