SALVIA

SALVIA

Família: Labiades

Espècie: Salvia officinalis L.

Sinònims: sàlvia , salbia bona ( català ) ; sàlvia, savia ( castellà) ; sage, clary ( anglès), sauge, herbé sacrée( francès)

Distribució: Europa mediterrània

Característiques: Forma una mata de uns dos pams, llenyosa a la base i de tijes herbàcies que es renoven cada any .Fulles grisenques o blanquinoses oblongolanceolades amb marges lleugerament dentats, rugoses i vellutades ambdues cares.

Es una planta molt utilitzada en jardins de plantes medicinals. Hi ha però moltes varietats i segons aquestes tenen diferent fulla, així tenim la varietat "alba" que te flors blanques, la "icterina" que es de coloració brillant de colors groc i verd.

Era l'herba sagrada dels grecs i els romans també la tenien com a panacea.

Part usada: Fulles

Recol·lecció: En Plena floració es a dir a finals de juny, es tallen les sumnitats florides i es sequen a l'ombra, es pot fer o be penjat un feix del sostre o be sobre un canyís.

Composició química: La composició varia segons la procedència de la droga com gairebé en totes les drogues però com que en aquest cas hi ha un estudi fet , hi farem referència:

S.lavandulaefolia ( sàvia de la península ibèrica ) : 30% cineol

30% càmfora

No té tuoina ni picrosalvina.

S. officinalis ( sàlvia de Dalmàcia) : 14% de cineol

7-8 % ce càmfora

35-50% Tuoina

0,35% de picrosalvina

Accions: Antiflogístic, antihidròtic, antisèptic, astringent, espasmolític i carminatiu.

Indicacions: Infecció de la boca i faringe ( gingivitis, estomatitis) problemes digestius, flatulències, trastorns menstruals i de la menopausa

V. Externa : vulnerària en rentats de ferides i úlceres. A vegades hi ha qui en cas de picades es frega la part afectada amb fulles directament.

Falsificacions: Amb S.triloba

Identificació: Per anàlisi microscòpica de les pólvores i per cromatografía.

Conservació: Curta, preservar de la llum i la humitat

Dosi:

Pólvores: 1-4 g. tres vegades al dia

Tintura 1:5 en alcohol de 70º : 5-15 ml tres vegades al dia

Infusió: 1-4 g- tres vegades al dia 3.

Extracte fluid (1:1) en alcohol de 45º: 1-4 ml tres vegades al dia.

Xarop: 5% d'extracte fluid a cullerades

Efectes secundaris: Sobredosi amb 15 g. De fulles / dosi o amb un ús molt prolongat, la part tòxica, la tuoina provoca taquicàrdia, sudoració, espasmes i mareigs

Composició de una fórmula per la infecció de la boca:

Diluir 10 ml de tintura de les següents plantes: Romaní, sàlvia, echinàcea ,

Amb 20 ml d'aigua i fer gàrgares, i engolir la barreja

O també es pot fer una infusió de sàlvia i afegir 5 ml de vinagre i una cullerada de mel per reforçar l'acció.