------	Trec-001

LLISTATS sobre COMUNICACIÓ

LLISTATS sobre la REFLEXIÓ:

Alguns dels PROBLEMES:
- Algunes INFLUÈNCIES CULTURALS en les nostres societats i en els nostres cervells
- Alguns VICIS o "TICS" usuals en la nostra forma de PENSAR
- Perquè sovint no volem REFLEXIONAR,
i molt menys REVISAR les nostres OPINIONS, sentiments, creences...?

- Els nostres "DEFECTILLOS" (orgull exagerat, gelosies, envejes, cobdícia, obsessions...)
- Altres LIMITACIONS de la reflexió
- EXEMPLES de CASOS en què NO PENSEM del tot BÉ

Algunes SOLUCIONS:
- Alguns ASPECTES ÈTICS a tenir en compte quan reflexionem:

- Què fer per intentar ADEQUAR la nostra LÒGICA a la Realitat
- Criteris per fer servir (adequadament) la nostra INTUÏCIÓ i EMPATIA
- Criteris per fer servir (adequadament) la nostra IMAGINACIÓ
- Millores en el pensament BIPOLAR

LLISTATS sobre la COMUNICACIÓ

Alguns dels PROBLEMES:
- VICIS o "TICS" que DISMINUEIXEN la QUALITAT de la nostra COMUNICACIÓ personal

Algunes SOLUCIONS:
- ASPECTES ÈTICS a tenir en compte quan parlem i/o en un escrit:

- Saber ESCOLTAR
- Portar les CONVERSES fins al FINAL, sense que quedin malentesos
- Formes més CORRECTES de dir les coses
(com anar ADEQUANT el nostre LLENGUATGE)
- Combinació de la comunicació verbal i escrita
- Algunes NOVETATS COMUNICATIVES provinents del món dels ordenadors
- TALLER EXPERIMENTAL: "COMENTAR un escrit"

LLISTAT:Algunes INFLUÈNCIES CULTURALS
en les nostres societats i els nostres cervells

Serien, entre altres:-El PENSAMENT PATRIARCAL + BÍBLIC + CRISTIÀ patriarcalista
- El PENSAMENT RACIONALISTA (bàsicament "cientifista" = falsament científic).
- La FASCINACIÓ per la TECNOLOGIA (gairebé en podríem dir la "TECNOLATRIA").
- L'actual corrent NEOLIBERAL (o "pensament únic") (= racionalisme aplicat a la política).
- El PENSAMENT "PROGRESSISTA", i/o marxista, i/o pseudomarxista...
- La moda actual: "NO me COMAS el COCO...!" (una sana pero exagerada reacció als raonaments i als moralismes marxistes, sobretot).
- El CINE que ens vé massivament dels Estats Units, en qüestions sentimentals sobretot.
- Etc. etc.(((completar))).

LLISTAT: Alguns VICIS o TICS
usuals en la nostra manera de PENSAR

El que som, el que fem, les coses que ens passen...
estèn tremendament condicionades per les coses que pensem.
I quan pensem no sempre ho fem massa bé, ja què tenim un quants vicis o tics...

- El vici més arrelat que tenim és el de fer "BOPOS" contínuament.
Diem "BOPO" a un "ERROR LÒGIC" que molt sovint introduïm en els nostres pensaments.
És conseqüència directa dels Principis 2) i 3) del Racionalisme.
Es tracta d'un dels "vicis mentals" més arrelats, al menys en la  cultura occidental.
Sempre imaginem que hem de dir "O SI o NO",
que  hem de "TRIAR, i després MENYSPREAR (i/o MATXACAR) allò que no hem triat..."
O bé, en els casos en què hi ha més de dues opcions, es tria una d'elles
(la que considerem "millor" en algun aspecte que considerem "el més important")
i s'estableix una falsa oposició o competència  entre ella i totes les demés.
Per exemple, en un grup de persones,
un grup  d'especialitats acadèmiques, una sèrie de possibles causes, etc. (Veure AMPLIACIÓ)

- Un altre VICI o error lògic molt freqüent,
és el de DONAR MES IMPORTÀNCIA a les nostres CONSTRUCCIONS MENTALS
(planificacions, teories, classificacions, lleis, conceptes, etc. etc.)
QUE A LA REALITAT que aquestes construccions mentals pretenen ajudar a explicar, planificar, etc.
El qual vol dir, generalment, PENSAR MASSA ESQUEMÀTICAMENT.

- Un VICI molt arrelat entre nosaltres és voler QUANTIFICAR-ho tot.
Ens pensem que som molt científics assignant una xifra a cada cosa, (i a cada persona),
xifra que, evidentment, acostuma coïncidir amb el seu PREU en el mercat.
I passem a pensar que aquesta xifra coïncideix amb el valor de la cosa
(dicen que "TODO NECIO CONFUNDE VALOR Y PRECIO").

- I un altre, VOLER POSSEIR TOT allò que ENS AGRADA, APROPIAR-NOS HO
(fins i tot a les persones a les quals estimem, siguin parella, fills, fins i tot amigues i amics...).
Però sembla ser que quan més persones i coses posseïm,
més esclaus i dependents esdevenim d'aquestes possessions...

- L'ABÚS de la PARAULA "CIÈNCIA",
aplicant-la a moltes activitats que no arriben a ser científiques.

