Introducció

Cent metres!..., a només cent metres del Cim, vam haver d’abandonar; poc importa haver arribat fins a 8740 m. si l’objectiu es l’Everest, ...o no?. Això va ser l’any 2000, i l’expedició “Tarragona al sostre del mon”, tornava a casa, desprès del segon intent a l’Everest.

Xavi Aymar a pocs metres del cim de l'Everest

El 1997 vam fer el primer intent a l’Everest, per la històrica cara nord. El temps ens ho va impedir, el fort vent no va deixar ni que ho intentéssim; el segon intent, per la cara sud, amb una climatologia més humana, va quedar a cent metres del Cim, ... dos intents, dos fracassos. Es molt dur fallar a tanta gent que ens ha recolzat des de la primera expedició. Això va ser a l’any 1985, a l’expedició “Tarragona a l’Himàlaia” que vam pujar al Nun de 7135 m., sent els primers en tot l’estat en aconseguir-ho, dos anys desprès va ser l’Annapurna amb els seus 8091 m., a l’expedició “Tarragona al 8000”, cim que no l’havia pujat ningú en tot l’estat i que a més el vam pujar per un itinerari nou, anomenat “via dels Catalans” des d’aleshores, un parèntesis de sis anys i va ser “Tarragona 16.000”, assolint el Cho-oyu de 8201m. i el Shisha-Pangma de 8008m. A la mateixa expedició, desprès a l’any 1995 vam organitzar l’expedició “Tarragona al Karakorum”, assolint aquest cop amb esquís el cim del Muztagata de 7550m..

Jaume Garrosset i Xavi Aymar al camp IV a 8100 m

No havíem fallat mai, quatre expedicions quatre èxits, i desprès ...l ’Everest I i II, potser ara el més lògic seria tornar-hi, i fer una expedició Everest III, però clar, ja se sap, a la tercera va la vençuda, ara no podríem fallar, hauríem d’anar amb les millors condicions per assegurar el cim, més sherpes i més oxigen per facilitar-nos la pujada, reforçar l’equip, això vol dir més infrastructura, el que implica fer una expedició multimedia, amb telèfons, ordinadors, connexions via satèl•lit, etc en definitiva més diners. Però tot això no és el que ens agrada fer, nosaltres som un grup d’amics, que ens agrada anar a la muntanya a gaudir-ne i a tirar sempre amunt.

L'equip "Tarragona al sostre del Món"

De moment hem aparcat l’Everest, ell esta allí, i d’allí no es mourà, ara com sempre, aquest grup d’amics te un nou projecte, “Tarragona Gasherbrum 2003” en el qual intentarem assolir el Gasherbrum I de 8.068 m i el Gasherbrum II de 8.035 m situats al Karakorum Pakistaní, sense sherpes, sense oxigen, sense grans pressupostos, fent alpinisme que és en definitiva el que ens agrada.