Camp III (6.900 m)
04 Juliol 2003

La nit és totalment estelada. A la una de la matinada, només dos dels membres de la cordada de cim es veuen en cor de sortir. El tercer no se sent amb forçes, va ser ell qui ahir obria traça en la neu fonda.

És la nit més freda fins a les hores. Desde el camp I, on es trovem les altres cordades, anem seguint els seus moviments, des de mil siscents metres més avall arribem a distingir les llums dels seus frontals. Estan tirant amunt!

Les llumetes van avançant a bon ritme, han fet més de la meitat de la diagonal ascendent que porta fins l’aresta sumital. Estem esperançats. Han sortit convençuts d’anar a cim.

A les tres les llums deixem d’avançar. Estan parats. Al cap d’una estona veiem com retrocedeixen.

Un cop aixoplugats a la tenda, amb veu trencada i com si es volguesin disculpar la cordada de cim comunica per ràdio: "al cap de dues hores de começar hem tirat enrrera, a 7500 m. Jo tenia els dits dels peus, de les mans i el nas gelat, feia molt fred i no podiem treuren’s-el del damunt, ..., fa ràbia però no hem pogut ...canvi".

Mentres, la tercera cordada ja és camí del camp II. Allí es trobaràn amb la cordada que baixa d’intentar el cim. Decepcionatns comentem la jugada. De fet ha estat un éxit, temim el nostre camp III a 7300 m d’alçada totalment equipat, hem arribat a poc més de 500 m del cim i tenim molts dies per endavant per tornar-ho a probar.