- Un VICI molt general en la forma de pensar de les nostres ments,
són les SIMPLIFICACIONS EXCESSIVES:
"Silogismes" (petits raonaments), comparacions, generalitzacions, lleis,
suposades relacions directes (per exemple entre riquesa i valúa d'una persona), etc.,
massa simplistes, esquemàtiques, automàtiques...

- I si voleu continuar amb més VICIS, haureu de buscar-los entremig dels Principis del Racionalisme,
que és la forma de pensar que se'ns imposa des de la ciència, la política, els medis de comunicació, els llibres d'estudi...

Perquè sovint no volem ni pensar en REFLEXIONAR,
i molt menys en REVISAR les nostres OPINIONS, sentiments, creences...?
(Veure també: Altres LIMITACIONS a la REFLEXIÓ)

A partir de la remor de fons del nostre cervell,
apareixen de vegades frases, com, per exemple: "De dónde ha salido esa tonta...",
que ens hauríen de fer pensar si no estem caient de ple en algún o varis dels nostres "DEFECTILLOS TÍPICS",
o SENTIMENTS poc adequats que ENS ENTERBOLEIXEN la RAÓ,
i, de fet, ens fan MENYS INTEL·LIGENTS..
Estudiant i autocriticant-nos aquestes frases podem conèixer alguna cosa del nostre FUNCIONAMENT INCONSCIENT,
i fins i tot de vegades podem anar-lo transformant, a partir de reflexions autoconvincents.

Alguns "DEFECTILLOS" típics
(Gairebé tots semblen ser restes de la primera infantesa, que ens caldria haver superat al llarg dels anys, a mesura que descobrim, respectem i estimem les altres persones):

• CODÍCIA+AVARÍCIA, sigui pels diners, sigui per qualsevol altre riquesa, potser el "pecat" que més ha contribuït a les problemàtiques causades per la nostra civilització, sobretot des de la implantació del Patriarcat (moment en què es posa sota vigilància a les dones per assegurar que siguin propis els fills als quals passaran les riqueses amassades en vida).
• ENVEJES, que gairebé sempre ens porten a comparacions molt poc encertades, que no tenen en compte moltes qüestions, i que inevitablement ens confonen sobre La Realitat i ens porten a imaginar coses que no són com les imaginem... Malauradament, acostumen estar en la base del pensament de moltes persones d'esquerres, la qual cosa complica molt la política d'esquerres. Els IGUALITARISMES tenen molt a veure amb les envejes.
• GELOSIES, que tenen la seva lògica en la infantesa per tal de lluitar contra la possible tendència de la gent adulta de preferir a un/e/s i altres germanets, però que amb l'edat hauríem d'aprendre a superar. També es basen en la (pensem que equivocada) idea de què el afecte és quantificable,comparable i limitat. Es dóna molt dins dels grups que recorden l'estructura familiar, com ara l'alumnat d'un curs, la gent que treballa en una empresa... i en la mateixa estructura familiar, sobretot en la parella, alimentades per l'estructura de parella acceptada socialment.
• PORS exagerades, poc justificades: de vegades, per por d'alguna cosa que potser no passarà en la vida, o que passarà de totes maneres, no ens permetem passetjos, viatges, aventures sentimentals, etc., o ens passem la vida aïllats i amb totes les portes tancades...
• OBSESSIONS: <<..."La obsesión se materializa en el hundimiento total de mis nervios y en el alejamiento de cualquier forma de razón."
  (Terenci Moix en su novela "Mundo Macho", ed. Planeta)>>.
• MORALISMES i altres OPINIONS POC RESPECTUOSES...
• ORGULL EXAGERAT. Un exemple molt típic és
  quan la nostra parella ens "fa el salt" (i ens en assabentem, és clar),
  al menys als països llatins, és l'orgull (no l'amor) el que domina les nostres reaccions.
  I, tanmateix, tenir alguna aventura extramatrimonial hauria de ser perdonable...
  (malgrat les tesis sentimentals de les pel·lícules que ens venen dels Estats Units...).
• EGOÏSME EXAGERAT. L'egoïsme en si mateix no està malament:
  hem de mirar per nosaltres mateix@s i els nostres interessos,
  la qual cosa no vol dir no mirar també pels altres.
  Quan l'egoïsme és exagerat, i deixem de mirar pels altres, en el fons,
  deixem d'afavorir-nos, ens aïllem, ja no tenim la imaginació suficient per poder comprendre les altres persones i les seves perspectives, diferents a les nostres... fem mal als altres sense que ens importi per res, i normalment aquest mal acaba repercutint de vàries maneres sobre nosaltres mateix@s.
• Etc. (((COMPLETAR, COMENTAR...)))

LLISTAT:
Altres LIMITACIONS a/de la REFLEXIÓ

PRESENTACIÓ DEL LLISTAT

Sentint-ho molt i molt
(ja endevineu que ens estimem força les actituds prou reflexives),
hem de reconèixer que la REFLEXIÓ en té sovint moltes, de LIMITACIONS
(a part dels nostres "DEFECTILLOS TÍPICS", que vam veure a l'apartat anterior).

De fet, quan la nostra raó funciona més o menys correctament,
entre altres coses, no desprecia ni molt menys les seves limitacions
(al contrari del que fan els racionalistes,
que la consideren un instrument pur, perfecte, no influenciat, ni influenciable...)

