SENET

Família: Cesalpinàcies

Espècie: Cassia angustifolia ~Senet de la India i Cassia senna L. ~ senet d'Alexandria

Sinònims: senet d'Alexandria, senet de l'Índia ( català ) ; sen ( castellà) ; senna ( anglès), séné ( francès)

Distribució:

Cassia senna: Àfrica tropical

Cassia angustifolia : Originària d'Aràbia i conreada a l'Índia

Característiques: Els foliols tenen un peciol curt i articulat, foliol dur, prim, fràgil, asimètric a al base, i de marge sencer, el del l'Índia te la base poc asimètrica i quasi mai esta trencat com es el cas del sen d'Alexandria, a més el de l'Índia sol tenir impressions del nervi principal d'altres foliols.

Els llegums son plans, llisos , dehiscents amb 5-8 llavors per beina en el cas del sen de l'India i de 6-7 llavors en el cas del d'Alexandria, i en el cas de C.senna la beina es reniforme.

Es reprodueix per llavors a la primavera o per esqueixos a l'estiu i necessita molt sol0

Part usada: Foliols i llegums dessecats

Recol·lecció: Les fulles quant la planta esta en flor i les beines quant estan madures a la tardor

Composició química:

Es molt similar en les fulles i els llegums

Accions: Laxant i purgant, catartica

Indicacions: Constipació atònica, estrenyiment agut

Falsificacions: Pràcticament no n'hi ha.

Identificació: Fulles de color verd-groguenc, druses i cristalls d'oxalat aïllats; pèls tectors solts, cel·lules mucilaginoses , absència de midó, i pèls glandulosos

Conservació: Curta, en recipient hermètic

Dosi:

Efectes secundaris: vòmits, diarrea, edema, debilitat muscular, còlon insensible, coloració de l'orina. S'ha de tenir en conte que l'efecte laxant pot passar al lactant mitjançant la llet de la mare

Contraindicacions: Embaràs, menstruació, apendicitis, hemorroides, obstruccions intestinals

Interaccions e incompatibilitats: Potencia l'acció dels glicòsids cardiotònics i es incompatible amb quines ,sals de metalls pesats, carbonats.