LLISTAT (((ordenar, completar....)))
- Molt sovint no volem REFLEXIONAR perquè intuïm, o PREVEÏEM,
que fer-ho ens portarà a CONCLUSIONS que NO DESITGEM, com ara:

- CANVIAR IDEES que, encara que no estiguin molt clares, tenim molt arrelades,
i que influeixen en molts dels nostres comportaments (en alguns casos potser fins i tot ens serveixen per GUANYAR-NOS la VIDA)

- PERDRE DINERS, o PODER sobre persones, o qualsevol altra cosa que valorem molt
(o deixar de guanyar-ne...)

En aquests casos, seria millor que ens atrevíssim a reflexionar,
al menys pel nostre compte, i si desprès no podem aplicar de seguida
tots els resultats a la nostra vida, al menys, coneixent-los, potser un dia, potser a poc a poc,
podrem anar-nos-ho fent, i anar adequant la nostra vida als resultats de les nostres reflexions...

- Perquè podem caure en una trampa de poder més extesa del que sembla
(en part per tractar-se d'un mecanisme mental molt inconscient):
el poder sobre altres persones que ens autodemostrem
quan les portem a estar d'acord amb les nostres posicions,
sobretot quan aquestes posicions són irracionals;
per acabar de fer pèrfid el mecanisme,
disfressant la adhesió d'exigència d'Amistat + Leïaltat, per exemple.
-UN EXEMPLE:
El cas, segurament, d'alguns, potser de molts (NO estic dient de TOTS),
els líders de sectes i altres grups,
però segurament tampoc mai al 100% o al 0%,
encara que aquests extrems tampoc quedaríen descartats...
i en tot cas serà una temptació que més valdrà prendre en compte
(per ajudar-li a no caure-hi) a qualsevol líder de qualsevol grup,
des d'un GRUP POLÍTIC a un GRUP d'AMIGUES-CS.
- UN ALTRE EXEMPLE del mateix fenòmen: Pocs GRUPS de PERSONES
m'he trobat al llarg de la meva vida en els quals el "grup" no DECIDEIX, d'alguna forma,
amb quines PERSONES de FORA del grup pot parlar amigablement la gent del grup,
i quines, al contrari, "estàn en desgràcia", per la RAÓ i/o PSEUDO-RAÓ que sigui.
El qual resulta al nostre entendre una submissió exagerada, fora de lloc,
de les "persones" als "grups", o més exactament, als seus líders,
ja què, en molts "grups", quan es té l'ocasió d'esbrinar una mica com funcionen,
es veu que resulta ser una, o com a molt dues persones,
les que tallen el bacallà ideològic i exigeixen l'adhesió incondicional de la resta de components.
I tanmateix, massa freqüentment, les RAONS que preseten resulten bastant POC LÒGIQUES.

- Perque la "NO-REFLEXIÓ" ACOMPANYA sovint a l'AUTORITARISME,
i l'autoritarisme té encara massa bona premsa, com quelcom necessari per anar bé.
És el cas, p. ex., dels empresaris que no admeten les raons d'un treballador, els seus suggeriments, etc., perquè els sembla "rebaixar-se", des d'un mal entès sentit de l'autoritat.
No és precisament el millor per tal que una empresa funciona bé,
encara que és un fenòmen molt freqüent en el món del treball.
El mateix es pot trobar en les relacions de pares i mares amb les seves filles i fills, etc. etc.

-Be sigui per què NO ens CONVENCEN els ARGUMENTS o les CONCLUSIONS
( estan massa en desacord amb la nostra experiència, o sentiments...
o amb el que ens indica el sentit comú)... PERÒ NO SABEM com REBATRE'LS,
Sempre tenim dret a seguir amb la nostra opinió, o amb la que nosaltres creiem que és la més encertada,
ja què és bastant fàcil liar amb arguments erronis, "portar a l'hort", enredar amb les paraules
(precisament, és una de les especialitats del Racionalisme imperant).

LISTADO:
Algunos EJEMPLOS bastante claros
de casos en que NO PENSAMOS del todo BIEN

- Cuando consideramos de POCO VALOR INTELECTUAL un escrito por el hecho de tener FALTAS de ORTOGRAFÍA

- Cuando aceptamos sin ninguna crítica los TRATAMIENTOS MÉDICOS de turno, que vienen siempre acompañados por la obligación moral de seguirlos y la prohibición de automedicarse (como uno de los aspectos de nuestra vida en que se manifiesta la TECNOCRACIA, o poder de la tecnologia).

- Especialmente cuando se trata de los procedimientos de la psiquiatría...

- Cuando nos creemos las razones de los pseudocientíficos de la PSEUDOECONOMÍA al servicio de los grandes financieros.

- En el tema de la PROHIBICIÓN de las DROGAS, que se intenta colar como algo razonable y científico sin serlo. Precisamente, la pràctica totalidad de los informes científicos sobre ellas han recomendado la desprohibición de su uso, pero a menudo esos informes, así como los científicos que los hicieron,
fueran acallados de diferentes maneras.

- Etc. (((ir completando)))
 

SOLUCIONS per REFLEXIONAR MILLOR

LLISTAT: ASPECTES ÈTICS a tenir en compte quan PENSEM

De fet, com en moltes altres activitats,
les solucions passen per introduir el sentit ètic en la nostra manera de pensar,
entenent com a criteri ètic insoslaïable
el RESPECTE (envers les altres persones, envers l'entorn...).

- Intentar ADEQUAR la nostra LÒGICA a la Realitat
- Adoptar criteris per fer servir adequadament la nostra INTUÏCIÓ i EMPATIA
- Ídem per fer servir adequadament la nostra IMAGINACIÓ
- Superar el pensament BIPOLAR
- Trobareu alguns aspectes més en el "Codi ètic del TReC".

LLISTAT: QUÈ FER per intentar
ADEQUAR la nostra LÒGICA a la REALITAT? 

 PRESENTACIÓ

 Quan parlem de LÒGICA, ens referim a les REGLES i NORMES que SEGUIM
cadascú i cadascuna de nosaltres quan pensem.

Si la nostra LÒGICA és INADEQUADA, maltractarem la Realitat, quasi segur.

LLISTAT
- En primer lloc, no hauríem de perdre mai de vista que podem distingir, peró mai CONFONDRE,
la Realitat, o l'experiència real que hem tingut, amb el "MAPA MENTAL" d'aquesta Realitat que ens construim cadascú/na de nosaltres,.
Amb paraules d'en Patrick Flanagan,
es tendeix a DONAR MÉS IMPORTÀNCIA al "MAPA MENTAL" que ens fem de la Realitat,
que al "TERRITORI REAL" que volem cartografiar, que és LA REALITAT MATEIXA.

- En segon lloc, no hauríem de perdre mai de vista que, segurament, 
CAP IDEA SORTIDA DE CERVELL HUMÀ  NO ÉS PROU BONA 
com per ser aplicable sempre i en igual forma i a tota persona, indret, circumstància, etc. 
"Mai no és igual, fora del laboratori del científic". 
Es tracta  d'una de les assumpcions bàsiques que hauria d'estar present 
entre les Normes per anar fent les nostres Normes de Lògica, 
segons les quals reflexionem.

- No s'hauria de perdre tampoc de vista que MASSA CONSIDERACIONS aparentment ètiques,
si són poc flexibles o massa estrictes (sobretot quan són més moralistes que ètiques)
PODEN RESULTAR finalment massa LIMITANTS de la nostra llibertat de pensament.
I recordar sempre que LA VIDA ÉS UN ART, i que no hi ha regles fixes que serveixin sempre.

- Potser la POCA FLEXIBILITAT
(falta de capacitat per comprendre la complexitat de cada situació concreta,
i desig de què la Realitat s'adapti a les nostres idees i planificacions, i no a l'inrevés)
serà el que més ens pot fer equivocar en aquesta vida.

- En general, NO DONAREM més IMPORTÀNCIA a les TEORIES i IDEES que a les entitats reals (persones concretes, animals, medi ambient...), amb les seves dinàmiques, interelacionades i complexes maneres de funcionar.
Amb paraules d'en Patrick, la forma d'experimentar racionalista consisteix en "projectar abstraccions [les nostres teories, idees, conceptes...] sobre les percepcions dels objectes, [els quals es consideren, a més a més] independents del subjecte que els experimenta".

-Hem d'anar amb molt de compte amb les GENERALITZACIONS.
I sempre serà menys problemàtic generalitzar una vertut que un defecte, ja què persones sense aquest defecte n'hi hauran segur, i estarem siguent injust@s amb elles.

- No podem refiar-nos al 100% de la nostra capacitat reflexiva, convé que la contrastem sovint amb el nostre SENTIT COMÚ. I tampoc és definitiu, ja què també el nostre Sentit Comú es deixa sovint emmascarar per idees de la gent que ens envolta, i/o religioses,  i/o de profit personal, etc. etc. ).
Es tracta d'una qüestió de modèstia i realisme en relació a la nostra capacitat de reflexionar encertadament: encara que un raonament sigui perfecte, no és del tot segur que ho sigui. Cal saber que endarrera hi ha sentiments, i fer una mica més de cas a la intuïció i al sentit comú.
En general, hauríem d'evitar amb molt de compte el començar a cavil·lar massa sobre les grans idees dels homes, com a única via de comprendre la Realitat. No hauríem de tenir tanta confiança en la ment de cap home (ni dona).

- Fer TEORIES que MATXAQUEN a les Entitats reals també es pot considerar poc ètic.
Una bona costum, per exemple, és PENSAR en les sempre variades CONSEQÜÈNCIES dels nostres pensaments: si suposen un dany, una falta de respecte per a persones etc., hauríem de revisar el que hem pensat, potser no està tan clar que sigui prou correcte. Sobretot, QUAN OBSERVEM QUE FEM MAL a altres persones, o al nostre entorn...
Potser hem partit de bases equivocades, o no del tot certes, o massa egoïstes, o massa auto-complaents envers nosaltres mateix@s, considerant només els nostres interessos, o les nostres idees massa fixes, sense saber veure altres veritats existents: les de les altres persones, per exemple, i/o
altres veritats diferents dins nosaltres mateix@s.
Convé RECORDAR SEMPRE QUE LA VERITAT ÉS SOVINT DIFÍCIL DE TROBAR, I A MÉS, "POLIFACÈTICA" (amb MOLTES CARES o facetes)).

Per EXEMPLE: Si pensem que totes les malalties són controlables per la ment, potser estem exagerant una idea que és certa però només en part. És un típic exemple de BOPO (opinar com si només es pugués fer entre dos extrems, que es consideren incompatibles sense ser-ho). I la "conseqüència" acostuma ser que a les persones malaltes massa gent vol imposar-lis el que han de fer per curar-se, el qual acostuma ser bastant agobiant.

- Convindrà aplicar el més honestament possible unes quantes EINES COMBINADES:
la nostra capacitat de RAONAR, SENTIT COMÚ,AFECTIVITAT, INTUÏCIONS, etc.
Per exemple, és important acceptar també que el que imaginem o intuim pot no ser cert.

Segons el poeta Constantin Kavafis, <<El ser humano es un dios cuando siente y sueña, y un necio cuando 'solo' es capaz de pensar>> (se supone que cuando se siente y se sueña también se piensa).

- Hauríem d'estudiar el millor possible les coses reals que passen, tant a nosaltres com al nostre voltant. Veurem, entre altres, que CADA CAS ÉS DIFERENT.

- Un treball personal d'honestetat intel·lectual: anar extraient, a partir dels nostres raonaments sobre qüestions concretes, els objectius o desitjos profunds, creences, etc., que s'amaguen en el fons de nosaltres, i veure si són prou ètics (respectuosos) i raonables.

-Hem d'evitar l'establiment automàtic de línies úniques de causalitat. En la realitat, tret d'experiments ultrasenzills de laboratori, una causa te molts d'efectes i un efecte també acostuma a tenir moltes o al menys diferents causes que es conjuguen. Els mecanismes causals (de CAUSALITAT LINIAL, i també de CAUSALITAT SINCRÒNICA, de vegades més important en casos complexes) varíen en cada cas, i les conseqüències, positives, negatives... sobre les persones i l'entorn, també.

MILLORAR el nostre PENSAMENT massa BIPOLAR
-No ser totalment "bi-bloc" ens ajuda a raonar amb comprensió i creativitat:
vol dir que si una persona pensa una cosa no per això és necessàriament amiga d'aquests o enemiga d'aquests altres...Passa molt però tampoc és tan automàtic, la vida és massa complexa per què això funcioni d'aquesta manera tan simplista.

- Una NORMA d'ADEQUACITAT de QUALSEVOL LÒGICA hauria de ser la de CONÈIXER les suposicions básiques, o "assumpcions", d'aquesta lògica, les qüestions que aquesta lògica accepta com a segures, o comprobades. No sempre trobarem aquest requisit en les lògiques autoritaristes

LLISTAT: Criteris per
adequar la INTUÏCIÓ i l'EMPATIA a la Realitat

PRESENTACIÓ: No nos han enseñado a apreciar, ni siquiera a SENTIR nuestra INTUICIÓN,
sino al contrario.
Y en la época de la inquisición a las mujeres más intuitivas las quemaban...
La intuición es, por ejemplo, una de las grandes herramientas de muchas personas que investigan y aplican medicinas alternativas. Pero a la comunidad científica le falta mucho para admitirla como criterio principal para probar una hierba, una técnica curativa, etc. Aunque, por otra parte, muchos grandes descubrimientos científicos han partido de una intuición.
La EMPATIA es otra herramienta de que disponemos.
Viene a ser "sentir lo que siente el otro, o la otra".
Es probable que esté muy relacionada con mucho de lo que llamamos "intuición". También hace falta un poco de "imaginación" bien usada para que la empatía funcione.

Per tal d'adequar la nostra INTUÏCIÓ i capacitat d'EMPATIA
per tal que siguin bones eines per a la nostra ment,
s'haurien d'utilitzar amb els criteris següents:

-VALORAR-LES com ALLÒ que SÓN: NO SÓN SEGURETATS.
No som tan bones intuint, hem de ser modest\e/s amb aquestes coses. La intuïció pot fallar, pot tractar-se d'un desig amagat, i/o, per exemple, d'una por personal disfressada d'intuició, etc.

-SI es TRACTA del que pot pensar o sentir una altra persona,
seria convenient, sempre que sigui possible, buscar l'ocasió de confirmar la nostra intuïció preguntant-li directament, abans de fer més castells mentals
sobre una intuïció que pot ser completament equivocada.

- No voler fer passar per "intuïcions" les "irracionalitats totals",
els "capricis" a l'hora de jutjar a altres persones, per exemple
(recordem que és un típic mecanisme de poder dins dels grups...), etc.

-Etc. (((LLISTAT OBERT)))

LLISTAT:
Criteris per adequar la nostra IMAGINACIÓ a la Realitat

El que mai ens hagi passat alguna cosa no impedeix que ens intentem imaginar aquesta cosa amb una mica de precisió imaginativa, i sobretot amb una bona dosi d'acceptació d'un gran marge d'error o d'incomprensió, malgrat el nostre esforç d'imaginació i comprensió.

<<"Creo que una buena herramienta para conseguir esa amistad incondicional es la imaginación, porque te otorga la capacidad de ponerte en el lugar del otro." (Ana Maria Moix, La Vanguardia 2/9/02)>>

Però si volem fer servir la imaginació de forma que repercuteixi en les nostres conclusions quan reflexionem, i en la nostra actuació a la vida real, ho haurem de fer amb Criteris bastant semblants als que haurem de fer servir amb la intuició i l'empatia.

PROBLEMES en les nostres COMUNICACIONS

 En quant a millorar la nostra CAPACITAT COMUNICATIVA,
ens caldria distingir entre:
- - la Realitat (les coses tal com són),
- - el nostre esquema mental (com les veïem nosaltres),
- - com les aconseguim explicar amb paraules
- - com ens ho entén l'altra gent,
- - els efectes que tot plegat té sobre la Realitat...

i en cadascú d'aquestes fases
ens podem trobar uns quants problemes...

TICS o VICIS que DISMINUEIXEN la QUALITAT
de les nostres COMUNICACIONS personals

- Els nombrosos "tics millorables" del nostre FUNCIONAMENT MENTAL,
que costa de descobrir i anar canviant (fins i tot quan es vol intentar, no s'aconsegueix d'immediat...).
- Entre ells podem trobar errors de la nostra LÒGICA PERSONAL, errors que ens venen de les IDEOLOGIES, INFLUÈNCIES CULTURALS, etc., que ens envolten,
com per exemple la MENTALITAT o PENSAMENT BINARI, que ens fa veure "BOPOs" per tot arreu...

-Els nostres "DEFECTILLOS TÍPICS" (orgull, enveja, avarícia...)

- Els ERRORS de TRANSMISSIÓ de les paraules i altres dades que ens arriben,
i de LA NOSTRA FORMA d'INTERPRETAR-LES
(sovint, ni tan sols som capaços d'ESCOLTAR el que ens diuen amb una mica d'atenció i comprensió...).

- Altres INFORMACIONS de PARTIDA no prou correctes que podem tenir...

- La insuficient capacitat del LLENGUATGE que FEM SERVIR:
Sovint "no trobem paraules apropiades", prou subtils,
per expressar molts aspectes de les nostres vivències,
les nostres idees, els nostres sentiments...
Aquests "problemes llingüístics" es fan més grans
quan parlem sobre coses en les quals no hem pensat massa abans de parlar-ne,
la qual cosa es fa sovint...

- Altres "TICS" del nostre LLENGUATGE personal que podem anar millorant...

- La insuficient capacitat d'IMAGINAR l'EFECTE real de les nostres COMUNICACIONS
(sovint no ens aturem a pensar com arriba el que diem a les altres persones,
quins sentiments i altres efectes susciten en elles,
depenent de les seves circumstàncies personals i/o vivències en aquell moment...
COMUNICAR també és un art, i convé sempre tenir, entre altres, una antena posada que vagi calculant
cóm arriba el que diem, i retroalimentant en base a això la nostra comunicació.

- Podeu trobar alguna cosa en el Taller de Relacions Inter-Personals, secció "Problemes..."

- Etc. (((completar)))

SOLUCIONS per millorar les nostres COMUNICACIONS

Podeu trobar alguna cosa més al Taller de Relacions Inter-Personals, secció "Solucions..."

Alguns ASPECTES ÈTICS a tenir en compte
a l'hora de comunicar-nos

- Molts els trobareu al Codi ètic del TReC.

- Un altre seria, per exemple, SABER ESCOLTAR.

- I un altre, PORTAR les CONVERSES fins al FINAL, sense que quedin malentesos, etc.

- LLISTAT: FORMES MÉS CORRECTES de dir les coses
(més adequades a la Realitat, més respectuoses amb les persones, amb l'entorn...)

  Saber ESCOLTAR

Si som capaces/ços d'ESCOLTAR la gent que viu la realitat des d'altres perspectives diferents a la nostra, n'aprendrem molt i comprendrem molt millor la complexitat de les situacions, que sovint en el nostre cap esquematitzem massa per adequar la seva explicació a les nostres estructures mentals.

(Veure al BIP la proposta: "La Co-Escucha: ayuda mutua por la escucha", d'Eneko Landaburu).

Però passa molt que, quan conversem, sobretot si ho fem acaloradament (= quan "discutim")
no tenim temps d'escoltar les altres persones fins al punt de "comprendre" el que intenten dir-nos. Només ens prenem el que diuen com a ocasió per dir nosaltres "la nostra".

De fet, sovint no tenim temps ni de reflexionar sobre el que nosaltres diem, amb la qual cosa aquestes conversacions no sempre resulten prou comunicatives, i molt menys reflexives. "Escoltar" potser ens resultarà més fàcil si conversem per escrit, com s'intenta fer en aquest Taller...

Sovint parlem massa lleugerament sobre algunes coses, poc i de passada, i no ens permetem el "luxe" d'intentar arribar al fons de les qüestions, o dels raonaments, o dels diàlegs... Els deixem d'una manera que "queden coses en el tinter" sense explicar, relacionar... malentesos que aclarir...

De seguida ho deixem, potser precisament quan apareixen les diferències d'opinió, de perspectiva, potser per evitar el conflicte, quan la contrastació d'opinions hauria de ser més un plaer que un conflicte.

Conversar amb sentit lògic sobre un tema, acceptant l'existència d'altres punts de vista diferents, i dialogant amb ells, és un art que normalment exercim poc, al menys a casa nostra. Potser en Tallers com aquest podrem permetre'ns aquest luxe: reflexionar més a fons, deixant sempre el camp obert a noves reflexions...

LLISTAT: Formes més CORRECTES,
o ADEQUADES, de dir les coses
(Com anar ADEQUANT més el nostre llenguatge a la Realitat)

Formes més respectuoses amb la Realitat (amb les altres persones i l'entorn).
Són formes que, a més a més, ens evitaran moltes discussions que no porten a res i en les quals,
a més a més, perdrem temps i energia, i no tindrem raó.

I quan es fan servir paraules més adequades (tant quan pensem coses com quan les diem)
estem fent UN BON EXERCICI, que poc a poc influirà també en l'adequació
de les coses que pensem, i sobre tot, dels nostres "mecanismes de raonar".

Para SUPERAR la excesiva SEGURIDAD de nuestras afirmaciones:

Tener presente que hasta en los casos que parecen más claros puede haber un error de apreciación: "Pienso que..." "Me parece que..." Tener presente que hasta la fuente más fidedigna puede estar equivocada: "Parece ser que..."
Si diem "Jo penso, des de la meva perspectiva, que... "
remarquem que es tracta d'una opinió nostra, i no d'una "veritat", donem marge a l'equivocació... facilitem que se'ns torni una opinió diferent...

- En vez de decir "Sólo hay dos formas de...", evitamos un BOPO diciendo:
"Sólo conozco 2 formas de..." (puede haber más que a mí no se me hayan ocurrido)

Els "potser" ("quizás"): Donen un percentatge variable. Remarquen la modèstia de saber que el que diem és una hipòtesi i prou, una més, però que la considerem prou interessant com per aventurar-la dins d'una reflexió honesta i exhaustiva
De vegades remarquen modèstia intel·lectual, que sempre està bé que hi sigui en la nostra comunicació, find i tot en qüestions de les quals estem bastant segures/rs.
Tanmateix, hauríem d'estar disposats a retirar els "potser" quan es demostra que són massa aventurats, o massa improbables, etc., o bé quan es confirma la possibilitat de què parlem.

Para EVITAR "BOPOS" en general
(= falsas necesidades de elegir o preferir):

Para EVITAR GENERALIZACIONES, casi siempre exageradas:

- Evitar palabras como SIEMPRE, NUNCA, JAMÁS, TODO(S)..., o matizarlas con palabras como CASI (casi siempre, casi tod@s...). Por respeto a la realidad, que presenta en su complejidad estas excepciones, y porque con una sola de estas excepciones que nos presentasen descalificarían lo que queremos decir...
- En vez de "Es así...", decir "Acostumbra ser así, suele pasar, suele ser así..."
(para indicar que hay excepciones, y también posibilidad de evolución, de cambio...).
- Otras palabras "suavizantes": BASTANTE, A MENUDO, A VECES...

Para EVITAR otras EXAGERACIONES:

- Si decimos, por ejemplo: "Somos lo que pensamos", tenemos bastante razón, pero estamos exagerando. Alguien podrá coger nuestro argumento y decir que todas las desgracias vienen porque hemos pensado mal, lo cual empieza a ser responsabilizar completamente de sus desgracias a la gente que las sufre (castigo sobre castigo), o responsabilizar al 100% al que recibe un golpe y desresponsabilizar al 100% a quien lo da...
Pero si decimos: "Lo que somos está tremendamente condicionado por lo que pensamos", decimos casi lo mismo pero tenemos mucha más razón, y nadie podrá jugar con nuestro argumento en la forma anterior.

Cuando hacemos una CRÍTICA,
tendría que quedar claro que no es nuestra intención destruir o ponernos por encima de la persona criticada, sino que quiere ser una crítica respetuosa y constructiva, y más teniendo en cuenta que en nuestro país tenemos más orgullo que en (casi) ningún otro, y que nuestras críticas suelen ser BOPOS destructivos, críticas a la totalidad:
- Con todos los respetos del mundo, y adelantando que yo caigo también mil veces en la misma piedra....
- Me ha parecido muy interesante lo que has dicho. Sólo no estoy de acuerdo en una cosa...
- Si diem a una altra persona: "No es fa així. No ho facis més, ja ho faré jo...", la estem desmovilitzant, treient-li autonomia i impuls emprenedor, dient-la "INÚTIL". És millor dir: "Això em penso que és millor fer-ho així, perquè sinó passa això..."

EVITAR un tipo de LENGUAJE AUTORITARIO, IMPOSITIVO...

- A veces basta con canviar el tiempo verbal: "Habría que hacer..." en vez de "Hay que hacer".

- En vez de: "¡Trae un cubo de agua!", podemos decir "¿Me traes un cubo de agua?", o "¿Te importa traer un cubo de agua?", o "¿Puedes traer un cubo de agua?"

EVITAR SEGURIDADES EXAGERADAS,
AFIRMACIONES que parecen no dejar lugar a la duda....

El lenguaje de los libros pseudocientíficos (y casi todos los libros de texto lo son, desde la escuela a la universidad) caen contínuamente en este tipo de lenguaje.
"Mal EJEMPLO": La frase "... una zona de ADN que ESTÁ LIGADA a la ESQUIZOFRENIA...", en un artículo de periódico.

ALTERNATIVA a este tipo de lenguaje: ir diciendo de vez en cuando:
"OPINO QUE...", o "PIENSO QUE...", o "PARECE SER QUE..."

EVITAR PESIMISMOS paralizantes provenientes del lenguaje:

Millor dir: "És difícil fer tal cosa, i per tant caldria pensar-s'ho bé, com es podria fer..."
en comptes de dir: "No es pot fer tal cosa, perquè és massa difícil..." (per tal de no ser tan pessimistes que estiguem negant qualsevol sortida,,, Al menys podem analitzar la dificultat i veure si és tan insalvable...

El llenguatge que fem servir no hauria de ser FERIDOR o DESQUALIFICADOR:

- Millor dir "No m'he explicat bé", que "No m'heu entès bé".

- Millor dir "T'estàs comportant de forma massa egoïsta" que dir "Ets un egoïsta".

ALTERNATIVES a les CLASSIFICACIONS massa "racionalistes"
quan PARLEM i quan ESCRIVIM:
- Per indicar que no creïem haver trobat totes les classes possibles:
posar "ETC.", o PUNTS SUSPENSIUS, al final de la llista de classes,
és a dir, deixar els LLISTATS OBERTS,amb la idea de què "poden haver-hi més classes" encara que no les discernim encara (quan parlem podem indicar els punts suspensius amb el to de veu).
EXEMPLE: "En l'ésser humà distingim activitats físiques, emocionals, mentals..."
(o bé: "En l'ésser humà distingim activitats físiques, emocionals, mentals, etc. ")

- L'alternativa a les classificacions en què se supera la lògica biunívoca, i ja no es tant
"una cosa en cada lloc i un lloc per a cada cosa", sinó que una cosa pot trobar-se en dos o més llocs, etc., era complicada de portar a terme fins l'arribada de les bases de dades informàtiques, moltes de les quals ho permeten. Per exemple, una mateixa persona pot tenir dos hobbys diferents, i un llibre aparèixer en dues zones classificatòries...

- Alternatives pràctiques en els FORMULARIS, ENQUESTES, TESTS etc. que omplim tan sovint;
- - que hi hagi sempre una opció que posi "altres" per tal de no obligar a la gent a classificar-se només segons les opcions que li donem, i que poden no ajustar-se bé a cada cas,
- - que es pugui marcar més d'una casella,
- - que es puguin afegir explicacions i/o matisacions a les respostes de SÍ o No...
 

LLISTAT: Algunes NOVETATS COMUNICATIVES del món dels ordenadors (En "OBRES")

PRESENTACIÓ DEL LLISTAT

Presentem aquí un Llistat amb algunes NOVETATS en la forma de comunicar-se les persones, que sorgeixen arrel de l'aparició dels ordenadors personals, i sobretot de les comunicacions per internet, i que podríen adaptar-se a les nostres vies de comunicació tradicionals, és a dir, quan no tenim, o en casos en què no volem utilitzar ordenadors.

LECTURA RÀPIDA

- Conèixer-se per escrit abans de conèixer-se personalment

- Brevetat i claretat dels missatges escrits, cartes...

- L'estil: brevetat dels textos, llenguatge bastant semblant al del "carrer"...

- La possibilitat de "navegar" per diferents escrits, saltant dels uns als altres fàcilment

- Possibilitat de treball coordinat en xarxa de moltes persones i entitats en situacions o amb activitats similars

- El valor democràtic d'un informe de reunió fet en una pantalla a la vista de la gent.

 AMPLIACIONS

Conèixer una persona per escrit abans de conèixer-la personalment:

(En "../obres")

Ben podem dir que és una novetat. Abans era més raro que passés. Només coneixíem d'aquesta forma a les persones que escriuen llibres, encara que desprès rarament les coneixem personalment.

La principal diferència és que no coneixem l'aspecte físic de la persona, ni per tant algunes altres característiques com l'edat aproximada, etc.

Però això ens priva de l'ocasió d'exercir un "tic" que potser hauríem de revisar-nos una mica, com és el de jutjar massa ràpidament a una persona només per la seva edat, aspecte físic, etc., quan la interelació entre edats diferents, persones de "tribus" diferents, és més interessant i tot que les relacions dintre dúna mateixa tribu.

... D'alguna manera, en les comunicacions per internet (per e-mail, newsgroups, navegació per pàgines web, etc.), no notem tant aquestes barreres. Encara que no poques vegades acabarem coneixent-nos personalment.

ADAPTACIONS a les comunicacions sense ordenadors:

-
L'ESTIL del llenguatge a Internet ( )

Un estil molt sovint "desenfadat", sense massa por de deixar una lletra mal posada, que es caracteritza per la brevetat, "col·loquialitat" , cordialitat amistosa, etc., dels escrits. Un llenguatge bastant semblant al del carrer, en el qual es comença dient "Hola!" o quelcom semblant, i s'acaba amb una abraçada, petons, un salut, etc., según lo que ya os conozcais etc. Un món en el que sovint ja es comenza tutejant les persones a qui ens adrecem...

Un món majoritàriament cordial, i caldo de cultiu de moltes bones amistats,
que van prenent forma progressivament.

ADAPTACIÓ a les comunicacions sense ordenadors:

La possibilitat de NAVEGAR per diferents escrits, saltant dels uns als altres fàcilment, segons els nostres interessos de lectura. per capítols de "llibres electrònics", i no només la relació linial dels capítols d'un llibre tradicional. Una mica a l'estil de "Rayuela" (que en seria un precedent...).

ADAPTACIÓ a les comunicacions sense ordenadors:

La possibilitat de treball coordinat en xarxa de moltes persones i entitats en situacions o amb activitats similars.

ADAPTACIÓ a les comunicacions sense ordenadors:

A partir d'un treball en grup ben dissenyat i organitzat, que pot servir-se de la telemàtica , però que també pot imitar el mateix disseny i funcionar via postal, per exemple.

El VALOR democràtic d'un INFORME de REUNIÓ fet en una pantalla a la vista de les persones participants.

ADAPTACIÓ a les comunicacions sense ordenadors: es pot aconseguir també, si no n'hi ha l'equip informàtic, amb un paper ben gran (d'embal·lar, per exemple) i un rotulador ben gros. També amb un "projector de transparències", si teniu coses d'aquestes.